Reus

Reus exerceix de capital comarcal amb un ampli i intens bagatge comercial de tot tipus de productes. Havia estat un gran mercat agrícola però actualment el comerç s’ha diversificat i la tradició comercial de Reus es veu reforçada per la moderna fira exproReus a les instal·lacions de FiraReus; la mostra d’oli de Siurana de mitjan novembre a la plaça de la Llibertat i el Mercat d’Antiquaris, Brocanters i Col·leccionistes de cada dissabte al passeig Prim i Sunyer.

Hi ha moltes teories sobre l’etimologia del seu nom. Per a alguns prové d’un terme llatí que donaria nom als presoners, d’on es deduiria l’origen de Reus com a centre penitenciari. D’altres consideren que l’origen és cèltic i designa la condició de cruïlla de camins (Reddis).

S’han certificat restes paleolítiques a les zones del barranc de la Boella i al puig de Monterols que confirmen la presència d’assentaments humans durant aquell període.

Però la documentació oficial de Reus com a terme històric es remunta a textos administratius de voltants del 1150, quan el normand Norbert d’Aguiló va repoblar la regió. La carta de població data del 1183, on es reconeix el vassallatge respecte a l’arquebisbat de Tarragona.

Al segle XVIII el municipi creix espectacularment, fins al punt que arriba a ser la segona ciutat de Catalunya. En aquesta època s’enderroquen les muralles i es desplaça el centre a la plaça Prim.

El comerç viu una gran puixança i Reus passa a ser el tercer centre europeu de cotització de l’aiguardent, juntament amb París i Londres (d’aquí la famosa proclama amb què es reivindica la notorietat de la ciutat: “Reus, París i Londres”).

A principis del XIX, Reus es troba perfectament assentada al mapa de les grans capitals, acollint consolats d’Anglaterra, Holanda, Suècia, França o Dinamarca, entre d’altres.

El mateix segle XIX coneix l’aixecament a Reus dels generals Prim i Milans del Bosch, el primer dels quals seria nomenat comte de Reus el 1843.

Entre finals d’aquest segle i principis del següent, Reus esdevé també capital del modernisme, com testifica la petjada de Gaudí i de molts altres arquitectes notables de l’època, que formen ara part indissoluble del patrimoni reusenc.

Reus és sinònim de modernisme. Si bé Antoni Gaudí no n’és fill (perquè va néixer a Riudoms, tot i que visqué a Reus), la presència del seu llegat es deixa sentir per la ciutat i molt especialment al Gaudí Centre. Es tracta d'un modern equipament cultural dedicat a explicar els secrets de la seva vida i obra, a través d'audiovisuals, maquetes interactives, escenografies i altres tècniques a l'última. A més, també es pot seguir la seva emprempta al llarg de la Ruta Gaudí, un itinerari sentimental pels edificis que van formar part de la seva vida.

L’altre gran mestre de l’arquitectura modernista, Domènech i Muntaner és el protagonista principal de la Ruta del Modernisme, un viatge a través de vint-i-set edificis del municipi. El més insigne, segurament, és la Casa Navàs, situada a la plaça del Mercadal, obra de Domènech i Montaner, decorada amb una gran profusió d’elements de caràcter floral i vitralls molt coloristes i detallats.

Altres edificis remarcables d’aquesta ruta són la Casa Rull, l'Institut Pere Mata, la Casa Gasull, tots tres de Domènech i Muntaner, o les Escoles Prat de la Riba, de Pere Caselles. Una altra joia patrimonial és el Teatre Fortuny, inaugurat el 1882 i que avui, un cop reformat, torna ple de vitalitat.

Més anterior és l’església Prioral de Sant Pere, la més important del nucli antic. Fou edificada damunt d’una antiga església romànica i consagrada l’any 1569. Una bona part del seu patrimoni interior, que va sobreviure als estralls de la Guerra Civil, es troba exposat entre el Museu de Reus i l’església mateixa.

Reus és un municipi amb una vitalitat innegable. La remodelació dels teatres Bartrina i Fortuny ha revifat la vida cultural i ha permès gaudir la ciutat d’una bona oferta de programació estable. Al marge d’aquests dos teatres, han proliferat altres equipaments que completen l’oferta d’oci cultural, com ara el Bravium Teatre.

Aquests espais, que han esdevingut polivalents, donen cabuda a activitats no estrictament teatrals. Un bon exemple d’això és el Festival Europeu de Curtmetratges, que se celebra a mitjan març i que té la seu compartida entre el Teatre Bartrina i la sala d’actes del Centre de Lectura. Pocs dies després d’aquest certamen, hi té lloc el Festival Internacional de Jazz, cada cop més consolidat i amb una aposta àmplia i eclèctica.

I seguint amb els festivals, cal mencionar el Trapezi, una fira de referència en el món del circ, ja que aplega al maig més d’un centenar de companyies i més d’un miler d’artistes durant cinc dies de frenètica activitat.

L’existència d’aquesta fira, juntament amb el Festival Cos, un esdeveniment internacional dedicat al mim i al teatre gestual (la darrera setmana d’octubre), situen Reus com a veritable capital de les arts escèniques.

Sens dubte, l’esdeveniment festiu que el visitant no es pot perdre és la festa major de Sant Pere, el 29 de juny. El punt culminant d’aquesta festa és la cercavila dels gegants i els capgrossos. La desfilada acaba a la plaça del Mercadal, on es du a terme la tronada, que es remunta al segle XVII i que deu el nom a la tempesta pirotècnica que hi té lloc. Quan s’hi és, hom té la sensació que el terra s’esquerda sota els peus.

D'altra banda, una altra celebració a tenir el compte és la Fira de Sant Jaume, una de les tradicions més antigues de la ciutat que es remunta al 1343 i té lloc a finals de juliol. El seu caràcter original com a fira multisectorial s'ha anat ampliant amb propostes més aviat lúdiques, entre les quals destaquen les demostracions eqüestres.

Els amants de la tranquil·litat del golf també tenen el seu espai dins el terme municipal, al Club de Golf Aigüesverds.

- Gaudir de la tranquil·litat que ofereix una passejada pel municipi de Castellvell del Camp, especialment al turó on hi ha l’ermita de Santa Anna, envoltada de xiprers.

- Seguir el camí forestal que, travessant la urbanització de Picarany (al terme d’Almoster), du fins al Mas Borbó, on hi ha una famosa alzina mil·lenària. Les vistes des del barranc també són interessants.