Tavertet

La peculiar orografia de Tavertet, amb grans cingleres i balmes, ha fet de la població un hàbitat idoni des de temps prehistòrics. Ho demostren les troballes de restes arqueològiques, com tombes antropomorfes i ceràmica neolítica, als indrets de l’Avenc i el mas Castell. Prop del santuari de Sant Corneli s’hi ha trobat un dolmen i hi ha restes de poblament antic.

El lloc consta des del 1070 vinculat al castell de Rupit, dels vescomtes d’Osona-Cardona. Amb els cavallers Tavertet el poble va adquirir autonomia al segle XIII. Després, durant els segles XIV i XV, va passar als Malla, fins que el 1518 el va comprar el baró de Savassona, baronia a la qual restà unit.

Tot el poble de Tavertet va ser declarat Bé d’Interès Cultural. Els motius els podem trobar en la vegetació i paisatge peculiars i els seus tres carrerons de cases tradicionals, de murs de pedra i llindes treballades.

Del patrimoni arquitectònic destaca l’església de Sant Cristòfol, ja documentada el 1070. Inicialment tenia una sola nau romànica, amb dos arcs torals de reforçament i un absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes.

Entre els segles XII i XIII s’hi afegí una torre campanar, unida per un pont a la rectoria, i posteriorment una segona nau coberta amb voltes d’ogiva. Conserva una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Maria, de principis del segle XV.

L’església de Sant Miquel de Sorerols és un dels millors exemples romànics d’Osona: té una nau acabada en absis, ornat amb lesenes i arcuacions cegues. Té dues finestres romàniques, un petit campanar d’espadanya i un ull de bou.

També hi ha un petit museu on es guarden restes arqueològiques i peces antigues de valor etnològic.

Entre les múltiples masies que envolten Tavertet destaca el casal de l’Avenc. La casa és feta de pedra i té grans dimensions. Originària del segle XIII, té una part nova del 1559. Constitueix una de les millors mostres de gòtic rural català, per les portes adovellades, les finestres gòtiques amb llindes cisellades plenes de filigranes i arquets, i els muntants de finestres esculpits. També té trespols de fusta, escuts episcopals i espitlleres a les golfes i als laterals.

Altres masies interessants són la Perereda, amb una torre de defensa quadrada i porta adovellada i porxada amb galeries al primer pis, del segle XVI; les Baumes, un casal de pedra amb una porta adovellada i una gran balconada coberta, i la masia de Sobiranes, de la primera meitat del segle XVIII, amb una finestra gòtica conopial.

Quant a les restes arqueològiques, es poden veure diversos dòlmens com el de Sant Corneli, rere l’ermita del mateix nom, o el de Ranjols, vora els prats sobre el coll de Ranjols.

Tavertet compta amb dos miradors. El de Can Xicou, en ple nucli urbà, disposa d’una taula d’orientació que permet veure el paisatge de les Guilleries, el Montseny i els cingles que envolten el poble. La Miradora, situat al cingle homònim, permet contemplar la vall del sot de Balà, el salt del Molí Bernat (la cascada més famosa de Tavertet) i, rere aquest, la balma de les Corts.

Els nombrosos cingles de Tavertet poden ser observats de tres maneres diferents. Una, caminant pel vessant superior i veient-los des de dalt. La segona, baixant pels camins que hi ha entre les roques que formen cada cingle. I la tercera, travessant perpendicularment d’un costat a l’altre els cingles resseguint les parets, a través d’uns camins especialment traçats anomenats lleixes.

Destaquen especialment els cingles de Collsavenc, amb unes parets de 300 metres de vertical que permeten tots tres tipus d’excursions; el cingle Moltorer, de roques vermelles amb formes capritxoses, i els cingles de les Baumes, els més alts del terme, que tan sols es poden recórrer pel vessant superior.

Una de les rutes més belles és la que porta del poble a l’Avenc, una casa gòtica del segle XI. El trajecte permet des de l’inici caminar ben a prop dels precipicis dels cingles, en direcció cap a Rupit.

Un altre itinerari a peu fa el tomb a tot el cingle del Castell, recorre el bosc del sot del Balà (amb balmes, coves i cascades), mostra el pantà de Sau i l’església de Sant Romà, i torna a Tavertet pel camí de les Gotes.

Un altra ruta, d’uns sis quilòmetres, arriba fins a la masia anomenada casa del Castell passant pel cingle de les Gotes i el canal del Castell. Finalment, una altra opció és anar fins als salts d’aigua de la Cua de Cavall, passant pel camí del Raig i travessant el bosc que voreja la zona.

Amb bicicleta de muntanya es poden fer diversos itineraris, com el que passa per les masies de l’Avenc o la casa de Rajols, o el que porta a la masia de casa de Monteis passant pel puig Segaler i el pla dels Roures.

En qualsevol dels restaurants del poble es poden tastar plats típics osonencs, com la sopa torrada amb mandonguilles, el cabrit o el xai rostit o a la brasa, i el tall rodó amb bolets.