Solsona

Guia de Municipis

Important nucli comercial, Solsona gaudeix d’un ric patrimoni arquitectònic i artístic, així com de la tranquil·litat i el ritme equilibrat d’una ciutat petita però dinàmica. La capital del Solsonès té, a més, una oferta festiva, cultural i tradicional insuperable, ja que és la ciutat amb més gegants i bestiari popular de Catalunya.

El nucli antic, amb els seus carrerons i places, és el principal indret d’interès del municipi. Hi destaca la catedral de Santa Maria, el referent arquitectònic més rellevant de la comarca.

Els seus habitants reben el nom de mata-rucs, ja que, segons la llegenda, van enfilar un ruc al campanar perquè es mengés unes herbes que hi feien lleig.



Imprescindibles

- Passejar pels carrerons i les places del nucli antic.
- Tastar-ne la cuina típica i els embotits.
- Visitar la Catedral de Santa Maria.
- Descobrir els gegants en moviment per la Festa Major, Corpus o per Carnaval.
- Passejar pel parc de la Mare de la Font, una àrea d'interès natural i social, amb un punt d'informació que permet identificar els espais naturals protegits i els llocs d'interès que us recomanem visitar.

Suggeriments

Començar el dia a l'emblemàtic portal del port, entrada principal a la ciutat emmurallada. Conèixer la Solsona modernista, des de l'hotel Sant Roc fins a la casa d'August Font; i degustar els productes de la zona als establiments més emblemàtics de la ciutat amb el Tast de Solsona. Per acabar, es poden descobrir els centinelles de la ciutat a la Ruta dels caps de biga.

  • Comarca: Solsonès
  • Província: Lleida
  • Localitat: Cal Llarg, Solsona
  • Extensió: 18
  • Habitants: 9065
Es troba adherit a: Ciutats amb caràcter
Es troba adherit a: Ciutats amb caràcter

Situació geogràfica

Solsona és la capital del Solsonès, comarca de la Catalunya central, al nordoest de Barcelona. Limita al nord amb l'Alt Urgell i els Prepirineus, amb la barrera natural del port del Comte i, al sud, amb la depressió Central.

Clima

Solsona presenta un clima d'interior, amb unes temperatures molt contrastades entre el dia i la nit. A l'hivern té una temperatura mitjana de 4 ºC, i en canvi a l'estiu les màximes són relativament altes. Les precipitacions són escasses, amb una mitjana de quatre dies de neu a l'any.

Activitats econòmiques

L'activitat econòmica és la pròpia d'una ciutat mitjana cap de comarca, amb un teixit comercial rellevant (tradició firal: antiga Fira de les Forques).

Té certa tradició industrial, però actualment la seva activitat econòmica predominant són els serveis.

Hi ha camps de cereals i explotacions ramaderes, principalment de porcs i ovelles.

Història

Les primeres notícies que es tenen sobre el poblament del territori es remunten a l'època dels romans, en la ciutat anomenada Setelsis. Aquella població es deuria projectar sobre un antic assentament ibèric dels lacetans, desconegut, i ocuparia el lloc de Castellvell (al terme d'Olius). Entre els segles II i I aC, els pobladors romans van davallar fins a l'assentament de la Solsona actual.

El topònim va evolucionar cap a la forma Celsona durant l'època visigòtica, de la qual no hi ha pràcticament dades. El mateix que succeeix dels breus temps de dominació musulmana.

El rei franc Lluís el Piadós va conquerir la Marca Hispànica, fins a Solsona, durant el primer terç del segle IX. Cap al 820, però, el cap got Aissó, amb l'ajut dels sarraïns, va recuperar novament la vila i molts altres territoris. La població va ser reconquerida definitivament per Guifré el Pilós l'any 886.

La consolidació de Solsona va arribar durant el segle X, sota la jurisdicció del comtat i del bisbat d'Urgell. Cap a l'any 1000, a més, va convertir-se en residència episcopal. La prosperitat va continuar durant tota l'edat mitjana. Els comtes d'Urgell tenien predilecció per aquesta població, i fins i tot Ermengol IV i Ermengol V van voler ser-hi enterrats. En aquell segle XI, el domini de la ciutat era compartit amb els prepòsits de Solsona.

El poder i prestigi dels vescomtes de Cardona van créixer també paral·lelament amb el progrés del municipi. Cap a mitjan segle XIII, aquesta noble família va fer-se amb la jurisdicció civil de la població. El poder compartit entre els Cardona i els prepòsits de Solsona va establir-se en un consell de govern que va perdurar fins al segle XVIII.

Al segle XVI Solsona va viure un important canvi per a la seva història: la vila va ser escollida per Felip II per demanar al papa Climent VIII un nou bisbat, que va ser atorgat el 1593. El mateix rei la va distingir amb el títol de ciutat el 1594, i així es convertí en una de les deu que hi havia a Catalunya.

Durant la Guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII, va oferir una gran resistència contra les tropes de Felip IV i va estar en poder dels francesos de 1642 a 1652. La Guerra de Successió (1700-1714) va tenir pitjors conseqüències per a la localitat. Els decrets de Nova Planta van variar el govern de la ciutat i van fer desaparèixer la Universitat.

El segle XIX va ser difícil per a Solsona. Durant la Guerra del Francès va patir una breu ocupació de les tropes franceses, que va acabar amb l'incendi de la catedral. La Primera Guerra Carlina encara va ser pitjor, després de la qual la ciutat va haver d'afrontar un llarg i lent període de recuperació.

El segle XX va ser el de la industrialització del municipi, que va concentrar l'activitat industrial de la comarca.

Què veure-hi

La visita pels llocs més emblemàtics de Solsona comença per la que es considera l'entrada principal de la ciutat, el portal del Pont. Caminant pel carrer de Sant Miquel s'arriba a la catedral de Santa Maria, d'estil gòtic construïda sobre un antic temple romànic, que guarda una famosa talla en pedra de la Mare de Déu del Claustre.

Continua al Palau Episcopal, un edifici acabat el 1779, obra del solsoní Francesc Pons i que és considerat un exemplar típic del neoclàssic català. Actualment acull el Museu Diocesà i Comarcal, d'obligada visita pels interessats en l'art medieval.

A la plaça Major, porxada, hi ha el nucli de la vila on convergeixen els principals carrers. Aquesta plaça acull el mercat setmanal els divendres i algunes de les principals festes, com el Carnaval, el Corpus o la Festa Major.

A prop hi ha la plaça més típica de Solsona, la plaça de Sant Joan, on està situada la primera font de la ciutat, del segle XV, elogiada en uns versos pel poeta Josep Maria de Sagarra.

Després es pot anar al carrer del Castell, on es troba la casa del pintor tenebrista Francesc Ribalta (1565-1628), i la casa dels germans Morató, famosos mestres del retaule, on cal observar els caps de biga treballats, espai que ara acull la biblioteca.

Davant mateix, l'Ajuntament, un sobri edifici de pedra picada d'estil renaixentista que havia estat una antiga casa de mercaders i que conté una torre de les hores. Al costat trobem el carrer de Sant Pau, on hi havia hagut el call jueu.

Al portal del Castell veurem el lloc per on entraven els senyors de Solsona en prendre possessió de la ciutat.

Altres indrets d'interès són les cases de mercaders del carrer de Llobera, el Quarto dels Gegants, espai que guarda els gegants i altres improperis de la Festa Major des de l'any 1710, el Pou de Gel, just davant del Portal del Pont i el Centre d'Interpretació Turística del Solsonès i Espai del Ganivet, que fa palesa la importància d'aquest ofici a la ciutat.

Finalment és remarcable el Palau Llobera, una casa senyorial catalana del segle XV, d'estil gòtic, seu actual del Consell Comarcal i antigament utilitzat com a hospital, universitat literària i seminari.

Què fer-hi

La visita a Solsona (alerta, enllaç trencat) es pot fer de manera lliure, seguint l'app Solsona Audio, des del mòbil o tableta digital, o bé fent una visita guiada de la mà de guies locals.

Solsona compta amb unes festes populars de renom, on participen gegants, capgrossos, els Nans, el Drac, els Bojos, el Xut, el Comte de l'Assaltu i el Tòful Nano. Destaca la celebració del Carnaval (un dels més importants de Catalunya), del Corpus, la trobada de gegantons a l'agost i la Festa Major al setembre.

Solsona deu part de la seva fama a la qualitat dels seus ganivets i als embotits. La ciutat té una cuina d'interior saborosa i rotunda, on destaquen les carns i arrossos de muntanya, els trumfos i una magnífica varietat de bolets. Plats com el conill o la vedella amb bolets en són algunes mostres. Pel que fa als dolços, destaquen les coques (dolces i salades) i la pastisseria, de molt bona qualitat.

Des de l'oficina de turisme surten cada cap de setmana i dies laborals de l'estiu o ponts, diverses visites guiades a la ciutat. Pots veure tota l'oferta a www.solsonaexperience.com

A més, també es poden recórrer els paisatges de l'entorn per les rutes a peu o en BTT senyalitzades a l'entorn de la ciutat i visitar municipis de la zona tot practicant senderisme pels recorreguts GR3 de la Catalunya Central i GR7 de la Farga de Moles a Fredes.

Voltants

- El santuari del Miracle.
- La cripta d'Olius.
- L'església de Sant Llorenç de Morunys.
- L'Espai Natural de les serres d'Odèn-Port del Comte.
- Practicar esports de neu a l'estació d'esquí de Port del Compte.
- Practicar esports d'aigua als pantans de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç.
Es troba adherit a: Ciutats amb caràcter
Es troba adherit a: Ciutats amb caràcter
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Solsona
  • Solsona

  • Pirineus

  • Solsona
  • Solsona

  • Pirineus

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf