Tàrrega

Tàrrega està situat a l’oest de Barcelona, a la plana de Lleida, i és la capital de la comarca de l’Urgell. Es troba a la Catalunya central i ocupa la vall del riu d’Ondara a la confluència amb el Cercavins. La serra d’Almenara i l’altiplà de la Segarra són els límits naturals del municipi.

El clima de Tàrrega és mediterrani continental, amb estius calorosos i hiverns freds, amb un gran contrast entre les temperatures diürnes i nocturnes. Les precipitacions són escasses a l’estiu i a l’hivern manté la humitat i un fred intens a causa de les boires pròpies de la plana d’Urgell.

Tàrrega és un municipi mixt, que manté un cert equilibri i diversificació de la indústria i el comerç. Destaca el sector metal·lúrgic i l’agroalimentari, amb petites i mitjanes empreses.

El sector predominant, però, és el dels serveis, amb comerços majoristes i de distribució, així com serveis sanitaris i una àmplia oferta educativa especialitzada, a més dels serveis culturals.

Tot i les referències ibèriques de què es té notícia, l’origen del poblament estable de Tàrrega correspon a l’època del domini musulmà, quan s’hi va construir el castell i les muralles, al segle X.

Berenguer I va conquerir el castell als musulmans al segle XI. L’estratègica situació va afavorir-ne el creixement durant l’edat mitjana, sobretot fins al segle XIV. Fou destacable la importància de la comunitat jueva en aquesta Tàrrega puixant, capital de vegueria, amb fira i mercat.

A partir d’aleshores, les epidèmies i les guerres expliquen un llarg període de decadència i ruralització, que es va estendre fins a la segona meitat del segle XIX. A partir de l’arribada del ferrocarril (1860) se succeeixen una sèrie de millores estructurals que comencen a canviar la cara de Tàrrega. Li és concedida la carta de ciutat i s’acaben les obres del canal d’Urgell.

És molt recomanable visitar el barri antic de la ciutat. La plaça del Carme, convertida en el centre neuràlgic de Tàrrega, ens mostra els monuments als Països Catalans i al compositor Ramon Carnicer, el petit convent de la Mare de Déu del Carme i la font amb jocs d'aigua i llum, obra de Carles Buïgas, autor també de les fonts de Montjuïc de Barcelona.

El contigu carrer del Carme és un bon indret per endinsar-se pels carrerons més antics de la població, amb unes porxades gòtiques del segle XIV, comerços i cases senyorials com l'antic Palau dels Marquesos de la Floresta, exponent del romànic civil català de finals del segle XIII.

La plaça Major és un espai de visita obligada, amb la seu de l'Ajuntament (segle XVII, d'inspiració renaixentista), la neoclàssica església parroquial de Santa Maria de l'Alba (bastida sobre l'antic edifici gòtic, amb nau principal, capelles laterals, cimbori i campanar octagonal) i una treballada creu de terme gòtica que val la pena observar de prop.

D'aquí parteix el carrer Major, també porxat, on hi ha la seu del Museu Comarcal de l'Urgell. La plaça de Sant Antoni (segle XIV) és un altre punt interessant del barri antic, amb l'església del mateix nom, que té un campanar d'espadanya on s'observa l'escut d'armes dels Ardèvol. La façana es troba custodiada per dos apòstols de l'antiga església parroquial gòtica.

L'altre indret de visita més que recomanable és l'ermita i el parc de Sant Eloi, situat en un turó pròxim al nord-est de Tàrrega. Des d'allà es poden contempler les millors vistes de la capital urgellenca i disposar d'amplis passejos de pins, alzines i oliveres i racons romàntics, vora l'ermita del segle XIII.

Els carrers del nucli antic de Tàrrega ofereixen l’encantadora possibilitat de recórrer-los en una passejada distreta i molt agradable, que proporciona un marcat regust medieval. Des del punt de vista cultural, la Fira de Teatre al Carrer, que Tàrrega celebra el segon cap de setmana de setembre, és un gran esdeveniment que traspassa les fronteres. Fundada el 1981 pel grup Els Comediants es tracta d’un enorme aparador i espai de compravenda d’espectacles teatrals i, al mateix temps, una massiva festa popular, amb l’assistència d’un públic participatiu i entregat.

Al llarg d’una vintena llarga espais d’actuació situats pels carrers de la ciutat, els espectadors poden gaudir d’espectacles que abracen les diferents disciplines escèniques i fan incidència especial en les formes contemporànies i visuals més innovadores.

És el certamen de les seves característiques més important del sud d’Europa i transforma la ciutat durant els dies que dura.