Seu d'Urgell, la

Guia de Municipis

La Seu d’Urgell s’ha convertit en una destinació turística de primer ordre, tant pel patrimoni artístic i monumental com pels equipaments esportius i la proximitat de les estacions d’esquí. De fet, degut al gran nombre d'activitats esportives que s'hi poden realitzar, l'Agència Catalana de Turisme ha certificat el municipi com a DTE (Destinació de Turisme Esportiu).

Des de sempre ha estat una cruïlla de camins i un pas cap a Andorra. Aquesta posició estratègica i la importància política del Bisbat va fer de la regió un nucli predominant a l’època medieval. D’aquell moment queden força vestigis i una catedral que és una joia del romànic català.

La Seu d’Urgell ofereix nombrosos indrets d’interès al centre històric, com la visita al Museu Diocesà. A més, el Parc del Segre i les rutes verdes són només dues de les múltiples opcions per als amants del turisme actiu.



Imprescindibles

- Practicar esports d’aigua al Parc del Segre.
- Passejar pel centre històric.
- Visitar la catedral de Santa Maria.
- Caminar per una de les rutes verdes.
- Viure la Fira de Sant Ermengol.

Suggeriments

  • Comarca: Alt Urgell
  • Província: Lleida
  • Localitat: Castellciutat, Poble-sec, el, Seu d'Urgell, la
  • Extensió: 15
  • Habitants: 12533
  • Entitat de promoció: Turisme de la Seu
  • Web: http://www.turismeseu.com/
Es troba adherit a: Turisme Esportiu
Es troba adherit a: Turisme Esportiu

Situació geogràfica

És el cap de la comarca de l’Alt Urgell, la ciutat més poblada dels Pirineus catalans. Es troba enmig d’una plana sota la serralada pirinenca i els contraforts del Cadí (l’Urgellet), al sud del principat d’Andorra, al nordest de Lleida i nord-oest de Barcelona. Les valls s’orienten de nord a sud, la qual cosa explica l’escassa accessibilitat entre aquestes. Els cims més alts, amb alçades superiors als mil metres, es barregen sense cap depressió que els separi. El terme comprèn part de la vall mitjana del Segre a la confluència amb el riu Valira.

Clima

El clima és mediterrani transformat per la muntanya. Les precipitacions són escasses (tot i que augmenten amb l’altitud). El mínim de pluges es produeix a l’hivern.

Activitats econòmiques

Les terres de regadiu (horta i fruiters) es van convertir en prats artificials per a les vaques lleteres. Així, la prosperitat econòmica de la Seu es deu en gran part a la producció de llet i l’elaboració dels seus derivats. Es cria majoritàriament bestiar boví.

El sector serveis és el més destacat en volum d’ocupació (gràcies al comerç i en especial a la proximitat amb Andorra), però també hi té arrel la indústria, principalment el sector lacti. Tot i que també tenen empreses dedicades a la fusta, el metall, l’energia i els materials de construcció.

Història

L’origen de la Seu d’Urgell es remunta al poblat d’Arse d’Urgui, datat a l’edat del bronze final (1200-700 a.C.) i situat a l’actual emplaçament de Castellciutat. Aquest punt era una estratègica cruïlla de camins, entre les valls del Segre i de la Valira.

Els romans van bastir en el mateix indret la ciutat d’Orgellia, en el camí entre les importants Ilerda (Lleida) i Iulia Lybica (Llívia), que amb Aeso (Isona) completaven les poblacions romanes més destacades de la regió.

La Seu d’Urgell va beneficiar-se de la decadència de Llívia i Isona per erigir-se en seu episcopal durant l’època visigòtica, cosa que marcaria profundament la seva història. De fet, hi ha constància de tots els ocupants de la seu episcopal des de l’any 527.

Després de la destrucció que va provocar l’exèrcit sarraí a finals del segle VIII, la població va ser reconstruïda. Al turó on s’aixecava la ciutat romana es va edificar el palau, que seria la primera residència dels comtes d’Urgell fins que es van traslladar a Agramunt i Balaguer. Mentrestant, a la plana, on devia haver-hi les restes de diverses vil·les romanes, naixeria el Vicus Urgelli, al voltant de la nova catedral de Santa Maria.

Cap a l’any 1000, la Seu d’Urgell era una petita agrupació de cases, alternades amb camps de conreu, a l’entorn de les esglésies que formaven el conjunt catedralici de l’època. Els segles XI I XII van ser els de màxima esplendor de la ciutat, a partir de la injecció econòmica procedent del cobrament de les paries resultants de l’expedició militar del comte Ermengol I d’Urgell a Còrdova.

A partir del segle XII, el bisbat de la Seu va haver d’enfrontar-se a les hostilitats dels vescomtes de Castellbò, posteriorment comtes de Foix, que li disputaven el poder polític sobre la regió. Al segle XIII es construeixen les muralles i la ciutat creix amb força cap al nord i a ponent entre aquella centúria i la següent.

El segle XVI va estar ple de conflictes a la Seu d’Urgell. Les tropes dels hugonots i les faccions de bandolers desestabilitzaven contínuament la contrada i atacaven la ciutat. A partir del segle XVII es van intensificar els intents francesos d’invasió. D’aquest segle destaca la figura del canonge de la catedral Pau Claris, que va arribar a ser el president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.

Els atacs francesos eren constants, i fins i tot van ocupar la ciutat en dues ocasions, el 1691 i el 1793. Malgrat això, el reforçament de les fortificacions va contribuir que la Seu fos un dels principals baluards de defensa fronterera durant la Guerra del Francès (1810), i s’hi va traslladar temporalment la capitalitat del corregiment de Puigcerdà en caure aquella ciutat.

La fi del règim feudal va acabar amb el domini de la ciutat per part del bisbe el 1823. La Seu d’Urgell va entrar de ple en les batusses de les guerres carlines, sobretot la tercera, on les fortificacions van patir un intens setge.

El segle XX va arribar amb la primera carretera, construïda el 1906, i amb un important canvi agrari. Les vinyes i el cereal van deixar pas a les primeres vaques lleteres i la consegüent formació de la Cooperativa Lletera Cadí.

Després de la Guerra Civil de 1936-1939 i la postguerra, la Seu d’Urgell va viure un important creixement urbanístic i una revifalla comercial marcada per l’impuls andorrà. Una de les últimes grans fites de la població va ser la canalització del riu Segre, la creació del Parc del Segre i la designació de subseu olímpica als Jocs de Barcelona de 1992 en l’especialitat d’aigües braves.

Què veure-hi

Al carrer dels Canonges es pot passejar sota els porticons i admirar alguns dels edificis, com Ca l’Armenter, residència de la família del papa Luna.

També val la pena passar pel carrer Major, en el qual hi ha cases senyorials i equipaments curiosos com la Bladeria, on es mesuraven els grans. D’altra banda, el barri de Capdevila és un petit laberint de carrers estrets.

Per acabar la passejada, la catedral de Santa Maria ofereix la possibilitat de visitar una construcció magnífica amb una acurada conservació. Dintre del conjunt monumental és molt interessant una visita al Museu Diocesà, que conserva importants obres d’art sacre.

Però des de la ciutat de la Seu també és possible endinsar-se a la natura a través de tot un seguit d’itineraris aprofitant la seva proximitat al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al Parc Natural de l’Alt Pirineu d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Què fer-hi

El Parc del Segre es va construir el 1992 amb motiu de les competicions d’aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona. En l’actualitat les instal·lacions donen l’oportunitat de practicar el ràfting, el piragüisme o l’hidrotrineu, entre d’altres esports d’aigua.

A la Seu també hi ha dos centres que ofereixen tots els serveis relacionats amb la pràctica de l’hípica: escola, lloguer i venda de cavalls, doma, etc.

També són recomanables les rutes del romànic que s’organitzen dintre del municipi per donar a conèixer el patrimoni històric i cultural de la regió.

A l’octubre, la Fira de Sant Ermengol omple els carrers de festa, artesania, música i teatre i, al juny, se celebra el Mercat Medieval, amb productes dels Pirineus, actuacions i decorats que transformen el carrer dels Canonges.

El dimarts i el dissabte són els dies en què els pagesos porten els seus productes a la plaça Patalín.

Voltants

- El Parc Natural del Cadí-Moixeró.
- L’esquí nòrdic a les estacions de Tuixén-la Vansa, a Tuixén.
- L’esquí alpí a la Molina i Masella, a Alp.
- Les estacions d’esquí d’Andorra.
- El Museu de la Llana d’Arsèguel.
- El Museu de les Trementinaires de Tuixén.
- El Museu de la Farinera de Montferrer.
- El Museu de la Vinya i el Vi de Pont de Bar.
- La cova de les Encantades de Toloriu.

Es troba adherit a: Turisme Esportiu
Es troba adherit a: Turisme Esportiu
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Seu d'Urgell, la
  • Seu d'Urgell, la

  • Seu d'Urgell, la
  • Seu d'Urgell, la

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya