Sallent

Sallent es troba a la vall del Llobregat, riu que el travessa de nord a sud. El terme ocupa una part destacada de l'extrem septentrional del pla del Bages, els altiplans de Serraïma i de Serra-sanç, la vall de la riera de Cornet. En el sector muntanyós el Montcogul (594 metres), el Cogulló (472 metres) i la Costa Gran (468 metres) són els cims més destacats.

L'agricultura principal és bàsicament de secà, repartida entre cereals i vinya. Amb tot, tant l’agricultura com la ramaderia i l’explotació forestal són avui testimonials. L’economia del lloc se centra especialment en l'extracció de sals potàssiques (silvinita i carnal·lita), els serveis i la indústria, amb el tèxtil i la metal·lúrgia com a sectors més destacats.

El municipi de Sallent és una zona poblada des de l’antiguitat, com demostra el jaciment ibèric del Cogulló. Amb una extensió d’uns 2.000 m2, va ser ocupat des de finals de l’edat del bronze fins al segle I aC.

La vila de Sallent va ser fundada al segle XI en un congost del Llobregat, sota la protecció del castell de Sallent.

Com la majoria de poblacions d’aquesta zona, va viure l’època de més creixement a l’escalf de la indústria del tèxtil. Després de superar-ne la crisi, ha diversificat l’activitat, amb tres polígons industrials i una bona oferta de serveis.

Situats en un turó que domina la població, el castell i l’església annexa de Sant Sebastià són els monuments més emblemàtics de Sallent, tot i que actualment les seves restes es troben en procés de consolidació. El castell va tenir un paper important durant els conflictes bèl·lics de l’edat mitjana, mentre que l’església de Sant Sebastià del Castell té la particularitat de ser l’església romànica de planta rodona més gran de Catalunya.

Mentrestant, la visita més interessant dins el municipi de Sallent és la del poblat ibèric del Cogulló, que, amb una extensió d’uns 2.000 m2, va ser ocupat des de finals de l’edat del bronze fins al segle I aC.

A més de l’església de Sant Sebastià, el terme municipal de Sallent disposa de múltiples exemples d’arquitectura religiosa romànica, com Sant Pere i Sant Martí de Serraïma (segle XI), Sant Miquel de Serra-sanç (segle XII), Santa Maria de Cornet (segle XII i ampliada el segle XVII amb el campanar, les capelles laterals i la sagristia), Sant Ponç de Sallent i Santa Susanna de l’Abellar.

Des del punt de vista cultural, és ressenyable l’antiga casa de la família Torres Amat, una construcció barroca del segle XVII, avui convertida en museu. A l’interior es conserva mobiliari d’època en molt bon estat, així com una col·lecció de retrats de membres de la família des del segle XVIII fins als nostres dies. Cal destacar que aquí hi va néixer Fèlix Torres Amat, bisbe d’Astorga als anys quaranta del segle XIX.

La Festa de les Enramades de Sallent és un exemple de tipisme i ofereix una de les millors imatges de la població, amb tots els carrers adornats, cadascun amb una temàtica diferent. L’atmosfera festiva, amb la música i el ball com a protagonistes principals, completen el conjunt.

D’altra banda, des del punt de vista excursionista, l’extens terme municipal ofereix interessants itineraris senderistes, sobretot a la part més boscosa, situada a l’entorn del poble de Cornet.