Sant Pere de Ribes

El municipi es troba situat a la comarca del Garraf i limita, entre d’altres, amb Sitges i Vilanova i la Geltrú. El paisatge està configurat per pujols i elevacions de la part meridional del massís del Garraf. Són abundants les rieres que, com la de Ribes i la de Jafre, desemboquen al Mediterrani i creen ribes abruptes. L’altura més destacable d’aquestes serres litorals és el Montgròs, amb 559 metres. El municipi és essencialment prelitoral, malgrat que disposa d’una petita franja costanera.

Les indústries (metal·lúrgia, alimentació, química, arts gràfiques...) i la construcció dominen l’economia municipal.

Els conreus són majoritàriament de secà, destinats principalment a la vinya, ja que s’elabora vi amb Denominació d’Origen Penedès. També perviuen conreus de cereals, hortalisses, llegums, tubercles i fruiters. La cria de bestiar i l’avicultura també tenen certa importància. S’hi exploten pedres calcàries per fer-ne ceràmica i objectes ornamentals.

Gràcies a la seva proximitat amb Sitges, cada cop és més notable la funció del terme com a lloc de residència secundària i estiueig.

El nom del municipi apareix per primera vegada l’any 990 a la carta de franquesa i de poblament del terme. Se sap, però, que existí una població romana a la zona, ja que es van trobar restes d’un assentament de l’època durant la construcció de l’ermita de Sant Pau, que data del segle XV.

Després de la romanització (entre els segles VI i VIII) s’establiren petits nuclis a les actuals zones de la Vilanoveta i Puigmoltó, així com també a les que actualment ocupen els barris de Palou i les Parellades.

La vertiginosa transformació urbanística que experimentà Sant Pere de Ribes entre finals del segle XVIII i començaments del XIX va ser conseqüència de les fortunes que més de 700 habitants del municipi van portar de les aventures comercials a les Amèriques (els anomenats indians o americanos).

El nucli primitiu, a la dreta de la riera, actualment dit Sota-ribes, sorgí al voltant de l’antic castell de Ribes o de Bell-lloc, d’origen islàmic o mossàrab. El bisbat de Barcelona l’adquirí a mitjan segle X, en el primer moment de repoblació del territori, i formà part del terme d’Olèrdola.

Altres punts d’interès són l’església Vella, on destaca la portalada; la Casa del Terme, que va acollir el primer ajuntament, o el pont de la Palanca. Al seu costat hi ha el monumental Pi de la Palanca.

L’església Nova és d’estil neogòtic i està inspirada en l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. L’ermita de Sant Pau, que va ser edificada damunt d’una antiga casa romana, és un dels perfils més reconeguts del municipi.

També cal veure el nucli antic, que integra els barris de les Parellades i Palou i el carrer del Pi. El barri antic té l’interès afegit d’acollir una gran part de les més de cinquanta masies tradicionals disperses pel terme.

Les cases del indians (segles XVIII-XIX) ofereixen una barreja de neoclassicisme, modernisme i noucentisme. És l’anomenat estil colonial.

Una bona possibilitat és conèixer l’entorn natural que hi ha al municipi, de gran interès. Es pot seguir, per exemple, el curs de la riera de Ribes, que desguassa directament a la mar, a ponent de la vila de Sitges.

Més a ponent encara, Sant Pere de Ribes comprèn un petit sector de costa, pròxim al nucli de Vilanova. La part més muntanyosa és coberta de bosc de pins i alzines i de matollar.

La proximitat amb el gran nucli turístic de Sitges i les condicions del paisatge han afavorit la funció del terme com a lloc de residència secundària i estiueig. D’aquí que hi hagi nombroses urbanitzacions, dos hotels i un important casino.

La vila és també coneguda per la gastronomia. Forma part, juntament amb altres municipis, de l’anomenada Ruta del Xató.

Hi ha, a més, una molt estesa tradició llaminera, que es concreta en elaboracions autòctones com els sabres de Sant Pau (una coca amb aquesta forma corbada), la xocolatina del Castell (especialitat de la pastisseria Pascual), el pastís ribetà (de la Serarols-Nin), les pedres del Garraf o el pastís de Roquetes.

De ben segur que aquests dolços es podran acompanyar amb algun dels excel·lents vins que hi ha als cellers del municipi, que produeixen interessants varietats vinícoles amb la Denominació d’Origen Penedès.