Tivissa

La situació de la serralada de Tivissa forma una barrera que ofega el vent de Garbí, i que afavoreix un microclima de temperatures molt més suaus que la resta de la comarca, ja que la serra li fa de pantalla protectora. Amb tot, la seva localització terra endins fa que els contrastos entre les temperatures diürnes i nocturnes siguin considerables.

La prehistòria ha deixat a Tivissa importants vestigis de població humana, en forma de pintures rupestres per diverses coves del municipi.

La tribu ibèrica dels ilercavons va fundar en un turó elevat sobre l’Ebre, l’anomenat Castellet de Banyoles, una important ciutat de l’època. Tampoc van evitar establir-s’hi els romans, dels quals s’han trobat empremtes a la vil·la de l’Aumedina.

El nucli històric de la població es va crear en època musulmana, al voltant del castell. Amb la conquesta cristiana, Tivissa va ser cedida pel rei Alfons I a Guillem de Castellvell. Al segle XIV va passar a integrar el comtat de Prades.

La Guerra del Francès i les guerres carlines van danyar considerablement la vila durant el segle XIX. La proximitat del front de la batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil també va afectar la seguretat de Tivissa, on encara es poden trobar trinxeres a la zona del Castellet de Banyoles.

El poblat ibèric del Castellet de Banyoles, un dels més grans de Catalunya (4,4 hectàrees), està situat uns sis quilòmetres del poble, en un turó triangular elevat sobre el riu Ebre. Limitat per cingleres i barrancs, només és accessible per un petit pas, on s’aixequen dues impressionants torres pentagonals d’herència hel·lenística úniques al nostre país.

El jaciment està format per molts habitatges de diferents nivells socials, disposats al voltant d’un gran espai central. Des que es va descobrir el 1912, s’hi han dut a terme diverses fases d’excavació, que encara avui estan en marxa i continuen posant al descobert els vestigis d’una gran ciutat de la tribu dels ilercavons.

D’altra banda, el nucli històric de Tivissa manté l’atmosfera medieval, amb carrers estrets i sinuosos on encara es reconeix la muralla del segle XIV, amb els portals d’Avall i de l’Era.

Els punts de més interès de la ruta històrica per Tivissa són les restes del castell d’origen sarraí, i les cases pairals amb escuts i balconades a les façanes, com Ca Eloi (segle XV), Cal Rei, Ca l’Hostal (segle XVI), Ca la Capellana (segle XVIII) o Ca Ventura (segle XV).

També cal veure l’església de Sant Jaume, que consta de tres parts: l’església Vella, la capella del Roser i l’església Nova (segles XIII-XIX). D’altra banda, la plaça de la Baranova és un magnífic mirador de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.

El patrimoni prehistòric de Tivissa és d’una gran riquesa. Per començar, les pintures rupestres d’estil llevantí trobades a les coves del Cingle, del Pi, del Ramat i del Taller van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.

Aquestes coves estan tancades al públic per conservar els jaciments, però una ruta de senderisme n’uneix els entorns naturals i ofereix una reproducció de les pintures de cada cova en un plafó a l’exterior.

El llegat prehistòric de Tivissa també es pot descobrir al Centre d’Interpretació dels Ibers (obert només a l’estiu), situat a la Casa de Cultura i dedicat primordialment a l’empremta ibera al municipi. El centre té com un dels principals reclams la reproducció del tresor de Tivissa trobat al poblat del Castellet de Banyoles.

Finalment, els agregats del municipi (Darmós, Llaberia i la Serra d’Almos) inclouen altres zones d’interès. El petit i enlairat Llaberia, el més pintoresc, compta amb l’església romànica de Sant Joan Baptista (segles XII-XIII) i el peculiar i únic Museu del Bast, una evocació de la figura del traginer, que exposa objectes i eines i recrea els ambients del pairalisme català.

L’entorn natural de Tivissa és un camp obert per a la pràctica d’activitats esportives, de lleure i de turisme actiu. El senderisme i l’excursionisme, les més populars, atrauen nombrosos visitants al terme municipal, dins l'Espai Natural de la Serra de Llaberia.

Bona part del municipi, així com els mateixos nuclis de Llaberia i de Tivissa, estan creuats pel sender GR7 La Farga de Moles - Fredes, en el tram entre Colldejou i Rasquera.

A més, el terme disposa d’itineraris circulars de diferents nivells de dificultat per gaudir de la natura, com el senzill tomb de Sant Blai per Maula, de dues hores de durada, o el més exigent camí de mas de Capcir, de quatre hores. Aquestes rutes també estan adaptades per fer-les amb bicicleta de muntanya o fins i tot a cavall.

D’altra banda, les parets rocoses de la serra de la Creu són un escenari ideal per aescaladors, que disposen de nombroses vies obertes des del tercer grau de dificultat fins al setè.

A més, algunes d’aquestes parets han estat equipades per a la pràctica de la via ferrada, una fórmula assequible d’aproximació a l’escalada que es pot practicar a les senzilles vies del grau de Boquers i del barranc de la Foig, o a la més compromesa del tormo de la Margarida.

La gastronomia també és important al municipi, que es dedica fonamentalment al conreu de l’olivera, la vinya i la fruita dolça. Cal destacar l’oli verge extra elaborat a les dues cooperatives del poble, així com els vins amb denominació d'origen Montsant que es fan en diversos cellers de Darmós i la Serra d’Almos o els de denominació d’origen Tarragona que es produeixen a Llaberia.

Les cireres i els préssecs són els conreus principals de fruita del municipi.