Sant Feliu de Pallerols

Sant Feliu de Pallerols, al sud de la comarca de la Garrotxa, s’ubica al bell mig de la vall d'Hostoles, a la serralada Transversal. A tramuntana, limita amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa mentre que el sud forma part de l'Espai d'Interès Natural del Collsacabra. El riu Brugent, afluent del Ter, travessa la vila de Sant Feliu. El municipi és ple de boscos de tipus atlàntic i centreeuropeu.

El clima, mediterrani de muntanya humida, és força plujós durant tot l’any. Encara que les temperatures són suaus, a l’hivern les glaçades són usuals. A l’estiu les nits són fresques i agradables. Els vents més freqüents de la zona són la tramuntana, el ponent, el llevant i el migjorn.

Els conreus, localitzats a les terres fèrtils dels fons de la vall, són especialment els cereals, els farratges i el blat de moro. La ramaderia complementa l'economia del municipi.

L’activitat industrial se centra especialment en el gènere de punt, en els embotits, la xocolata i altres fàbriques derivades de l'agricultura i de l'explotació forestal.

La vila de Sant Feliu es va fundar al voltant de l’església, a partir del segle XI. Formava part del terme del castell d’Hostoles, situat a l’actual municipi de les Planes d’Hostoles.

Més endavant, cap al segle XIV, va ser el centre de la batllia reial de la vall d’Hostoles, i va créixer amb l’ampliació del poble nou, on es reunia la Universitat de la Vall, l’assemblea de govern formada pels seus pobladors.

El segle XV encara és de clara expansió, amb la creació de la plaça Verda o el Firal. La Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió van afectar en major o menor mesura la vila, que va haver d’esperar fins al segle XVIII per tornar a desenvolupar-se amb força.

La Guerra Gran i la dominació napoleònica van ser força contraproduents per a Sant Feliu, que va perdre població al llarg de tot el segle XIX. Els fets polítics i militars van tenir un aliat en la desastrosa epidèmia de còlera que va afectar la vila el 1854.

El santuari de la Salut (segle XVII) és el monument més important del municipi. Ha estat des dels orígens un centre de devoció per als pobles dels voltants, fins al punt que s’ha hagut d'ampliar en dues ocasions.

S’aixeca sobre Collsacabra, en un paratge amb vistes excepcionals. Cada any el diumenge abans de la festa major s’hi fa una excursió popular.

Les cases de la Sagrera, al carrer dels Cantons Estrets, construïdes al segle XIII, i modificades posteriorment, són els testimonis més antics de la vila. Cal destacar la Sala, el Mas Prat i el Mas Pallerols, que conserva una capella dedicada a la Sagrada Família i que ha acabat donant nom al municipi.

Altres elements d’interès són el carrer de Sant Sebastià, amb una petita capella homònima i uns originals rentadors vora el riu, i el Firal, una plaça plena de plataners molt tranquil·la.

El castell de Collfort, documentat el 1017, va ser donat en feu pel comte Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat de Tallaferro. Tot i estar mig en runes, ofereix unes fabuloses panoràmiques sobre la vall de Sant Iscle, Santa Pau i Olot.

Sant Feliu és un punt d’atracció de turisme rural pel bon clima, la varietat paisatgística i l’àmplia oferta de serveis que inclou restaurants, fondes, cases rurals, hostatgeries, etc.

Són recomanables les rutes per les àrees naturals del Collsacabra i els volcans de Sant Iscle, i també el recorregut per la cinquantena de fonts del terme municipal. Un camí molt amè és el del carril bici que segueix l’antiga via del tren.

Una opció diferent per conèixer el poble d'una manera divertida és seguir el Circuit de Geocaching Turístic, una aventura de 25 estacions que cal anar trobant a partir de les coordenades de GPS.

El terme forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que proposa nombroses rutes a peu, la majoria ben senyalitzades, per la vall d’Aiguabella, pel puig del castell d’Hostoles i pels volcans de Fontpobra i Can Tià.

La festa major de Sant Feliu de Pallerols se celebra durant la Segona Pasqua. L’acte més important és el Ball dels Cavallets, els Gegants i la Mulassa, una dansa del segle XVII entre una bèstia, una parella de gegants i vuits cavallets. Simbolitza la lluita entre serraïns i cristians.

- El castell d’Hostoles, a les Planes d’Hostoles.

- La vila d’Hostalets de la Vall d’en Bas.

- Església de Sant Esteve d’en Bas.

- L’església de Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres.