Santa Pau

La part muntanyosa està coberta de boscs de faigs, roures i alzines, i als sectors més plans, en terrenys volcànics, hi ha els conreus de secà: fajol, blat, blat de moro, farratge, patates i mongetes. S’hi cria bestiar boví, porcí i aviram.

Hi ha petites indústries d’embotits, tèxtils i derivades de la fusta, serradores i mobles.

El sector serveis, lligat al turisme, és molt actiu i ocupa gran part de l’activitat econòmica del municipi.

La primera referència històrica del topònim de Santa Pau data del segle IX, referit a diverses propietats del monestir de Banyoles a la vall de Santa Pau. El castell apareix documentat des del 929. El rei franc Radulf el donà als Oliba, senyors de Porqueres i castlans de Finestres. Ja al segle XIII, aquesta família va fixar la residència al castell i va adoptar el cognom Santapau.

L’any 1300, Ponç de Santapau i Finestres va atorgar carta de poblament al lloc. El castell es va convertir en centre d’una important baronia, que incloïa els actuals termes de Santa Pau i Sant Aniol de Finestres i l’antic terme de Batet, actualment dins el municipi d’Olot.

La família Santapau va emparentar-se amb nobles nissagues catalanes i va prendre part en importants empreses de la Corona per tota la Mediterrània, amb importants béns i títols a Sicília.

El conjunt arquitectònic medieval de Santa Pau té dos nuclis ben diferenciats: la vila vella i la vila nova. La part antiga ha estat declarada Conjunt Historicoartístic i està dominada pel castell.

El castell fou bastit als segles XIII-XIV, amb una gran planta quadrada i finestrals gòtics. Al pis de baix hi ha el pati d’armes i l’antiga capella, dedicada a sant Antoni i sant Honorat. El temple conservava un retaule d’alabastre gòtic del 1340 amb escenes de la passió, que va ser destruït el 1936 (se’n manté una còpia al Museu d’Olot), i una veracreu, del 1391.

L’església gòtica de Santa Maria es va construir entre el 1427 i el 1430, any que se li va atorgar la parroquialitat, després que el santuari de la Mare de Déu dels Arcs s’esfondrés.

Els carrers de la vila antiga porten al portal del Mar, des d’on es mostra una bonica imatge de les valls dels voltants, amb petites esglésies romàniques, com Sant Vicenç de Sallent, de l’any 878, que va passar a formar part de la baronia de Santa Pau el 1392; Sant Martí Vell, consagrada el 889 pel bisbe Servusdei de Girona, i Sant Miquel de Sacot, esmentada ja el 979 i molt modificada entre el 1787 i el 1889.

De la vila nova té especial interès l’hospital de Sant Roc i Sant Sebastià (segle XVIII), del qual només es conserva la capella.

A la vall del torrent dels Arcs hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Arcs, la primera parròquia del municipi, datada del segle I. L’estructura original es va modificar després dels terratrèmols del segle XV, moment que es va convertir en un centre marià de gran devoció. L’absis (segles XII-XIII) és de l’època romànica, amb un finestral i alguns murs. El frontispici es va acabar el 1775, igual que el cambril i l’hostatgeria.

A prop del veïnat de Sant Martí Vell hi ha una sèrie de sepultures amb formes humanes, les Feixes, on hi ha un oratori amb un Crist (segle XVI) i un menhir de basalt, descobert el 1872 per Joaquim Vayreda, conegut amb el nom de la pedra del Diable.

D’entre els nombrosos cons volcànics del terme, destaquem el de Santa Margarida, que té un dels cràters més ben conservats i més bonics de la comarca. El con, de dos quilòmetres de perímetre, es troba envoltat de boscos. Al seu cim s’aixeca Santa Margarida de la Cot, un santuari d’origen romànic que va quedar destruït pels terratrèmols de 1428 i que va ser reedificat el 1865.

Santa Pau està limitat per les serres de Sant Julià del Mont i de Finestres i travessat per afluents del Ser. La seva zona muntanyosa té molts boscos de rouredes, fagedes i alzinars, camins enjardinats i pistes per recórrer.

Recomanem la ruta que porta de Santa Pau a l’antic monestir de Sant Julià del Mont, que corona el coll de Boixeda, de més de 900 metres d’alçada. Aquesta excursió, que tant es pot fer a peu com amb cotxe, dura menys de tres hores, està molt ben senyalitzada (marques taronges) i resulta un gran aparador natural de valls i volcans.

Dins del terme hi ha la fageda d’en Jordà, un extens bosc de faigs per on paga la pena de passejar. L’itinerari més comú comença a l’aparcament, passa per unes escales i arriba al monòlit, on el poema de Joan Maragall dóna pas al bosc.

A Santa Pau es poden fer itineraris amb vehicle tot terreny, vols amb globus, excursions a cavall, passejades amb bicicleta i d’altres rutes turístiques, de les quals s’obté informació a l’Oficina de Turisme, un dels punts d’informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Quant a festes populars, destaquem la Fira del Fesol, que consisteix en la realització d’una degustació popular celebrada a mitjan gener. Els fesols de Santa Pau són el producte estrella de la seva gastronomia, èxit que han obtingut gràcies a la qualitat, un petit tamany i un gust molt saboròs.