Museu Maricel

Museu d'art en el qual es poden contemplar diverses eclèctiques col·leccions de pintura, escultura i art medieval. Entre les obres més destacades es troben el quadre Maternitat, de Joaquim Sunyer, i una de les còpies de l'escultura Desconsol, de Josep Llimona.

Construït després del Cau Ferrat, el 1910, el Museu Maricel neix de la voluntat del mecenes i col·leccionista nord-americà Charles Deering d'imitar l'èxit assolit per la casa-estudi de Rusiñol.

Els avatars de la vida van fer, però, que Deering tornés al seu país el 1921 i s'endugués amb ell una bona part de la col·lecció que havia projectat deixar-hi. Malgrat tot, i gràcies a donacions posteriors, el fons del museu es pot qualificar de molt important i extremadament eclèctic.

D'aquest fons en destaquen diverses seccions. Una, la que decora el mirador, acull peces de mestres escultors com Joan Rebull i Josep Llimona. L'altra la formen les peces d'art medieval donades pel doctor Pérez Rosales (pintures murals, retaules i talles), la majoria del període romànic, tot i que abasten fins al Renaixement. Un tercer nucli el formen obres d'artistes vinculats amb el municipi, des del romanticisme fins al segle XX.

L'edifici on s'ubica el museu destaca per la sobrietat. Deering va voler defugir l'ostentació i va apropar l'estètica del seu palauet a la d'una masia rural. Encerclant els dos grans espais que Deering tenia reservats per a reunions i actes socials (els salons Daurat i Blau), hi havia tot el conjunt de tapissos, art antic, vidreria i peces de ferro que havien de formar part del museu, però que Deering es va endur amb ell.