Sant Jaume de Frontanyà

Sant Jaume de Frontanyà és un dels municipis menys poblats de Catalunya. Se situa al nord de Barcelona, als vessants meridionals dels Pirineus, al sud de la conca alta del Llobregat i l’extrem oriental del Parc Natural del Cadí-Moixeró. El nucli es troba a 1.080 metres d’altitud, a l’empara del Pla del Cingle.

Tot i que el topònim de Frontanyà prové probablement d’un nom romà, la primera referència històrica del lloc està datada del 904. Es tracta del document de consagració de l’església de Sant Jaume, que posteriorment (segle XII) es convertiria en canònica agustiniana, a la qual retien tribut diverses esglésies veïnes.

A partir del segle XIV, tant el monestir com la població que va créixer al seu voltant van viure una etapa de crisi. Les epidèmies, el bandidatge i l’extinció dels priors residencials de Frontanyà en van ser les causes principals. El 1592, tots els monestirs agustinians de Catalunya van ser extingits pel papa Climent VIII, i el de Sant Jaume de Frontanyà va passar a mans del bisbat de Solsona.

Després d’una recuperació demogràfica durant el segle XVII, al segle XVIII es torna a registrar una important davallada, associada a l’emigració de la muntanya a la plana i del camp a la ciutat.

Darrere d’un segle XIX força tranquil i mancat de les influències del conflictes bèl·lics, la postguerra del segle XX va intensificar el procés migratori i va deixar Sant Jaume de Frontanyà com un dels municipis més deshabitats de Catalunya.

Envoltada de boscos, la població es troba en una clariana presidida pel perfil inconfusible de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. L'edifici romànic, del segle XI, va ser declarat Monument Historicoartístic el 1931 i està rodejat d'un esplèndid paisatge natural.

El petit nucli urbà consta de prop de vint cases distribuïdes per dos carrers que van a parar a la plaça, on hi ha l'església i l'Ajuntament. L'empedrat de cases i carrers complaurà als amants de l’autenticitat. El municipi també comprèn un conjunt de masos retirats anomenats les Lloberes.

Altres mostres d'arquitectura religiosa són el santuari dels Oms, de 1785, i l'església preromànica de Sant Esteve de Montner, a Tubau, amb toscos relleus sota una de les finestres.

Les notables elevacions formen valls i colls estrets que permeten el pas dels camins, gràcies als quals és possible la comunicació i les rutes. L'excursionisme és, per tant, la principal activitat turística, tot i que la recol·lecció de bolets, la caça i la pesca també són molt populars.

Tot i que es poden realitzar diverses excursions, la que voreja la muntanya situada al costat del poble és molt interessant i sense grans dificultats si s'està una mica en forma (no arriba a quatre hores de recorregut). Com que el camí sempre passa pel bosc, les oportunitats de veure o sentir algun animal són considerables, enmig d’una bellesa de matisos de verds que enlluerna. Just al cim de la muntanya se situa un mirador, des del qual es veu el poble i totes les muntanyes que el rodegen.

També és molt recomanable fer una ruta pel rierol que passa a prop del poble. Poc després d'agafar el camí cap a Sant Jaume, s'hi troba un trencall a mà esquerra per una pista sense asfaltar que porta fins al Mercadol, amb una zona habilitada per fer-hi acampades just al costat. Aquí mateix comença una carretera estreta però asfaltada, una antiga pista forestal, que porta directament fins al poble.

Diuen que el soroll de l'aigua quan passa relaxa els sentits i que l'efecte de la ionització que en produeix el borbolleig ajuda a recarregar d'energia positiva. El que és segur és que passejar per les nombroses fonts del municipi farà gaudir el visitant d'uns moments especials. La font del Bisbe, sota una cascada impressionant i envoltada de pins i roures, n’és un bon exemple.

Per últim, no s'ha de deixar de fer una visita gastronòmica a la restauració del poble, de qualitat immillorable i preus assequibles.