Ribera d'Ebre

Comarca de la província de Tarragona que limita pel nord amb les comarques de les Garrigues i el Segrià, per l'oest amb la Terra Alta, pel sud amb el Baix Ebre i per l'est amb el Baix Camp i el Priorat.

Envoltada pel Delta de l'Ebre, la Costa Daurada i el Priorat, històrics focus d'atracció turística, la Ribera d'Ebre segueix el curs del riu, que la vertebra i que ha marcat en bona part el seu desenvolupament i la seva història.

El clima de la Ribera d'Ebre és mediterrani de litoral al sud de la comarca i mediterrani continental sec al nord. L'estació més plujosa és la tardor i l'estiu sol ser molt sec. Les temperatures són bastant altes a l'estiu, amb mitjanes de 25 graus. Els hiverns gaudeixen de temperatures moderades, encara que són més baixes al nord. La mitjana és d'uns 5 graus.

De novembre a abril acostuma a haver-hi gelades i, al costat del riu, són freqüents les boires.

La principal font de recursos de la comarca és la relacionada amb l'obtenció d'energia, tant per les centrals hidroelèctriques de Riba-roja i Flix com per les centrals nuclears d'Ascó.

La producció d'oli d'algunes localitats de la comarca s'acull a la DO de la veïna Terra Alta i procedeix de l'oliva Empeltre. No obstant això, la major part de la producció s'acull a la DO Baix Ebre-Montsià, procedent de les varietats morruda, sevillana i farga.

La historia de la comarca sempre ha estat lligada a la privilegiada situació al costat del riu Ebre.

El Castellet de Banyoles, a prop de Tivissa, és un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya. A més de la seva posició estratègica immillorable sobre l'Ebre, la importància radica en el fet de ser un dels assentaments més extensos de l'època, amb gairebé quatre hectàrees i mitja, en la imitació de models grecs per a la construcció de les torres i en l'extraordinària riquesa de les troballes arqueològiques.

L'època d'esplendor de la comarca va ser durant l'Edat Mitjana, quan va estar en mans de musulmans, primer, i de cristians, després. D'aquells anys s'han conservat nombrosos castells i vestigis arqueològics.

Intrínsecament lligada al riu està la festa major que se celebra a final d'agost a Móra d'Ebre. Durant la celebració la ciutat recupera, de forma lúdica, tradicions que el desenvolupament de la navegació ha anat arraconant. Un bon exemple és el concurs de sirgadors, ofici que consistia a creuar el curs d'aigua d'una i una altra ribera tirant d'una maroma per transportar persones. També hi ha carreres de muletes, els tradicionals bots de rem.

La població de Riba-roja disposa d'un magnífic pantà en el qual practicar esports nàutics i la pesca. Cada any s'organitza un campionat de pesca esportiva que atreu nombrosos concursants nacionals i estrangers. A terra ferma es pot visitar l'ermita romànica de Berrús, que va ser traslladada pedra a pedra quan es va construir el pantà; el Museu Etnològic, que allotja una col·lecció d'eines de principi del segle XX; l'església barroca de Sant Bartomeu, o l'ermita de la Santa Madrona.

El signe més identificatiu de Flix és el castell Nou, elevat sobre un meandre del riu per controlar la navegació fluvial, des del qual es tenen unes excel·lents vistes panoràmiques. En el casc antic de la població es conserven nombrosos vestigis de l'època medieval com la plaça Major o les restes del castell medieval. Una altra visita interessant és el molí de l'Oriol, una premsa de lliura del segle XVIII que es conserva al costat de cinc premses d'oli. I, finalment, en el marge esquerre del riu, es troba la Reserva Natural de Sebes, de gran interès per la varietat de fauna i flora que protegeix.

A Vinebre, en el marge esquerre del riu, sobre el pas de l'Ase, es pot visitar el jaciment ibèric de Sant Miquel. Altres llocs d'interès a Vinebre són l'ermita de Sant Miquel, reconstruïda pels cartoixans de Scala Dei l'any 1680 sobre unes ruïnes dels Templers del segle XII; la casa natal de Sant Enric d'Ossó, fundador de l'orde de les Teresianes i del col·legi de les Teresianes, obra de Bernardí Martorell, deixeble d'Antoni Gaudí.

A Ascó va haver-hi una important fortalesa àrab que més tard seria conquerida per Ramón Berenguer. Encara que el cristià la va cedir als templers, va atorgar permís de residència a la població sarraïna derrotada en la batalla, i aquests van poder conservar els seus costums i professar lliurement la seva religió. D'aquest castell es conserva una torre àrab i la garita gòtica. En el casc antic de la població també es conserven restes del passat medieval.

A Garcia es pot visitar el santuari de Santa Magdalena, construït sota l'abric d'una enorme roca i emmarcat en un paratge natural amb magnífiques vistes. També es poden contemplar les restes del castell de Garcia del segle XII, actualment en ruïnes.

Un dels més emblemàtics castells d'origen àrab de la comarca és el de Móra d'Ebre. Està ubicat sobre la part antiga de la ciutat i des de dalt hi ha unes excel·lents vistes. De l'època àrab es conserven les muralles exteriors i dues torres. Actualment està completament restaurat i s'hi celebren esdeveniments culturals. En el nucli urbà hi ha interessants construccions com ara la casa Montagut de l'Era, del segle XVIII, o l'església de Sant Joan Baptista.

Del passat medieval de Benissanet queden, al costat del riu, les restes de la muralla àrab i una torre medieval. Del passat més proper conserva un refugi antiaeri de la Guerra Civil. Una visita curiosa és la del Museu d'Instruments de Música, que conté una col·lecció de més de 300 instruments de tot el món.

La construcció més important de la població de Ginestar és l'església de Sant Martí, una edificació barroca del segle XVIII amb vidrieres molt elaborades i una bella rosassa.

En el municipi es poden visitar també dos jaciments arqueològics: el del barranc de Gàfols, on es pot apreciar l'estructura d'un poblat del segle VII aC, i el del barranc de Sant Antoni, datat entre el segle IX i el segle VII aC, en el qual s'han trobat fragments de ceràmica fenícia i utensilis de sílex.

El castell de Miravet, situat estratègicament sobre un promontori per controlar el terreny, és probablement el més imponent de la comarca. És d'origen andalusí i va ser construït en l'època dels regnes de taifes. Tot i que arran de la Reconquesta va passar a les mans dels Templers i, posteriorment, va patir diverses reformes fins a convertir-se en un monestir cistercenc, encara conserva detalls arquitectònics del seu ric passat.

A l'abric del castell va créixer el poble de Miravet, que encara conserva l'estructura medieval en els carrerons costeruts i les cases construïdes a la paret de la muntanya. Es poden visitar les antigues drassanes, el molí medieval, les restes del barri jueu-musulmà, i l'església parroquial construïda sobre l'antiga mesquita.

L'eix natural per recórrer la Ribera d'Ebre és el propi riu. Gairebé totes les poblacions tenen embarcadors des dels quals recórrer diversos trams del riu. Des de l'aigua s'obté una bella perspectiva dels perfils de les poblacions que conformen la comarca, moltes d'elles coronades per castells medievals. També és destacable la rica vida animal i vegetal del riu. Si es prefereix fer el recorregut a peu, una bona opció és seguir el GR-99 i el recentment recuperat Camí de Sirga, una ruta que discorre de forma paral·lela a l'Ebre.

La comarca ofereix l'àmbit ideal per a la pràctica de tot tipus d'esports fluvials, gràcies al curs del riu, però també dels pantans de Riba-roja i de Flix. Aquestes dues localitats, igual que Móra d'Ebre, compten amb clubs nàutics que promocionen la pràctica d'aquestes activitats i organitzen competicions d'esquí aquàtic o rem.

La Ribera d'Ebre és un veritable paradís per als amants de la pesca. A més dels catalans, pescadors francesos i alemanys s'hi traslladen anualment i existeixen associacions de pescadors a pràcticament totes les localitats. El problema és que les espècies autòctones s'han vist desplaçades per altres introduïdes com el silur o el 'blackbass'.

També els caçadors trobaran en aquesta terra bons vedats de caça amb perdius, senglars, llebres i conills.