Sant Martí Sarroca

A banda de ser lloc de residència i estiueig i, per tant, on el sector serveis té importància, destaquen les indústries derivades de l’agricultura com ara la molineria, les destil·leries i l’elaboració de vins i cava.

També s’hi han establert indústries tèxtils, de materials de la construcció i metal·lúrgiques.

La vinya ha substituït els conreus de cereals i constitueix el conreu principal.

Tot i els indicis de poblament ibèric i romà al turó de la Roca, les primeres referències documentades són del segle X, quan el castell feia les funcions de punt de guaita i protecció.

La família Santmartí va ser la primera propietària del castell de Sant Martí i van fer construir, al segle XI, l’adjacent església de Santa Maria.

Els Santmartí, emparentats amb Mir Geribert, intitulat príncep d’Olèrdola, van viure l’època de màxima esplendor a principis del segle XIII. En aquells moments posseïen, a més del castell de Sant Martí, els de Subirats, Olèrdola, Eramprunyà, Falset i Móra, i van decidir ampliar i reconsagrar l’església de Santa Maria.

Amb l’extinció de la línia dels Santmartí, el castell va passar a mans de diverses famílies, fins que torna a aparèixer en un capítol rellevant en servir de refugi a la reina Sibil·la el 1387.

Els següents propietaris, els Cervelló, van vendre el castell a la Pia Almoina de Barcelona el 1481. Encara sota control de la Seu, el castell de Sant Martí va jugar un paper destacat en la Guerra dels Segadors, ja que va ser un dels últims baluards a caure, juntament amb el de Cardona.

El 1782, el castell va tornar a fortificar-se, però la Primera Guerra Carlina va provocar-ne l’enrunament. La població que havia crescut a redós del castell des de la baixa edat mitjana també va ser molt malmesa en aquell conflicte, i a partir de llavors va començar a créixer al pla.

El turó de la Roca és el punt de referència del municipi de Sant Martí Sarroca. Les primeres dades històriques que se’n tenen corresponen al segle X, quan servia de punt de guaita i de protecció per als habitants. Hi ha indicis que anteriorment havia estat un assentament ibèric i romà.

Des de la baixa edat mitjana fins al segle XIX es va consolidar un nucli de població al voltant del castell, origen de l'actual Sant Martí Sarroca, que va quedar malmès durant la Primera Guerra Carlina. En aquest període, simultàniament, es va començar a desenvolupar el nucli de les cases noves al pla, cap del municipi i principal nucli de població de Sant Martí. Els carrers de Casetes i de Cases Noves evoquen aquesta expansió de la població martinenca fora del nucli emmurallat.

Algunes de les nombroses masies disseminades per tot el terme conserven l’encant medieval, amb elements interessants i característics d’aquella època.

El tradicional cultiu de la vinya està molt arrelat a Sant Martí Sarroca. Per això una de les activitats que s’hi poden dur a terme és visitar algun dels cellers del municipi. Un dels més interessants és la finca Rovellats, documentada des del principi del segle XIV. Conserva vestigis arquitectònics medievals envoltats per un jardí modernista.

També és atractiu gaudir del paratge de les Valls, format per la riera de Pontons en passar pel municipi, i caracteritzat per un congost amb nombroses balmes i parets llises i verticals. En aquest indret hi ha tota una xarxa de camins equipats i vies ferrades ideals per fer-hi excursions entretingudes i aventureres.