Riudecanyes

Riudecanyes és un municipi del Baix Camp, a mig camí entre les localitats de Duesaigües i Montbrió del Camp, a la part meridional de la comarca. Rep el seu nom de la riera que neix a sota el coll de la Teixeta i del pantà que té al costat. El nucli de població es troba sota del castell de Sant Miquel d’Escornalbou, insigne edificació situada al cim més alt de la serra d’Argentera i a deu quilòmetres del port de Cambrils.

Hi correspon un clima mediterrani sec, propi de les terres planes interiors. Les precipitacions es concentren a la primavera i la tardor i els estius són secs, com passa en el conjunt de terres de la façana mediterrània. El vent serè, fred i sec és el que es fa sentir amb més intensitat, però també arriba la brisa del mar. Gràcies a la marinada, la calor estiuenca no és tan intensa i les gelades de l’hivern no arriben a ser tan perilloses.

Té una àmplia tradició d’agricultura de secà, especialment d’avellaners, oliveres i vinya. Al costat del pantà també s’hi fan cultius de regadiu. Algunes granges avícoles s’estenen pels voltants del nucli urbà.

S’han restaurat diferents cases del poble i masies per acollir el turisme rural, que és una activitat cada vegada més rellevant.

D’origen paleolític, les primeres evidències escrites sobre el municipi daten del segle XII.

El seu moment d’esplendor arribà a partir de 1387, quan la baronia d’Escornalbou, que ja havia manat construir el castell homònim entre els segles XII i XIII i que controlava diversos territoris propers, hi va establir el seu centre, sota titularitat de l’arquebisbat de Tarragona.

S’hi aplegaven diversos poders institucionals com ara el batlle, el governador delegat de l’arquebisbe o la notaria de la baronia, que van desaparèixer el 1811, data en què es van extingir les senyories.

A finals del segle XIX es van projectar i dur a terme les obres més rellevants de la història contemporània de Riudecanyes, les del pantà, que va començar a veure la llum de manera real en les obres iniciades el 1903. Aquest embassament va ser decisiu per al territori, ja que permeté la distribució d’aigua per als regadius i l’ús públic de la comarca.

El castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou és la principal atracció del poble. Data de la darreria del segle XII i principis del XIII. Durant segles fou habitat per monjos, des dels agustins fins als franciscans, que el van haver d’abandonar arran de la desamortització. A la primeria del segle XX va ser adquirit per Eduard Toda, que se n’encarregà de la reconstrucció i posterior restauració.

D’altra banda, el paisatge que envolta el castell és impressionant. La fortalesa també té un atractiu afegit: els murs de pedra vermella, que el fan encara més majestuós i imponent.

El principal atractiu de Riudecanyes són els espais naturals, articulats al voltant del parc de les Glaneres. El nom d’aquest parc té a veure amb la gran presència d’alzines; d’aquí que prengui el nom del seu fruit, la gla. Al parc s’hi pot fer senderisme, especialment a la sureda d’Escornalbou, a la bifurcació de les carreteres del castell d’Escornalbou i l’Argentera, i a la pineda d’Escornalbou, més propera al castell, seguint el traçat del passeig dels Frares.

L’oli, el gran producte autòcton, també és motiu de celebració popular: a mitjan gener les tres cooperatives associades (Riudecanyes, Duesaigües i Vilanova d’Escornalbou) fan la Festa de l’Oli Nou, amb un seguit d’activitats que tenen com a objectiu promoure el consum d’aquest producte amb denominació d'origen.

- Les dues torres (ocupades per musulmans i cristians) que hi ha a l’Arbocet.

- L’Argentera, un petit poble flanquejat per dos barrancs (el Reial i el de les Valls), ple de fonts i camins on, paradoxalment, hi havia mines d’argent.