Torà

Guia de Municipis

Emplaçat a la vall del riu Llobregós, el municipi de Torà va ser zona fronterera entre els comtats cristians i sarraïns al segle X. Aquest fet ens ha permès gaudir d’un valuós llegat arquitectònic, del qual és un bon exemple la Torre Vallferosa.

El municipi, format pels nuclis de l'Aguda, Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Puigredon, Sant Serni i Vallferosa, també acull un dels conjunts romànics més particulars de Catalunya: el monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter.

L’economia es basa en l’agricultura: la superfície conreada és pràcticament tota de secà, amb predomini de cereals.



Imprescindibles

- Visitar el Monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter
- Visitar la torre de Vallferosa i passejar pels voltants. 
- Fer una visita guiada pel Museu del Pa, que presenta una destacada col·lecció d'utillatge als baixos d'una casa compartimentada per tres trams amb volta.
- Gaudir dels carrerons estrets del barri vell de Torà, coberts de porxos, silenciosos i tranquils, un clar testimoni del seu origen medieval.

Suggeriments

  • Comarca: Segarra
  • Província: Lleida
  • Localitat: Cellers, Fontanet, Aguda, l', Llanera, Sant Serni, Torà, Vallferosa
  • Extensió: 93
  • Habitants: 1333

Situació geogràfica

Torà està situat al nordoest de Barcelona, a la província de Lleida, a la comarca de la Segarra. Es troba a la capçalera del riu Llobregós, a la depressió Central Catalana, on terrenys planers formen un paisatge de replans calcaris.

Clima

El clima de Torà és mediterrani sec, amb tendència continental, ja que presenta uns hiverns rigorosos, molt freds, i uns estius secs i càlids. El contrast entre les temperatures diürnes i nocturnes també és molt important.

Activitats econòmiques

L’agricultura que predomina al municipi és la de secà, amb els cultius característics d’aquestes terres mediterrànies: cereals, oliveres i vinya.

La indústria se centra en la producció de pinsos, teixits, materials per a la construcció i ferro forjat.

Els serveis, especialment els associats a la restauració, són un sector emergent d’aquest municipi.

Història

Al terme hi ha diversos dòlmens megalítics, com la torre dels Moros, del període neolític i final del calcolític, amb una cronologia que va del 2500 al 1800 a.C. El megàlit consisteix en un túmul o cromlec de quasi 22 metres de diàmetre. També s’hi han trobat restes de poblats íbers.

La condició de terra fronterera ha marcat sempre la història del seu terme, com demostren els castells i les torres de defensa. Al llarg de la línia que forma el riu Llobregós, durant el segle X hi havia la frontera entre els cristians (al nord) i els sarraïns (al sud).

L’any 1694 s’hi va fundar un convent de franciscans observants. Torà va ser cap d’una de les batllies que pertanyia als ducs de Cardona.

Què veure-hi

El nucli antic de la població, presidit per l’església de Sant Gil, està cobert de porxos, arcs i carrerons restaurats, que són testimoni del seu passat medieval. Mostra un clos semicircular, format al redós de l'antic castell. De la primitiva muralla medieval només es conserven alguns trams a la plaça Vila Vella i a la part nord, que limita amb la riera de Llanera.

L'església parroquial de Sant Gil conserva l'orientació i alguns murs de l'època romànica, malgrat que es va refer en època gòtica avançada. La porta de la façana de ponent data del 1567 i s’hi pot llegir el nom de Mestre Francesc, que indica l’antiguitat i l'autor de l'ampliació. Les naus laterals són neoclàssiques, i a l'exterior del temple es veu una portalada tapiada que té grans dovelles. La portalada lateral, que ara s'utilitza com a principal, és d'estil plateresc.

L’Ajuntament és l’edifici més representatiu de l’arquitectura civil de la vila, situat a la plaça del Vall. Conserva la façana primitiva i va ser edificat com a hospital per als pobres durant el segle XVI.

Passejant pels carrers es pot gaudir d’un dels indrets més acollidors de la població: la font de la Vila (1608), una edificació rectangular que amaga l'aljub i una coberta a doble vessant de lloses. El frontal està protegit per un porxo amb un gran arc de mig punt. El mur dret té adossada una pica que servia per rentar la verdura. La part del darrere està ocupada per un gran safareig amb les lloses inclinades per rentar la roba.

És molt recomanable visitar el Museu del Pa, creat el 1979 en restaurar un antic forn medieval. Està documentat, però, des de l'any 1412 en un entresòl de la plaça de l'Església.

També al centre de la vila es pot veure elconvent de Sant Antoni de Pàdua, edifici construït entre el 1697 i el 1747 per ordre dels franciscans. En l'actualitat l'església del convent fou rehabilitada com a casa de cultura.

Als afores, a l’anomenat camí dels Tísics, es troba l’aqüeducte dels Frares, que antigament conduïa l'aigua de la font dels Pastors fins al convent.

També lluny del nucli de Torà, val la pena visitar la Torre de Vallferosa i el que queda de l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, al nucli de Cellers.

Mereixen una visita els tres sarcòfags que es troben en un mur de l'antic fossar, a l’entrada del nucli de Claret. El conjunt ofereix una decoració amb una certa originalitat compositiva, amb motius escultòrics diversos esculpits en pedra que podien haver pertangut als senyors feudals de Claret.

Què fer-hi

Per als amants del senderisme, la pujada a l’ermita romànica de l’Aguda pot ser un bon motiu per tenir una agradable vista sobre la vall del riu Llobregós. El sender de gran recorregut GR 170 pels voltants de Torà, encara en construcció, permet visitar la zona i el magnífic paisatge.

A Torà se celebra el Carnestoltes, conegut com la Festa del Brut i la Bruta o la festa de la Llordera, una setmana abans del que és habitual en altres localitats. Es tracta d’una antiga tradició, que es remunta com a mínim al 1750, en què els protagonistes són uns gegants de mans lliures: el Brut, la Bruta, el Bonic, la Bonica, el Brau Constantí i el Sargentet.

Si es vol cuidar el paladar, als restaurants de Torà es poden demanar l’ofegat de la Segarra o plats a base de carn de caça, i també les plomes d’àngel i les magdalenes amb poma com a postres.

Voltants

- La vila closa i el castell de Sanaüja.
- El castell de Lloberola.
- Les rutes per la Ivorra.
- Guissona.
- Ponts.
- Calaf.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Torà
  • Torà

  • Terres de Lleida

  • Torà
  • Torà

  • Terres de Lleida

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf