El nucli antic de Santpedor conserva tot l’aire d’una vila medieval, amb carrers estrets i irregulars i elements arquitectònics romànics, gòtics i renaixentistes. Destaquen els portals de l’antic recinte emmurallat (segle XIV) i la plaça Gran, una plaça porxada enlluernadora que acull l’escultura del ciutadà més famós de la història de Santpedor, Isidre Lluçà i Casanoves, més conegut com el Timbaler del Bruc, a qui el municipi li ha dedicat una ruta homònima.
Passejant pels seus carrers es pot arribar a l’edifici més destacable de la població: l’església de Sant Pere d’Or, el patró del municipi. Aquest temple, d’origen romànic, destaca per la portalada del segle XII, formada per dos arcs amb els respectius capitells, en els quals es glossen les històries del pecat original i de la resurrecció de Crist. La resta de l’edifici és d’estil gòtic tardà. A l’interior s’hi conserva la imatge d’alabastre de sant Miquel.
Als afores de la vila hi ha dues construccions religioses. D’una banda, l’ermita de Sant Francesc, situada sobre un turó on es diu que hi va predicar sant Francesc d’Assís; a l’edifici, originàriament construït el segle XIII, s’hi han fet diverses reformes al llarg dels segles, que van culminar en la restauració del 1983. De l’altra, les dues esglesioles de Santa Maria i Santa Anna, que es troben a l’indret de Claret, al sud-est de la vila de Santpedor. Santa Maria de Claret és un edifici romànic del segle XII, d’una sola nau amb absis semicircular. Santa Anna de Claret es va construir al segle XVIII. A l’interior es conserva una talla del segle XIII que representa aquesta santa.