El nucli històric de Súria, l’anomenat Poble Vell, és una vila fortificada que data del segle X. Avui conserva perfectament l’atmosfera medieval, ja que la urbanització més moderna s’ha desenvolupat fora de les muralles, a les zones més planes. Passejar-se pels seus carrers tortuosos i empedrats, i veure les muralles amb les portes, porxos, cases enlairades, permet endinsar-se en l’ambient d’altres segles. Tot el conjunt va ser restaurat no fa gaires anys i les autoritats locals en continuen el procés de condicionament.
L’element més destacat i històric del poble vell és el castell, documentat des de l’any 993, tot i que l’element arquitectònic més antic que es conserva és la torre de l’Homenatge, del segle XII. Els murs exteriors són dels segles XIV i XV, quan va ser transformat en castell-residència pels senyors de Cardona; les visites als tres espais interiors de què disposa són prou il·lustratives i divertides.
L’església del Roser, adossada al castell, és un altre dels indrets més destacats del poble vell, sobretot perquè conserva un absis i el campanar del segle XI. L’antiga casa de Cal Balaguer del Porxo, que actualment és la seu de l’oficina de turisme, també mereix una visita, ja que és una de les cases més interessants del poble vell i conserva una antiga tina de vi a l’interior. A més, s’hi duen a terme exposicions i diverses activitats culturals.
Als afores de la població s’aixeca la torre de la Pobla, una construcció romànica del segle XI que constava originàriament d’una torre de planta circular (part de la qual encara es conserva en peu), diverses habitacions i una muralla. Depenia del castell de Súria i va restar en ús fins al segle XIV.
La vida agrícola sempre ha estat molt important a Súria, que encara ofereix una mostra viva del seu passat al molí d’oli de Cal Planés. Aquest molí és un model perfectament conservat dels anomenats molins de sang, en què un animal era qui proporcionava la força per girar les moles del trull. El molí de Cal Planés va ser construït cap al segle XVI i reformat el 1749, i va estar en funcionament continu fins a la Guerra Civil i, encara després, entre 1950 i 1960. A l’interior conserva tots els elements i estris fins al mínim detall, tal com eren al segle XVIII.
Finalment, cal destacar l’ermita vella de Sant Salvador del Quer, que, situada al cim del turó anomenat del Quer, data de finals del segle XII o principis del XIII. Originàriament era d’una sola nau rectangular, absis semicircular i porxo adossat al costat de migdia. Entre els segles XIV i XV va haver de ser reconstruïda, al segle XVII va ser reformada i l’any 2000 va ser restaurada completament. Cap a finals del segle XIX va ser edificada a poca distància l’ermita nova, on es va traslladar el culte.
