Sabadell

Sabadell, cocapital juntament amb Terrassa del Vallès Occidental, es troba al sud-est del massís de Sant Llorenç del Munt, a la vall del riu Ripoll, curs fluvial que solca el terme. El seu territori és força pla, amb cotes més altes a l'oest i amb desnivells abruptes a l'est, a la riba esquerra del Ripoll.

El clima de Sabadell és mediterrani litoral amb temperatures suaus. L’hivern està condicionat per la proximitat de les serres prelitorals, la seva condició de vall i la disposició del relleu: en ser una plana envoltada de muntanyes afavoreix la inversió tèrmica. La comarca presenta unes precipitacions anuals amb destacades variacions d’un any a l’altre i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques pròpies de la zona mediterrània. La tardor és sense dubte l’època de més pluges.

La indústria té una gran importància en l’economia del municipi. La indústria tèxtil, malgrat un cert estancament actual, continua essent la més important. La segueixen en importància el sector del moble, del metall i dels productes alimentaris. Les noves tecnologies i el disseny més punter han anat trobant el seu lloc en la indústria sabadellenca.

L’agricultura és una activitat en total regressió, sobretot els cereals.

Els primers habitants de Sabadell (agricultors i ramaders) s’hi van establir fa uns set mil anys. Entre els anys 3800 i 2700 aC s’hi produí l’assentament més important de la comarca, i a partir del segle I aC es coneixen els primers vestigis de romanització.

L’actual església de Sant Fèlix (antiga capella de Sant Salvador, documentada des del 1076) va ser l’epicentre dels primers nuclis medievals, que s’aixecaren seguint el marge dret del riu Ripoll. El terme apareix referenciat prèviament, el 1050, en relació amb una via que l’unia amb Sant Cugat del Vallès.

Nomenada vila reial al segle XIV, Sabadell comença a créixer extramurs entre els segles XVI i XVIII, interval en què es desenvolupa la seva pròspera indústria tèxtil, seguida d’altres com la terrissera o la paperera.

Aquest impuls es multiplica geomètricament al segle XIX, quan fets com la instal·lació de la primera màquina de vapor en una indústria tèxtil (1838) i l’aparició de les seves dues entitats financeres (la Caixa d’Estalvis de Sabadell el 1859 i el Banc de Sabadell el 1881) la situen al capdavant del sector.

Al segle XX, la ciutat multiplica per vuit la seva població i aposta per nous sectors tecnològics, com les comunicacions i la tecnologia de la salut.

Darrerament, Sabadell ha impulsat nous projectes per atraure el visitant. La rehabilitació del centre històric, la creació d’una gran illa per a vianants, el naixement del nou barri de Can Llong i la creació del parc fluvial del riu Ripoll han estat algunes de les obres de més envergadura.

Tot i estar envoltada d’indústries, la ciutat compta amb grans espais verds ideals perquè pugui gaudir-hi la família. El Parc Catalunya té una extensió de 45 hectàrees i constitueix el seu gran pulmó verd. Un altre és el Parc Central del Vallès, un espai interurbà de trenta hectàrees situat entre Barberà del Vallès i Sabadell.

El municipi també ofereix un ric patrimoni urbanístic. Diversos edificis d'interès patrimonial s'estan rehabilitant o s'han rehabilitat per esdevenir equipaments al servei de la ciutat. Destaca l’edifici modernista conegut com Despatx Lluch, convertit en la seu del Servei Municipal d’Atenció Ciutadana. També són dignes d’esment el Teatre Principal, la casa Duran (una casa pairal del segle XVI), el casal Pere Quart o la masia de Can Rull.

El passat industrial queda palès en dues construccions: l’edifici de l'Obra Social de Caixa Sabadell (1910), obra de l'arquitecte Jeroni Martorell (1873-1951) per allotjar les aules, els tallers i les dependències de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de la ciutat, i l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, un dels principals exponents del modernisme català.

Sabadell disposa de molts centres culturals, esportius i de serveis. Val la pena visitar-ne els museus municipals, com l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (una institució dedicada a la recerca i difusió de materials paleontològics, especialment vertebrats fòssils), el Museu d'Història de Sabadell o el Museu d'Art de Sabadell.

El parc fluvial del riu Ripoll ha fet que Sabadell hagi deixat de viure d’esquena al riu. Al llarg d’uns set quilòmetres es disposa d’una zona de passeig i d’esbarjo, en un entorn natural recuperat: s’ha aconseguit, així, la convivència entre les indústries, l’agricultura i els usos lúdics.

La cultura té un referent en el recentment remodelat Teatre Principal. A més, l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell permet a la ciutat gaudir d’un cicle estable d’òpera, amb un total de quatre títols l’any.

A la zona del centre, la reforma del Mercat Central (les obres de construcció es van iniciar el 1928) va ser el punt culminant del procés de transformació d’aquesta part de la ciutat. L’antiga llotja rehabilitada s’ha convertit en un mercat municipal referent a Catalunya i a tot l’Estat.

L’oferta comercial se centra en l’eix Macià, una zona de comerços i oficines davant d’un gran parc urbà de quaranta hectàrees.

Una bona forma d’entendre la seva gastronomia és a través de Cuina Vallès, un col·lectiu integrat per nou cuiners de nou restaurants de la comarca, que s’han unit per promoure la cuina i el territori. Dos restaurants de la ciutat en formen part.

L'any 1992 la ciutat va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquell esperit esportiu encara és visible a les instal·lacions de natació o futbol.

- L’aeròdrom de Sabadell, a la carretera de Bellaterra.

- L’ermita de Sant Julià d'Altura, al quilòmetre 4 de la carretera de Sabadell a Matadepera, amb un carril bici paral·lel a la carretera, i el bosc de Can Deu.

- El Parc Central del Vallès, un gran espai de trenta hectàrees situat entre els municipis de Sabadell i Barberà del Vallès, on es desenvolupen activitats de divulgació i educació ambiental, així com activitats de caràcter lúdic, cultural i de promoció econòmica.