Sant Celoni

Sant Celoni, emplaçat a la vall mitjana de la Tordera, compta amb una gran extensió de territori. El terme s’estén entre el massís del Montseny i el del Montnegre, en una subcomarca natural anomenada Baix Montseny. Dels cims que envolten el terme en davallen algunes rieres: la dels Fuirosos, la de Montnegre o la d'Olzinelles, la de Pertegàs o la de Gualba. El terme es troba a mig camí entre les comarques del Maresme i de la Selva.

L'agricultura ha perdut pes en l’economia del poble a favor dels sectors industrial i terciari.

La indústria més destacable a Sant Celoni és la química, seguida de la metal·lúrgica i l'electrònica.

El sector de serveis, especialment el comerç, ha experimentat un fort desenvolupament gràcies a la bona xarxa de comunicacions que travessa el terme i a l’aparició d’algunes urbanitzacions de segona residència i estiueig.

Els primers habitants del terme vivien en masies agrupades al voltant de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs. Al segle XI els senyors del Montseny van construir una petita capella a peu del camí ral de Barcelona a Girona dedicada al màrtir sant Celoni.

L’estratègica situació geogràfica de la capella i l'impuls de l'orde dels hospitalers de Sant Joan, propietaris des del 1151, van afavorir l'establiment progressiu de cases al seu voltant. El nucli de la població resultant va prendre el nom de la capella.

A principis del segle XV, Sant Celoni va passar a dominis dels Cabrera, llinatge molt poderós a la zona. La vila es va convertir aviat en un important centre comercial, amb un mercat molt actiu.

La importància dels teixidors de llana i lli al llarg dels segles va desembocar en la creació d’una destacada indústria tèxtil a partir del segle XIX, una implantació industrial afavorida per l’arribada del ferrocarril i la construcció de carreteres que es va consolidar durant el segle XX.

L'església parroquial de Sant Martí, inaugurada el 1703, té una façana principal coberta de bells esgrafiats barrocs que representen arcàngels, sants, àngels músics i virtuts a la manera d'un retaule major. Fins que no es va construir, la primera parròquia del terme era l'església de Sant Martí de Pertegàs, d'origen romànic, que se cita en documents del segle XI. Al seu costat s'alça la rectoria Vella, un exemple de casal gòtic civil del segle XV.

Del patrimoni eclesiàstic també cal destacar l'església parroquial de Sant Ponç (segles XII-XIII), restaurada recentment i d'estil romànic.

El barri de la Força, o nucli antic medieval, estava envoltat per unes muralles del segle XI que feien 360 metres de perímetre. Al segle XIV es va fer un segon recinte de muralles, amb espitlleres i decoracions gòtiques.

A la plaça de la Vila es troben alguns edificis singulars, com l'Ajuntament (1926), obra modernista de l'arquitecte Josep Domènec Mansana; el casal de Can Ramis, una edificació del segle XV reformada el 1950 i seu de diverses entitats de la vila, o l'hotel Suís, la casa pairal a la vila de la família Valls d'Olzinelles, construïda el 1886.

Als voltants del municipi trobem nombroses cases de pagès, masies típiques dels segles XVI al XVIII, com ara Can Lligada, Can Riera de l'Aigua, Can Domènech, Can Minuart i Can Sallés.

Al poble agregat de la Batlloria destaca l'església de Santa Maria de l'Esperança (segle XVII). De la resta d'agregats rurals cal mencionar el santuari de la Mare de Déu del Puig de Bellver, reconstruït després de 1936; Sant Esteve d'Olzinelles, amb elements romànics i façana del segle XVIII; l'església parroquial de Sant Martí de Montnegre (segles XVII-XVIII), que era l'antiga capella del castell de Montnegre, del qual s'intueixen les restes al turonet de l’Hostal; Sant Llorenç de Vilardell, amb elements arquitectònics del segle XII al XVI, i l'església de Sant Cebrià de Fuirosos, també coneguda com a Sant Roc, actualment bastant deteriorada.

Els parcs naturals del Montseny i del Montnegre i el Corredor, a tocar de Sant Celoni, conviden a les rutes a peu i amb bicicleta de muntanya. Amb bicicleta de muntanya, per exemple, es pot fer recórrer des de l'església de la Batlloria fins a Sant Martí del Montnegre, un itinerari d'unes dues hores que permet travessar el vessant més ombrívol de la serra del Montnegre.

A la tardor és molt recomanable fer un recorregut a peu d'unes dues hores de l'església de Sant Martí de Montnegre a la de Santa Maria de Montnegre. L'itinerari, que transcorre entre alzines, roures i castanyers, segueix durant un bon tram els senyals del sender GR-92 a través del bosc i acaba a l'església en ruïnes, al costat d'un extraordinari roure bicentenari.

El dia de mercat setmanal a Sant Celoni és el dimecres. S'hi troba principalment fruita, verdura i articles de confecció.

Els amants del col·leccionisme de roques, minerals i fòssils poden optar per visitar el Museu de Geologia del Fons Mineralògic de Sant Celoni, inaugurat el 1984, o assistir el primer diumenge de març a Mineralexpo, una fira anual que presumeix de ser la més antiga de la península Ibèrica.

Quant a festes, el diumenge de Carnaval se celebra el tradicional ball de gitanes. El segon cap de setmana de setembre té lloc la Festa Major i el segon diumenge del mes de novembre, la festa major de Sant Martí. La colla gegantera de Sant Celoni té molta nomenada arreu de Catalunya.

- El dolmen de la pedra Gentil, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

- La ruta per l'entorn de Santa Fe del Montseny.

- El pont trencat de Santa Maria de Palautordera.

- El castell de Montsoriu, entre Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies.