Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat s’emplaça al marge dret del riu Llobregat, al vèrtex superior del seu delta. Aquest curs fluvial limita el terme per llevant, mentre que per ponent ho fa el massís de Garraf-Ordal. La part propera al Llobregat és força planera, en contrast amb l’extrem contrari, més accidentat. El cim més alt de Sant Boi és el de Sant Ramon (310 meters).

L'economia actual de Sant Boi de Llobregat se centra en la indústria i en el sector serveis. L’activitat industrial és principalment la metal·lúrgia, el tèxtil i l’alimentació.

Amb tot, encara hi ha una certa activitat agrícola. Els conreus tant són de secà com de regadiu, amb predomini d'hortalisses, arbres fruiters i garrofers.

S’han trobat restes iberes del segle VI a l’I aC, tot i que les excel·lents termes (segles I-V dC) són sens dubte el vestigi antic més ben documentat al terme.

La població va estar sota la dominació musulmana entre els segles VII i XII, període en què s’anomenava Alcalà (castell), per la seva localització estratègica que li permetia dominar el pas pel delta del riu.

Durant l’edat mitjana, un cop ja reconquerida pels cristians, la població es va assentar en dos nuclis, la Sagrera i Pobla Arlovina, que configuren el centre de l’actual plànol urbà. L’ampliació prosseguí durant els segles XVI-XVIII, amb l’arribada de l'orde de caputxins, que construí l’església parroquial (1710-1752).

Al segle XX Sant Boi era un dels nuclis propers a Barcelona amb més habitants.

Del passat romà de Sant Boi es conserva el conjunt de banys privats de les termes, pertanyents al segle II dC, en un estat de conservació excel·lent i molt ben rehabilitades. Molt a prop hi ha l’església barroca de Sant Baldiri (segle XVIII), que consta de tres naus capçades amb un absis rectangular i un retaule gòtic de Lluís Dalmau. A l’interior hi ha la tomba de Rafael Casanova.

Al municipi hi ha altres edificis interessants, com Can Torrents, una casa pairal del segle XVI amb finestrals gòtics i un escut nobiliari a la façana, que actualment acull el Museu de la Ciutat. També hi destaquen Can Castells, una residència del 1883 que té una original barana sobre anelles envoltant els laterals de l’edifici i la torre; Cal Ribera, una casa noucentista amb una torre mirador de planta rectangular, i Cal Garrofa, una casa modernista amb decoració d’estuc de motius vegetals a les finestres.

Entre les construccions més modernes destaca la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer (2005), dissenyada pels arquitectes de l’estudi AV62. Crida l’atenció per les enormes vidrieres i perquè és una de les més grans de Catalunya, amb una extensió de 4.000 m2.

A Sant Boi es poden descobrir escampades fins a 30 escultures contemporànies fetes amb tècniques diferents que representen un autèntic museu d’art urbà. Entre les obres destaca la peça Infinit d’Anna Manel·la, que simula passes que caminen; l’escultura noucentista Noia del colom d’Enric Casanovas, o la Deessa de l’aigua, d’Artur Aldomà, al centre de l’estany del Parc de la Muntanyeta. A més, el Museu de Sant Boi organitza al llarg de l’any unes passejades pel nucli antic.

Al turó de Can Cartró es pot veure una creu que marca el llindar del municipi. A més, a la muntanya de Sant Ramon hi ha el centre d’informació del Parc Forestal del Montbaig, que organitza rutes i excursions per la zona. També es pot anar a la ribera del Llobregat i descobrir-hi la fauna, caracteritzada principalment per la gavina riallera i pels coleòpters de colors vius.

L’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, les autoritats més importants del país van a Sant Boi a fer una ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova. Altres cites importants són la Mostra Gastronòmica de la Carxofa, a l’abril, i el festival de música Altaveu, el més important de la zona quant a música catalana, que té lloc a principi de setembre.