Castell i església de Sant Andreu

Del castell se'n conserva una torre de pedra i calç d'uns nou metres d'altitud. Pel que fa a l'església, és romànica i consta d'una sola nau acabada en un absis semicircular, amb dues capelles laterals -una del segle XII i l'altra del segle XV- i el campanar.

El poble de Tona està situat sota el puig del Castell, on s'aixequen les restes del castell i l'antiga església parroquial de Sant Andreu, consagrada el 889, refeta al segle XI i restaurada modernament.

És al castell i l'església on hi va haver el nucli poblacional primitiu. El 1023, el castell i el seu terme eren propietat de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, que el va cedir al comte Bernat de Besalú. A partir del segle XII va ser regentat pels Montcada.

Del castell només en queda una torre de pedra i calç d'uns nou metres d'altitud. Antigament, aquesta torre estava protegida per murs de defensa, i al seu voltant es va anar formant l'antic nucli de la població.

L'església és romànica i consta d'una sola nau acabada en absis semicircular, amb dues capelles laterals i campanar. L'última restauració data de la darreria del 1980, amb motiu del 1.100 aniversari de la seva consagració.

S'hi pot veure el procés de transformació que ha experimentat, des del preromànic original fins al barroc. Cal destacar-ne també la decoració exterior amb arcuacions llombardes.

La capella nord amb volta de canó apuntada és del segle XII i la capella gòtica que hi ha a la banda sud és del segle XV, amb volta de creueria i decoració escultòrica de les quatre mènsules que suporten l'arc de mig punt.

Es pot fer una visita per l'exterior, on també hi ha restes d'antigues edificacions que formaven el nucli inicial del poble de Tona.