Rabós

Rabós és un petit poble que forma part de la comarca de l'Alt Empordà, al vessant meridional de la serra de l’Albera, a la província de Girona. Al nord limita amb Espolla i Colera, a l'est amb Vilamaniscle i Garriguella i al sud amb Peralada. A prop té l’Orlina, un riu que sembla ser que contenia minúscules partícules d’or.

El clima és mediterrani, força afectat pel vent del nord o Tramuntana. Les temperatures són moderades i la mitjana anual és d'uns 16 °C. De novembre a març hi ha perill de glaçades a causa de les baixes temperatures. L’estiu és l’estació més seca, encara que hi arriba la brisa humida de la marinada que modera la forta calor estival i afavoreix una certa humitat ambiental.

El municipi apareix documentat per primer cop en un document del 935 en què s’esmenta la consagració de la segona església de Sant Quirze de Colera. El 1242 Ramon d’Empúries vengué la vila de Rabós a l’abat Bernat del monestir de Colera, fet que implicà l’adjudicació d’amplis poders del monestir respecte al municipi.

Amb la incorporació de la comunitat monàstica de Sant Quirze al monestir de Sant Pere de Besalú començà la decadència del poder de Colera sobre Rabós, que culminà amb el període de desamortització del 1835.

El 1879 Rabós d’Empordà va ser el primer municipi de la comarca i del país a veure les seves vinyes afectades per la plaga de la fil·loxera, arribada de França.

Dins el poble hi ha l’església de Sant Julià, temple romànic del segle XIII, possiblement acabat al XIV (1313). Compta amb una fortificacció que data del segle XIV.

Però allò que realment no pot deixar-se de visitar és el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, situat a uns quants quilòmetres del poble, i del qual es conserven l’església, una galeria del claustre i algunes dependències, tot plegat d’una gran bellesa.

A uns 200 metres s’alça humilment l’església de Santa Maria de Colera. Ambdós edificis estan dins una ampla vall, isolats, i el conjunt dóna mostra de la vida monacal que hi va haver fins al segle XVI, entre muntanyes i silenci.

Al terme municipal de Rabós, però més al sud, hi ha un altre edifici curiós, l’ermita de Sant Quirc de Rabós, emplaçada dalt d’un turonet suau, molt recomanable per als amants de la senzillesa i l’austeritat.

I encara, a uns tres quilòmetres de Rabós en direcció a Garriguella, hi ha l’església de Sant Romà de Delfià, romànica (segle XI).

Hi ha rutes que surten de Rabós per conèixer la seva riquesa en monuments megalítics. Així, es poden conèixer els dòlmens de la Coma de Felis, del Solà, d'en Gibert, de la Devesa, d'en Torrent i de les Comes Llobes.

Una altra excursió pot ser la que mena als estanyols de Delfià, prop de l'església de Sant Romà.

Però sens dubte, la principal atracció del terme és el monestir de Sant Quirze de Colera, situat a uns tres quilòmetres del poble i al qual s’hi pot arribar en una agradable passejada. Prop hi ha un restaurant per refer-se de la caminada.

També es pot optar per escollir algun itinerari que recorri el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.

- Espolla.

- Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.

- Peralada.

- Vilabertran.

- Figueres.

- Castell de Quermançó, anant per la carretera cap a Llançà.

- Platges de Llançà, Colera i Portbou.

- Castell de Requesens.