Santa Maria de Merlès

Bona part del municipi és bosc, però també hi ha una part important dedicada als pasturatges. L’agricultura principal és de secà (cereals, farratge, llegums i patates). L’economia és complementada per la cria de bestiar boví i porcí i per l’avicultura.

També tenen certa presència dins l’economia del municipi, el turisme de càmping, la segona residència i l’agroturisme.

El terme municipal de Santa Maria de Merlès s’ha trobat sempre en un territori de fronteres administratives. Ha estat límit entre el Berguedà, el Lluçanès i el Bages, i així mateix entre les demarcacions dels bisbats de Vic i l’Urgell (posteriorment Solsona).

El castell de Merlès, documentat des del segle IX, dominava tot el terme actual (excepte la part meridional de Sant Miquel de Terradelles), des de la seva ubicació a l’esquerra de la riera de Merlès, prop de Sant Martí. Pertanyia als senyors de Lluçà i posteriorment a la baronia de Portella, amb seu a la Quar.

El segle XVIII va viure el màxim demogràfic del municipi. De seguida, però, la industrialització del Llobregat va provocar un fort corrent migratori i una important davallada de la població.

A les primeres dècades del segle XX, coincidint amb l’establiment de l’única indústria tèxtil a la riera de Merlès, es va registrar una lleugera recuperació demogràfica. Però des dels 1960 la tendència descendent no s’ha aturat. L’actual estructura de població és disseminada.

Les diferents esglésies del municipi en són el principal atractiu patrimonial. La proliferació de temples respon a les diverses parròquies existents des de l’edat mitjana.

L’església de Santa Maria de Merlès és d'una sola nau i campanar de planta quadrada; data de mitjan segle XI i va experimentar reformes importants durant els segles XVII i XIX. Sant Pau de Pinós, per la seva banda, tan sols conserva l'absis de la construcció romànica, mentre que Sant Miquel de Terradelles, a l’extrem més meridional del municipi, conserva un antic sarcòfag romànic fora de l’església.

L’arquitectura medieval es va expressar també en altres construccions, a més de les religioses. És el cas de l’antic castell de Merlès, situat dalt d’un turó prop de Sant Martí de Merlès i del qual només es conserva un llenç de mur aixecat al segle XII. També medieval és el pont de tres arcs sobre la riera de Merlès, restaurat al segle XVIII.

El terme també acull restes megalítiques, com el dolmen del Collet de Can Gurri.

L’entorn rural i natural del municipi és el principal escenari per gaudir-ne. La pesca, la caça i el senderisme són les activitats de turisme actiu més practicades al terme.

La riera de Merlès, una part de la qual es troba protegida com a Paratge d’Interès Natural, és el principal atractiu en aquest sentit. S’hi pot pescar en alguns trams, i també la ressegueixen els senders GR-1 i 4 al seu pas pel municipi.

Precisament el GR-4 recorre bona part del terme i passa per Sant Martí de Merlès, Santa Maria de Merlès, Sant Pau de Pinós i Sant Miquel de Terradelles. És, doncs, una bona opció per conèixer a fons el territori municipal en tots els seus sectors.

Els camins del municipi de Santa Maria de Merlès són també força populars i atractius per als amants de la bicicleta de muntanya, que hi poden gaudir d’un entorn natural força verge.