Roses

El municipi de Roses s’emplaça a l'extrem nord del golf de Roses, en el sector més meridional de la península del cap de Creus. El territori és accidentat pels vessants sud-orientals de la serra de Rodes. La franja costanera, majoritàriament retallada, s'estén des de la cala de Jòncols, a llevant, fins a la badia de Roses, un port natural de gran estratègia. El cap de Norfeu, la cala de Montjoi, la punta Falconera, port de Reix, cala de Canyelles o la punta de la Poncella són alguns dels llocs més destacats d’aquesta part litoral. Diverses rieres travessen el terme, com ara la de la Vila.

El clima, mediterrani temperat i humit, compta amb unes temperatures molt moderades al llarg de l’any a causa de la proximitat del mar. La temperatura mitjana anual és d'uns 16 °C. Amb tot, de novembre a març poden haver-hi glaçades. L'estiu, com és habitual en la façana mediterrània, és l’estació més seca.

La història de Roses té més de 3.000 anys d’antiguitat, com testimonien els dòlmens de la Creu de Cobertella o el Llit de la Generala.

Els orígens com a vila es remunten al segle VIII aC, amb l’arribada dels rodis i la fundació de la ciutat grega de Rhode. Els visigots també hi van fer estada entre els segles VI i VII, i hi aixecaren fortificacions defensives com la del puig Rom.

L’activitat de la població ha girat sempre al voltant de la pesca, amb el primer port pesquer de la Costa Brava.

A final del segle XIX s’inicia, però, l’activitat turística a la zona, reservada aleshores encara únicament a les classes més benestants. La bona situació de la capital, l’esplèndid entorn natural, la meteorologia, la gastronomia, la cultura i el llegat historicoartístic, però, no han deixat d’atraure des de llavors milers de persones.

Declarada Conjunt Historicoartístic el 1961, la ciutadella de Roses és un recinte pel qual no s’ha de deixar de passejar si es visita la ciutat. El seu interior parla de moments històrics remots, amb les restes de la ciutat grega de Rhode, el barri hel·lenístic, la vil·la romana i el monestir de Santa Maria (segle XI).

De l’antic temple de l’església parroquial de Santa Maria es conserven només l’absis, el creuer i la cúpula. La resta és neoclàssica, inclosa la façana, obra de l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol.

Roses compta amb la singularitat d’alguns edificis. La Casa Mallol (1906), per exemple, fou ideada per l’arquitecte Joan Marès. En destaquen els fabulosos vitralls, els sostres ornamentals i el treball en forja, i actualment acull l’Ajuntament.

A la punta de la Poncella, i més amunt del far, hi ha el castell de la Trinitat (segle XVI), construcció en forma d’estel de cinc puntes des d’on s’obtenen unes vistes impressionants de la contrada, amb el mar al fons.

És també d’interès el castrum visigòtic situat al puig Rom. A més de les restes del conjunt fortificat, s’hi poden admirar nombroses restes de ceràmiques, bronze i objectes de ferro, com eines del camp. Antigament, amb una finalitat purament defensiva i de vigilància, el lloc ara és un fantàstic mirador sobre el poble, la badia i l’horitzó.

El terme compta també amb el castell de Bufalaranya (segle X), que té la particularitat de tenir una disposició de lloses ben especial, en forma d’espiga. Corona un turonet situat vora la carretera que mena a Cadaqués.

Si es vol fer alguna excursió, el terme municipal té un dels itineraris megalítics més impressionants de la zona, amb grans dòlmens (com el de la Creu d’en Cobertella, el més gran del país) i menhirs.

Pel que fa a l’entorn natural, el cap de Norfeu, dins el Parc Natural de Cap de Creus, és una península perfectament delimitada que sobresurt vora dos quilòmetres del litoral. Els penya-segats que el formen poden arribar als setanta metres de plomada, i és un dels caps més espectaculars de la Costa Brava.

Així mateix són d’interès les zones humides del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, àrea ben coneguda arreu per la seva diversitat ornitològica.

A la badia i al port de Roses es poden practicar tota mena d’esports nàutics. Potser el més valorat sigui el submarinisme al voltant del cap de Norfeu, gràcies al ric i acolorit ecosistema submarí que presenta, concretament al clot del Boc. El visitant pot gaudir a Roses d’una variada oferta esportiva com la vela, el surf de vela, el piragüisme, les curses de llaguts a rem, la navegació a motor, la pesca, etc.

És digna de menció, també, la riquesa gastronòmica de la zona, tantes vegades lloada per la ploma de Josep Pla. Per damunt d’altres delícies de la cuina mediterrània, com el vi i l’oli, aquí els fruits del mar aón els protagonistes absoluts. Així, el suquet i les anxoves són dos plats ben coneguts, a més del rossejat de fideus o fideuada. En aquest sentit, val la pena acostar-se a la llotja per veure l’activitat en el moment de la subhasta de peix.

Però, a més, Roses compta amb una excepcional oferta d’alta cuina, amb tres restaurants guardonats amb estrelles Michelin: el Flor de Lis, la Llar i el mundialment famós Bulli, encapçalat per Ferran Adrià, considerat el millor cuiner del món.

Després d’un dia de visites, esports, compres o sol i platja, el visitant farà bé de gaudir de la nit de Roses, farcida d’activitat: cinema, discoteques, pubs, etc., s’articulen al voltant d’un punt neuràlgic, la plaça Major.

Per la festa major, a l’agost, és espectacular veure els focs d’artifici des del puig Rom.