Sant Pol de Mar

És un municipi litoral del Maresme, al nord-est de Barcelona. La línia litoral és poc accidentada, amb un lineal arenal, i el rerepaís és un territori accidentat al nord-est pel massís del Montnegre. É s a prop del nucli on es troba la desembocadura de la riera de Villalta o de Sant Pol.

El municipi és una destinació de segones residències i d'estiueig, amb nombroses zones d'urbanitzacions, escassa oferta hotelera i una quantitat considerable d'habitatges de lloguer turístic.

Tot i que el sector dels serveis i el turisme són el principal motor de la seva economia, i l'activitat agrícola s'ha vist reduïda en els darrers anys, s'ha conservat el conreu tradicional de maduixa i maduixot i s'anat introduint el conreu d'altres vegetals. La pesca i de la indústria actualment tampoc tenen gaire pes en l'economia del municipi.

Del passat històric llunyà de Sant Pol no es tenen massa dades concretes, encara que se sap que es va originar al voltant de l'antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme. De l'original monestir benedictí només resta part de l'ermita, construïda al segle XI.

Inicialment Sant Pol era, en certa manera, el barri marítim de Sant Cebrià de Vallalta. El nucli es va anar edificant al voltant d'una antiga capella, alçada sota l'advocació de Sant Jaume i adossada a una torre de guaita del segle XVI, sobre la qual es va construir l'església parroquial de Sant Jaume, edifici del gòtic tardà del segle XVI. El creixement de la població va portar a la independència de Sant Cebrià el 1599.

La vila va ser incendiada per les tropes borbòniques a la Guerra de Successió el 1713. Anys més tard, l'antiga església del monestir va ser també cremada per les tropes de Napoleó. D'aquests fets se n'extreu la famosa llegenda del rellotge de sol: «Sant Pol, quina hora és?»

Les activitats tradicionals van ser l'agricultura i la pesca fins al segle XX, quan Sant Pol es va convertir en un dels llocs d'estiueig predilectes d'algunes personalitats il·lustres barcelonines. Això va provocar que el turisme s'anés configurant com el nou puntal de la seva economia, tot i que l'agricultura s'ha mantingut relativament amb el cultiu del maduixot i amb la introducció de nous conreus: faves, pèsols, tomàquets, així com noves tècniques de cultiu.

Les torres modernistes de la riera formen part del llegat del principi del segle XX. Els reclams arquitectònics més importants de l'època són les Escoles Públiques (1910) i el colorista Can Planiol (1910), que té una curiosa façana de rajoles blanques, blaves i vermelles.

L'ermita de Sant Pau, elevada sobre un promontori sobre el mar, és l'element més característic del perfil de Sant Pol. Antigament va ser un monestir benedictí, si més no des de l'any 955. És visible des de tota la façana marítima.

Un altre edifici important és l'església de Sant Jaume (segle XVI), que només es pot visitar durant la missa (de dilluns a diumenge, a les vuit del vespre, i els diumenges i festius, també a les onze del mati). És d'estil gòtic tardà i aprofita com a campanar l'estructura d'una antiga torre de defensa del segle anterior. A l'interior acull un conjunt escultòric amb una talla barroca de l'artista sevillà Juan Martínez Montañés.

També és interessant veure el Museu de Pintura de Sant Pol, que inclou obres de Ramon Casas, Ramon Pichot, Joan Miró i Perejaume, entre d'altres.

El passeig de la Punta és un mirador de la platja i el mar de tota la comarca, construït entre els penya-segats i el mar, com en plena Costa Brava.

El delta de la riera de Vallalta, recull bona part de l'aigua de la serra del Montnegre, I és on hi ha la masia de Can Villà, un mas català pròxim al mar construït entre els segles XVI i XVII. Conserva una finestra d'estil gòtic.

Als voltants de San Pol de Mar destaca la presència de restes arqueològiques, com el poblat iberoromà del Farell o la torre Martina.

Les recollides platges de Sant Pol, gens aglomerades, són el gran esquer de la vila. Algunes d'aquestes platges són la del Morer, La Platjola, Les Escaletes, Les Barques, la de Sant Pol, Can Villar, La Murtra i Les Roques Blanques.

En els darrers anys la vila s'ha fet popular per l'oferta gastronòmica, molt valorada per la combinació de productes autòctons. L'arribada del tren, el 1859, va revitalitzar l'agricultura i la pesca, un binomi gràcies al qual ha prosperat la fama de bona gastronomia a la zona, que es basa en peix fresc i productes de l'hort com el maduixot.

Fins al 2018, i durant vint anys, al poble hi va haver un dels millors restaurants del país, el Sant Pau. La propietària i cuinera, Carme Ruscalleda, va comprar una torre del 1881 amb jardí i vistes al mar a la zona comercial del poble, i hi va inaugurar el seu restaurant, de tres estrelles Michelin, el 1998.

Quant al folklore, a finals de gener se celebra la Fira de Sant Pau, en la qual els gegants de Sant Pol dansen el tradicional i antic ball de l'almorratxa. El juny se celebra la Mostra Gastronòmica de Sant Pol, que permet conèixer i degustar la oferta dels restaurants i del artesans de l'alimentació de la vila, tot gaudint de la música en viu i altres activitats de tipus culinari. A l'agost té lloc Firamar, que recupera l'esperit de la vida marinera amb el Festival d'havaneres. El poble gaudeix d'un ampli ventall d'activitats i esdeveniments repartits al llarg de tot el calendari anual, que mostren la història i les arrels de Sant Pol.