Santa Coloma de Gramenet

Està situada al Barcelonès, a l’est del Besòs (límit físic amb Barcelona), entre la serralada de Marina i el pla de Badalona. Està gairebé conurbada amb els municipis de Montcada i Reixac, Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs. La topografia és bastant accidentada, ja que paral·leles al riu hi ha tres petites serralades litorals: la de Sant Mateu, la de les Mosques d’Ase i la de Sistrells. El punt més alt del municipi és el Puig Castellar, amb 302 metres.

L’agricultura hi té poca importància, si bé eren conegudes les maduixes i lleteries del terme.

De tots els municipis de la comarca, però, és el menys industrialitzat. Les empreses establertes estan lligades al sector terciari (informàtica, muntatges industrials, subministrament industrial), al tèxtil i al metal·lúrgic.

La presència de grups humans al territori es remunta al 3500 a.C. Més tard, entre els segles VI i V a.C., es va fundar el poblat ibèric del puig Castellar.

Poc poblat durant l'edat mitjana, el petit nucli rural va començar a créixer després de la Guerra de Successió al segle XVIII. Igual que la resta de municipis del Barcelonès, Santa Coloma es va transformar a partir de la segona meitat del XIX amb la industrialització.

Un altre període de canvis significatius van ser les dècades de 1960 i 1970, quan la ciutat va quadruplicar la seva població amb l'arribada de nombrosos immigrants provinents de la resta de l'Estat espanyol.

Pel que fa al patrimoni, podem destacar, per un cantó, el poblat ibèric del puig Castellar, situat a la serralada de Marina, que insereix la població dins la Ruta dels Ibers. I per l'altre, la notable torre Pallaresa, un casal residencial d'estil renaixentista.

Al nucli urbà trobem edificis com el Museu Torre Balldovina, on s'exposen col·leccions d'arqueologia i d'història natural.

Altres edificis destacats són Can Roig i Torres, la Rectoria (d'estil modernista) i el Mas Fonollar, una bona mostra de l'arquitectura rural de la vila i una de les edificacions més antigues de la ciutat, del segle XIV, tot i que posteriorment ha estat rehabilitada.

La Torre de les Àligues és una construcció dels anys vint on es barregen elements noucentistes amb alguns detalls d'inspiració neomedieval.

Cal esmentar l'església Major, construïda entre els anys 1912 i 1915. Es tracta d'un edifici neogòtic projectat per l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer.

També mereix una visita l'església de Sant Josep Oriol, acabada de construir el 1975, amb un presbiteri decorat per Grau-Garriga.

Entre els equipaments culturals sobresurten el teatre Sagarra i l'auditori de Can Roig i Torres, amb una àmplia i variada programació.

Per passejar tenim els parcs de Can Zam, on hi ha la bella masia que li dóna nom, i d'Europa. Les ribes del Besòs han estat recuperades per a l’oci, i s’hi ha habilitat un carril bici. A la serralada de Marina podrem gaudir de diversos espais naturals i d’excel·lents vistes de la ciutat.

Cal ressaltar la Festa Major d'estiu, que se celebra el primer cap de setmana de setembre i que és la festiviat més destacada de la ciutat. El 31 de desembre té lloc la Festa Major d’hivern, però la majoria dels barris compten amb les seves pròpies jornades festives, una bona part de les quals són a l’estiu.