Santa Eugènia de Berga

És un municipi de la Catalunya interior, al nord de Barcelona, situat al mig de la plana de Vic, al sud de la capital comarcal. És un terme, doncs, pla, amb desnivells donats pel curs del riu Gurri (afluent del Ter) i per la serra de Sant Marc i el serrat de Puigsacost, suaus elevacions que no superen els 600 metres d’altitud amb unes vistes excel·lents de la plana.

Actualment gairebé tot el terme és conreable i el farratge destinat al bestiar boví hi té molta presència, només superat pels cereals i el blat de moro. Pel que fa al bestiar, destaquen molt per sobre de la resta les granges de porcí.

S’hi ha desenvolupat una indústria relacionada amb les activitats primàries, com ara una fàbrica de pinsos. Hi ha una zona industrial, la del Bolló, que està destinada a l’edificació de naus industrials. També hi ha algunes indústries tèxtils, una fàbrica de mobles i tallers mecànics.

El municipi ha estat el marc d’importants esdeveniments històrics, l’escenari dels quals encara es pot visitar. L’un és el mas de Plantalamor, on se signà la capitulació de Vic i la concòrdia entre la ciutat i el rei Joan II (1398-1479), que posava fi a l’enfrontament amb les institucions catalanes, l’anomenada Guerra Civil Catalana (1462-1472).

L’altre és el casal de Sala-d’heures, una residència que va esdevenir seu del Govern de la República l’estiu i la tardor de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

El poble és al bell mig de la plana de Vic. Des del segle X depenia del senyor de Taradell. El 1385 la vila va comprar la jurisdicció al senyor i es va unir a la ciutat de Vic en qualitat de carrer.

L'església de Santa Eugènia de Berga és un dels millors exemplars de romànic de la zona. Es tracta d'un edifici de planta de creu llatina, amb una única nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un transsepte, amb el mateix tipus de sostre, on s'obren tres absis semicirculars.

De tota la fortificació medieval de Santa Eugènia només queda la capella de Sant Joan d'Heures. Construïda el 1173, és un edifici romànic totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, orientada a tramuntana i construïda amb grossos carreus combinats amb carreuades. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, però amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt i a sobre un campanar petit d'espadanya.

Sobre les restes de la fortalesa medieval es va construir, entre el 1930 i el 1934, l'anomenat casal Modern o casal de Sala-d'heures, una residència temporal obra d'Ignasi de Fontcoberta i de l'arquitecte Pere Domènech.

És un edifici neoromàntic rectangular, amb una torre i un petit pati central entorn del qual es distribueixen les quatre plantes. Fet de pedra blavenca, té finestres esveltes i partides per columnetes a la planta noble, a semblança d'altres casals com la Paeria de Lleida. A l'interior conserva el mobiliari dels temps inicials. A prop es troba la font del Paradís.

Si el visitant s'apropa al serrat de Puigsacost gaudirà d'una panoràmica del nord de la plana de Vic, del massís del Montseny (amb el Matagalls, de 1.697 metres) i dels nuclis muntanyosos del Collsacabra i les Guilleries. Els boscos dels voltants són idonis per collir bolets.

Una ruta interessant és la que uneix diferents masos de la vila: el Genís, el Gener (convertit en un petit castell de tipus francès, amb parc i jardí), el dels Frares (antiga propietat dels mercedaris de Vic) i Plantalamor (el nom ve de la llegenda segons la qual Jaume I es va enamorar d'una noia del mas). El mas el Bolló és una casa pairal del segle XII que es pot llogar com a refugi.

Quant a gastronomia, s'hi poden tastar els civets i estofats elaborats a partir de l'abundant caça.