Ruta del Romànic a la Vall de Boí

La vall de Boí és un territori d'alta muntanya que acull l'únic parc nacional de Catalunya, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Però si alguna cosa la caracteritza és l'excepcional llegat romànic, catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. I és que en un espai reduït concentra un dels conjunts d'esglésies romàniques més importants del món.

El romànic català es caracteritza per la delicadesa, la sobrietat i la integració en el paisatge. En perduren més de dues mil construccions entre esglésies, monestirs i edificis civils, i una col·lecció de pintura única al món, que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El conjunt de nou esglésies, que daten dels segles XI i XII, presenta una unitat poc comuna: les construccions són senzilles i funcionals i els campanars són esvelts i elegants. El conjunt és una mostra excepcional del romànic primerenc d'inspiració llombarda, i l'acumulació d'esglésies en un espai tan reduït com la vall de Boí testimonia el gran poder eclesiàstic de l'època.

S'aconsella d'iniciar el recorregut a Erill la Vall, després de la visita al Centre del Romànic de la Vall de Boí, l'entitat encarregada de gestionar aquest conjunt patrimonial, administrar-lo, organitzar activitats i establir els mitjans necessaris per a la seva difusió al públic. L'espai d'interpretació, que té com a títol Mil anys de romànic, permet conèixer totes les dades relacionades amb aquest estil artístic, la història de com va arribar a instaurar-se a la regió, les claus de la seva iconografia i el funcionament de la societat medieval.

A partir d'aquí, els visitants poden gaudir lliurement no només de les esglésies romàniques, principal motiu de la ruta, sinó també de la bellesa dels pobles que les acullen, declarats majoritàriament conjunts històrics, i dels diferents paisatges que els envolten.

Les esglésies es poden visitar en l'ordre que més convingui. Una proposta és seguir l'ordre en què les trobarà el viatger que s'endinsi a la vall des del Pont de Suert.

Església de Santa Maria de l'Assumpció de Cóll

Fou erigida entre els segles XI i XIII. Cal destacar-ne la làpida que presideix el portal, on hi ha el crismó o anagrama del nom de Crist, envoltat per unes sanefes que incorporen elements de natura vegetal i zoomòrfica. És l'única de les esglésies romàniques de la vall de Boí que pertany a la diòcesi de Lleida (la resta depenen de la d'Urgell).

Església de Santa Maria de Cardet

La construcció d'aquest edifici (segle XIII) arrossega una història complexa a causa del fort pendent del terreny, que obligà a cercar fórmules imaginatives que garantissin l'equilibri de l'estructura. El que més sorprèn és sens dubte l'element que presideix la primera guaita de l'edifici, el campanar.

Església de Sant Feliu de Barruera

Originària dels segles XI i XII, al llarg dels segles ha patit nombroses modificacions. És una església pràcticament sense elements ornamentals, però que en canvi destaca pel seu campanar, diferent de la resta dels que hi ha a la vall.

Ermita de Sant Quirc de Durro

D'una sola planta i amb un campanar baix amb dues grans obertures, de l'ermita de Sant Quirc de Durro en destaca el frontal de l'altar, de principis del segle XII, que representa escenes del martiri del sant. El que hi veiem ara és una reproducció, ja que l'original es troba al MNAC de Barcelona.

Església de la Nativitat de Durro

Aquesta esvelta església és d'una sola nau i està coronada per un absis semicircular, més tard substituït per un annex en forma de trapezi que avui fa de sagristia. Té la tradicional cobertura amb volta de canó dividida per arcs. El que la diferencia lleugerament de la resta d'esglésies és l'estructura del campanar, modificat amb posterioritat, que fa el conjunt menys elegant.

Església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall

Església d'una única nau principal construïda durant els segles XI i XII. Posteriorment es va anar ampliant. Destaquen el porxo de la façana nord, l'absis central i el campanar, un dels més representatius de la vall. A l'interior s'hi pot trobar una còpia en fusta del grup escultòric del davallament de Crist.

Església de Sant Joan de Boí

Data de mitjan segle XI i és de planta basilical amb tres naus. El campanar es va reformar posteriorment, al segle XII. Destaca la gran lluminositat de l'edifici. El conjunt pictòric de l'església és de gran interès i es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Als murs interiors de l'església de Boí n'hi ha reproduccions acurades. D'aquest conjunt es distingeix un fresc que reprodueix la lapidació de sant Esteve i que destaca pel vigor i el dramatisme.

Església de Sant Climent de Taüll

Es tracta d'una construcció de planta basilical de tres naus. Adossat hi trobem un imponent campanar de base quadrada que té sis pisos d'alçària, amb diferents tipologies de finestres geminades. L'exterior és auster, però l'interior amaga un conjunt de pintures importants, especialment el Pantocràtor. Algunes es van traslladar al MNAC de Barcelona per a la seva conservació.

Des del 2013 es pot veure com eren les pintures originals de l'església de Sant Climent de Taüll gràcies a un vídeo mapping que recrea els frescos originals. Mostra virtualment el conjunt pictòric tal com era l'any 1123, i permet comprendre la tècnica i la simbologia d'aquesta obra cabdal del romànic català.

Església de Santa Maria de Taüll

L'única parròquia del poble durant el segle XVIII, l'estructura originària d'aquesta església destaca pel campanar, molt probablement del segle XI, una construcció esvelta de quatre nivells que sembla que també feia de torre de vigilància. Consta d'una planta basilical de tres naus i decoracions llombardes a l'absis.