Queralbs

L'activitat econòmica actual més important del municipi és l’agricultura de muntanya i antigament també ho fou la mineria del ferro.

Avui dia l’aprofitament hidroelèctric i el turisme, amb el santuari de Núria com a centre neuràlgic, concentren una bona part de l’activitat econòmica del municipi. La producció d’embotits i de formatges, així com els treballs de marqueteria són emblemàtics de l’artesania local.

Les nombroses coves del terme han revelat vestigis que demostren el poblament del territori entre el paleolític inferior i l’edat dels metalls. Segons la tradició, cap a l’any 700 sant Gil va fer estada a la vall de Núria, on edificà una primitiva capella i esculpí una imatge de la Mare de Déu.

La primera referència històrica de Queralbs, per la seva banda, data de l’any 839. Des d’aleshores, el terme apareix mencionat diverses vegades en documents medievals, sobretot referits a les seves cobejades pastures. Els monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll gaudien d’importants drets de pastura a les muntanyes de coma de Vaca, coma de Freser i la vall de Núria.

Al segle XIII, l’infant Jaume, fill de Jaume I, va cedir el privilegi dels drets de pastura del terme parroquial als veïns de Queralbs i de l’agregat de Fustanyà. Això va permetre el desenvolupament del poble i l’enriquiment dels seus habitants.

La jurisdicció de Queralbs pertanyia, com la major part de la vall de Ribes, a la Corona. De tota manera, des de finals del segle XIII i durant el segle XIV va ser infeudat a diversos nobles, com els Montclar o els Pinós.

Un episodi important de la història de Catalunya ocorregut al terme de Queralbs és la redacció, a l’hotel de la Vall de Núria, de l’Estatut d’autonomia de 1931, que es coneix com a Estatut de Núria.

La història mil·lenària de Queralbs ha deixat un significatiu llegat arquitectònic. El principal recorregut, un cop el visitant hagi passat pels carrerons del centre de la vila, porta a diversos punts d’interès una mica allunyats: en un dels extrems de la vila hi ha l’església de Sant Jaume (segle XII), un important exemple de romànic amb un dels millors porxos amb arcs de tot Catalunya.

Una altra església destacada és la de Sant Sadurní, a Fustanyà, també romànica (segle IX) i força ben conservada. En aquest poble també es poden admirar les cases i masies, les més antigues de tota la vall.

Un altre indret fascinant és Serrat, un antic poble de pastors on encara es poden veure els forns de pa adossats a les parets de les cases. De tornada a Queralbs ens restarà per veure les restes del castell, situat a la part baixa del poble, a dalt d’un turó, que probablement va ser construït com a torre de defensa als segles XIV-XV.

El viatge pot finalitzar amb una ascensió amb el tren cremallera, que en vint minuts puja a la vall de Núria, on es poden fer un munt d’activitats d’oci a més d’admirar el paisatge d’alta muntanya i visitar el santuari amb la famosa talla romànica de la Mare de Déu.

Es pot començar una visita al centre de Queralbs passejant pels carrers empedrats i admirant la construcció de les seves cases robustes, fetes amb pedra dels voltants i cobertes de llosa. Aquest és un tipus de construcció típic de la zona que es remunta a èpoques passades. En el passeig trobarem l’anomenat arc del triomfu o el curiós banc de la paciència.

L’entorn del poble és ric en fauna i vegetació alpina, amb més d’un miler d’espècies vegetals diferents. Bona part del terme es troba sota la protecció de l'espai natural de la Vall de Núria. Des d’aquí es poden iniciar una sèrie d’excursions d’alta muntanya, en les quals destaca l’ascensió al Puigmal, un pic de 2.913 metres.

També es poden seguir les mil·lenàries rutes dels pastors que recorren els pobles veïns de Fustanyà o Serrat, recórrer a peu el Camí Vell de Núria, o emprendre els camins per passar clandestinament la frontera. Altres excursions més curtes són les que van descobrint les abundants fonts i mines, com el camí dels Miners o la del salt del Grill.

Les activitats esportives ocupen al terme un lloc destacat: a l’hivern, l’esquí alpí (a l'estació Vall de Núria) i l'esquí de muntanya, i la resta de l’any, l’escalada (a les roques de Totlomón o al roc del Dui), el muntanyisme, l’espeleologia (a les coves de les Encantades o al forat de l’Embut), les excursions a cavall i el cicloturisme.

A Queralbs es poden tastar els plats típics de muntanya, com una bona sopa de pilotilla, carns a la brasa, una barreja de bolets o peus de porc. Els comerços també ofereixen mel i dolços amb productes de la zona.

- L’església de Sant Cristòfol, a Toses.

- L’església parroquial de Sant Vicenç de Planoles.

- L’església de Santa Maria, a Ribes de Freser.

- El balneari Montagut, a Campelles.