Sant Martí Vell

Guia de Municipis

Al nord del massís de les Gavarres, vora una petita vall, s’emplaça la petita població de Sant Martí Vell. Boscos d’alzines sureres, pinedes i conreus de secà envolten aquest municipi rural, travessat pel Rissec i la riera de Sant Martí, que desemboca a les aigües del Ter.

El nucli de Sant Martí és un indret acollidor i poc poblat, amb una església del segle XVI que combina els estils romànic, gòtic i renaixentista. Fora de la vila, sobre el puig Alt, s’alça un dels santuaris més visitats de Girona, el dels Àngels, construït al segle XV sembla que per substituir un centre pagà.

Imprescindibles

- Visitar l’església de Sant Martí.
- Pujar fins al santuari de la Mare de Déu dels Àngels.

Suggeriments

Comarca: Gironès
Província: Girona
Localitat: Barri dels Àngels, Mercadal, el, Puig, el, Vilosa, la, Sant Martí Vell
Extensió: 17
Habitants: 209

Situació geogràfica

És un municipi del Gironès, que es troba en un terreny accidentat per les Gavarres, al sud; concretament, les serres de Vall-lloreda i dels Àngels ocupen la meitat sud del territori. Es troba a setze quilòmetres al nord-est de la ciutat Girona i a la riba sud del riu Ter. El municipi és en una petita vall del riu Daró, on arriben rieres com ara la de Sant Martí i la de Rissec, amb la presència de nombroses fonts. El Puig Alt és l’elevació més important del terme municipal.

Clima

Clima mediterrani de muntanya mitjana. La tardor és l’estació més plujosa, seguida de la primavera. L’hivern és sec i moderadament fred, l’estiu sol ser calorós.

Activitats econòmiques

La base econòmica està constituïda per les activitats agràries, majoritàriament pel conreu de secà (sobretot cereals i farratge). Hi destaca el bestiar porcí. A més, disposen d’allotjaments de turisme rural que dinamitzen el sector serveis.

Història

La parròquia de Sant Martí Vell es troba documentada per primera vegada l’any 1035. Durant l’edat mitjana va ser lloc reial.

El 1937, durant la Guerra Civil, la vila va adoptar el nom de Vellmartí, en un context revolucionari que evitava referències religioses en els topònims.

El municipi ha registrat sempre unes xifres de població molt reduïdes. El 1860 es va donar el màxim demogràfic de la història, amb una economia abocada a l’agricultura de secà. La davallada des d’aleshores va ser molt acusada, fins a la dècada de 1990, en què les dades es van capgirar novament.

Què veure-hi

El campanar gòtic de la parròquia es deixa veure des de lluny. Les gàrgoles decoren la llarga punxa de l’església, d’origen romànic i construïda al segle XVI. Tot i que el temple està restaurat, conté elements del gòtic tardà i un frontis d’estil renaixentista, datat del 1597.

Els orígens del poble i de la parròquia es remunten a l’edat mitjana. De fet, el 1035 Sant Martí és esmentat per primera vegada al testament de Gilbert de Cruïlles. En aquesta època les úniques construccions que hi havia eren un castell, possessió del llinatge dels Sant Martí, i un temple, segurament protegits per murs. Encara que no queden restes de la fortalesa, la delineació actual insinua un ordre medieval.

Al voltant de l’església es forma el nucli del poble. D’aquest temple depèn el santuari de la Mare de Déu dels Àngels, un dels centres de culte més visitats de les comarques gironines. Es va construir al segle XV sobre la base d’una antiga capella, probablement perquè la ubicació ofereix precioses vistes de la regió i dels Pirineus.

Tanmateix, hi ha la hipòtesi que abans podria haver estat un santuari pagà dedicat a Cíbele, la deessa grega de la fertilitat, coneguda també com Gran Mare. Després s’hauria cristianitzat, i el municipi veí de Madremanya n’hauria conservat el nom pagà al topònim.

Què fer-hi

L’excursió més atractiva és la que porta al santuari dels Àngels, al cim del puig Alt, de 484 metres d’alçada. Quan s’arriba a dalt es pot menjar alguna cosa i fins i tot reposar a l’hostatgeria que hi ha al costat de la capella. L’1 de maig s’hi celebra un aplec en honor a la Mare de Déu dels Àngels.

Del centre de Sant Martí neixen també molts camins per fer a peu que van a parar a pobles veïns, com ara Madremanya, Monells i la Bisbal, i també a diverses fonts, com la del Llac, la dels Màrtirs i la d’en Boada.

Cal dir que el primer diumenge de juliol es fa la Festa Major, que inclou diversos actes, jocs infantils, balls i sardanes.