Domus Templi o Ruta del Temple

Els templers van tenir un paper cabdal en la història medieval de Catalunya, especialment remarcable en la reconquesta cristiana contra el domini sarraí i en la consegüent repoblació del territori. D'aquells temps n'han quedat unes magnífiques fortificacions a Lleida, Miravet i Tortosa que conformen la ruta Domus Templi.

L'empremta templera a casa nostra és el motiu de la ruta Domus Templi, expressió llatina que significa "els dominis del Temple", i que pretén que els visitants puguin conèixer la història i les obres d'aquest orde de guerrers i religiosos a la Corona d'Aragó. Sota aquests dominis del Temple s'amaga un patrimoni arquitectònic de primer ordre i bastant desconegut.

Els camins de la ruta es mouen, principalment, pels territoris fronterers entre musulmans i cristians durant la reconquesta a les conques del Cinca i l'Ebre. A Catalunya inclouen el conjunt monumental de Gardeny (Lleida) i els castells de Miravet i Tortosa. Fora de terres catalanes, la ruta es completa amb Peníscola, al sud, que conté altres atractius, com torres, cases, esglésies o poblacions, tots construïts en els dominis templers, i el castell de Montsó, al nord, a Osca, últim baluard de l'orde a la corona catalanoaragonesa.

La comanda de Gardeny, situada als afores de Lleida, va assolir una gran importància en temps dels templers, que van haver de crear les comandes de Corbins i Barbens per administrar totes les possessions.

El conjunt monumental (segle XII) manté la fesomia medieval, formada a partir d'un espai delimitat per muralles amb torres, a l'interior del qual es distribuïen els diferents edificis al voltant d'un pati central. Entre aquests edificis destaca la torre habitació de dues plantes (amb espais d'emmagatzematge, de residència i la torre de l'homenatge) i l'església romànica de Santa Maria de Gardeny.

Des de principi del 2007, s'ha convertit en un centre d'interpretació de l'orde del Temple, en el qual es pot conèixer la vida dels templers.

El castell de Miravet és un gran recinte emmurallat que s'adapta a l'abrupta topografia del turó sobre el qual s'assenta, vora mateix de l'Ebre. Domina les comunicacions a través del curs fluvial, inexpugnable gràcies als espadats que l'envolten. Els musulmans hi van construir la primera fortificació al segle XI i l'orde del Temple va introduir-hi nombroses reformes entre els segles XII i XIII. L'actual aspecte correspon a la construcció d'aquest període, quan era seu de la màxima autoritat de l'orde en terres catalanoaragoneses.

El conjunt del castell de Miravet està format pel recinte sobirà, a la part més elevada, i pel recinte jussà. Aquest darrer inclou edificacions com el graner, la cavallerissa o la cisterna, mentre que el primer està centrat per un pati d'armes al voltant del qual s'aixequen les diverses estances.

La comanda de Tortosa, amb el castell de la ciutat com a cap visible, va dominar el que aleshores era el principal port de la corona catalanoaragonesa, i per tant, les comunicacions fluvials des de Tortosa fins a Lleida i Saragossa, i les marítimes amb els principals ports de la Mediterrània.

El templers van convertir el castell de la Suda, d'origen andalusí, en el seu bastió per dominar el riu i la ciutat, tot controlant les torres del Prior, de la Font de Quinto i de la Llotja. A més, sota el domini de l'orde del Temple, Tortosa va ser ampliada amb els nous barris de Remolins, Santa Clara i el Temple.