Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès s'estén pels vessants nord-occidentals de la serra de Collserola. El sud del terme és la zona més accidentada. Travessen el municipi diversos cursos d’aigua, com ara la riera de Sant Cugat, formada als vessants de la serra; la de Sant Medir, que vessa per l'esquerra al Ripoll; la riera de Rubí i la de Vallvidrera.

El clima és mediterrani, entre el subhumit i el litoral, amb temperatures suaus, de 14 ºC a 30ºC de mitjana. Els hiverns són suaus i els estius són relativament secs, però no àrids. Les precipitacions són força irregulars, concentrades a la primavera i entre finals d’estiu i tardor.

A Sant Cugat actualment té molt pes la indústria, especialment la química, l’electrònica i l’alta tecnologia. La consolidació de l'Eix de Promoció Industrial del Vallès i del Parc Tecnològic del Vallès han jugat un paper cabdal en aquest desenvolupament industrial. Amb tot, bona part dels seus habitants viuen del sector serveis.

El jaciment trobat a la cova de la Torre Negra certifica la presència humana al terme des del període eneolític (2000-1500 aC). Durant la romanització, Sant Cugat era un enclavament estratègic, ja que se situava molt a prop del trencant que, travessant la Via Augusta, unia Egara (Terrassa) amb Barcino (Barcelona).

Al segle IV dC s’hi construí una fortalesa coneguda com a Castrum Octavianum, on es diu que fou torturat el màrtir que donà nom al municipi.

Al segle VII s’hi establí la primera comunitat monàstica, que al segle X estén els dominis per les terres del Penedès i del Bages. Destruïda pels musulmans l’any 985, l’abadia va ser parcialment reconstruïda i, després d’obtenir la independència del bisbat de Barcelona, esdevingué una de les més influents del segle XI.

El primer nucli estable de població començà a créixer a partir del segle XII i experimentà la primera gran ampliació al segle XVI. La incipient revolució industrial del XVIII afectà també Sant Cugat, que va créixer espectacularment en nombre d’habitants.

El segle XIX marcà definitivament la història recent del municipi amb dos fets diversos però igualment rellevants: la fi de la vida monàstica el 1835 (després del saqueig del monestir) i la construcció de la carretera de la Rabassada el 1877. El 1917 el ferrocarril arriba a la ciutat.

A Sant Cugat, l'impacte del modernisme arrelà amb la construcció de xalets luxosos per part de les famílies burgeses, que a finals del segle XIX van establir-hi les segones residències, i també d'edificis industrials i de serveis com fàbriques, cellers i botigues.

Passejant per la ciutat es pot veure el Celler Cooperatiu de Cèsar Martinell, construït el 1921 gràcies a les aportacions d'un grup de propietaris per elaborar i emmagatzemar el vi. Altres exemples són les cases d'Enric Pi (1907), la casa Jover (1920) o la casa Mir (1908).

Però el patrimoni arquitectònic també té exponents en la casa Armet, torre edificada a les darreries del segle XVIII per l'arquitecte Ferran Romeu i Ribot; Can Mates, casa pairal construïda, segurament, per una família de pagesos benestants al segle XVI dins el nucli urbà, a l'entorn dels camins de Terrassa i Sabadell (se'n conserva encara la part del darrere, que es pot veure al carrer de Sant Domènec), o la casa Lluch, una torre bastida al començament de la carretera de la Rabassada, dins el bosc.

El Centre de Restauració de Béns Mobles està dedicat a la conservació i a la restauració del patrimoni cultural moble de Catalunya.

Sobre el torrent de Can Cornellera hi ha el pont de Can Vernet, un aqüeducte gòtic construït al segle XIV per portar aigua des de la mina dels Monjos al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila. El pont està format per tres arcs de mig punt i duia l'aigua en un canal tapat amb lloses fins a una cisterna al palau abacial. Està catalogat com a Bé d'Interès Local.

El castell de Canals, declarat Bé d'Interès Nacional, està emplaçat estratègicament, ja que dominava el pas natural des del Llobregat cap a Collserola i se suposa que formava part d'una xarxa defensiva. També destaca la torre Negra, una de les edificacions més antigues de Sant Cugat, que té els orígens en una de les torres de defensa del segle XI.

Però, per sobre de tot, Sant Cugat és famós pel seu monestir. El conjunt monàstic consta, actualment, de l’església i d’un magnífic claustre, a l’entorn del qual s’ubiquen la sala capitular i les antigues dependències monàstiques. A ponent es troba el palau abacial. Del conjunt, totalment fortificat, en resten gran part dels murs i torres construïdes entre 1380 i 1383.

En els darrers anys, Sant Cugat ha viscut una transformació urbanística important amb la renovació i millora del centre històric a l’entorn del monestir. El visitant pot gaudir d’un eix de vianants que travessa el centre de la ciutat, on té a l’abast un petit, variat i especialitzat comerç.

La cultura té el seu gran espai al Teatre-Auditori amb una programació estable. A més, Sant Cugat és la segona població de Catalunya en nombre de galeries d’art després de la capital catalana.

Els restauradors de la ciutat proposen una oferta gastronòmica medieval basada en els plats del costumari del segle XIII del monestir de Sant Cugat. La ruta gastronòmica recull receptes originals adaptades a la cuina actual. També algun restaurant de la ciutat participa en Cuina Vallès, on un col·lectiu integrat per nou cuiners de nou restaurants de la comarca s’han unit per promoure la cuina i el territori.

Per als amants de l’esport, l’oferta és molt variada i va des de la pràctica del golf (al golf Sant Joan, dissenyat per Severiano Ballesteros, amb divuit forats) fins al programa Mou la nit, que permet als més joves practicar esport en instal·lacions municipals fins a la matinada.

Pel que fa a festes populars, destaca el Corpus, en què Sant Cugat engalana amb catifes de flors vies com el carrer Major o la plaça Pere San. També és peculiar la seva festa major, els últims dies de juliol, on destaca la tradició centenària del ball típic de la ciutat, el Paga-li, Joan. Any rere any, les parelles, seguint la tradició, es reuneixen en acabar la missa major per ballar al so de la cobla la dansa pròpia de Sant Cugat.