El tren d’alta velocitat comunica les Ciutats AVE entre elles i amb les principals capitals europees en temps rècord.
Té la singularitat de presidir, així mateix, una comarca que compta amb dos parcs naturals (el dels Aiguamolls de l'Empordà i el del Cap de Creus) i un paratge natural d'interès (el de l'Albera), cosa que la fa atractiva també per als amants tant de la natura com dels esports que s'hi relacionen, de terra (senderisme, bicicleta de muntanya), mar (submarinisme, caiacs, etc.) i aire (globus aerostàtics, parapent, paracaigudisme, etc.).
Figueres té diversos edificis d'interès, com l'església de Sant Pere, el Casino o la torre Galatea del Museu Dalí. A més del pintor surrealista, la ciutat ha vist néixer nombroses personalitats, com l'enginyer i inventor Narcís Monturiol, artífex del primer submarí (l'Ictíneo, 1909).
A Figueres va néixer va sorgir també la sardana, dansa popular catalana.
La ciutat conserva un barri antic medieval que s'enfila fins a la imponent catedral, a través dels ombrívols carrerons del barri Vell, mentre a l'altre costat del riu s'estén la part més moderna i ordenada. Sobre la riba de l'Onyar es mostra la imatge més famosa de Girona, formada per les vistoses cases coloristes.
La catedral gòtica de Santa Maria (segles XI-XVIII) és l'element arquitectònic més rellevant de Girona, però ni molt menys l'únic. L'arquitectura religiosa compta amb nombrosos exemples més, com el monestir de Sant Pere de Galligants (segle XIII), els convents de Sant Domènec (segle XIII) i de Sant Josep (segles XVI-XVII) o les esglésies de Sant Feliu (segles XII-XVI), Sant Nicolau (segle XII) o Sant Daniel (segle XI), entre altres edificis.
Existeixen també diverses mostres d'arquitectura civil de vàries èpoques, com els banys àrabs (segles XII-XIII), la casa Agullana (segles XIV-XVII), l'antic palau de Caramany (segles XVI-XVIII) o la modernista casa Teixidor (1918).
Però l'atractiu de Girona no es limita només a la història o arquitectura. El Parc de la Devesa és un dels espais verds urbans més agradables de Catalunya. Els nombrosos museus de la ciutat completen una oferta cultural força àmplia.
Com correspon a una ciutat de profundes arrels històriques, Lleida disposa de força edificis interessants. El turó de la Seu Vella (segle XIII) o les restes de l'antiga Suda musulmana (castell del Rei), li permeten obtenir les millors vistes de la ciutat.
Al nucli antic cal no perdre's el palau de la Paeria, la Seu Nova o l'antic hospital de Santa Maria, a més a més de l'extensa oferta museística encapçalada pel Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, el Museu d'Art Jaume Morera, el Museu de l'Aigua, el Centre d'Art la Panera, i el Conjunt Monumental de Gardeny.
Els principals atractius arquitectònics de la ciutat, declarats Patrimoni de la Humanitat, són romans: les muralles, l'amfiteatre, el teatre, el circ, la torre del Pretori, la necròpolis paleocristiana i els fòrums local i provincial, tots al centre històric. A més, als afores es poden veure la pedrera del Mèdol, l'aqüeducte del pont del Diable i el mausoleu dels Escipions. D'altra banda, cal no deixar passar l'oportunitat de visitar la catedral de Santa Maria i les cases Canals i Castellarnau.
Entre els dinou quilòmetres de costa del terme municipal, destaquen platges com la Llarga, l'Arrabassada o l'Arboçar, així com els espais naturals de la desembocadura del Gaià i de Tamarit-Punta de la Móra, on se situen el castell de Tamarit i la torre de la Móra.
Ciutat abocada decididament a la cultura, Reus és també la població que ha vist néixer personalitats del món de les lletres, com el poeta Gabriel Ferrater o el director teatral Lluís Pasqual.
Qui la visiti no podrà obviar algunes institucions senyeres, com els teatres Bartrina i Fortuny, ni oblidar l'aroma de pólvora que desprèn la tronada, acte central de la concorreguda festa major, que té lloc a la bellíssima plaça del Mercadal.
La ciutat conserva un barri antic medieval que s'enfila fins a la imponent catedral, a través dels ombrívols carrerons del barri Vell, mentre a l'altre costat del riu s'estén la part més moderna i ordenada. Sobre la riba de l'Onyar es mostra la imatge més famosa de Girona, formada per les vistoses cases coloristes.
La catedral gòtica de Santa Maria (segles XI-XVIII) és l'element arquitectònic més rellevant de Girona, però ni molt menys l'únic. L'arquitectura religiosa compta amb nombrosos exemples més, com el monestir de Sant Pere de Galligants (segle XIII), els convents de Sant Domènec (segle XIII) i de Sant Josep (segles XVI-XVII) o les esglésies de Sant Feliu (segles XII-XVI), Sant Nicolau (segle XII) o Sant Daniel (segle XI), entre altres edificis.
Existeixen també diverses mostres d'arquitectura civil de vàries èpoques, com els banys àrabs (segles XII-XIII), la casa Agullana (segles XIV-XVII), l'antic palau de Caramany (segles XVI-XVIII) o la modernista casa Teixidor (1918).
Però l'atractiu de Girona no es limita només a la història o arquitectura. El Parc de la Devesa és un dels espais verds urbans més agradables de Catalunya. Els nombrosos museus de la ciutat completen una oferta cultural força àmplia.
Com correspon a una ciutat de profundes arrels històriques, Lleida disposa de força edificis interessants. El turó de la Seu Vella (segle XIII) o les restes de l'antiga Suda musulmana (castell del Rei), li permeten obtenir les millors vistes de la ciutat.
Al nucli antic cal no perdre's el palau de la Paeria, la Seu Nova o l'antic hospital de Santa Maria, a més a més de l'extensa oferta museística encapçalada pel Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, el Museu d'Art Jaume Morera, el Museu de l'Aigua, el Centre d'Art la Panera, i el Conjunt Monumental de Gardeny.
Els principals atractius arquitectònics de la ciutat, declarats Patrimoni de la Humanitat, són romans: les muralles, l'amfiteatre, el teatre, el circ, la torre del Pretori, la necròpolis paleocristiana i els fòrums local i provincial, tots al centre històric. A més, als afores es poden veure la pedrera del Mèdol, l'aqüeducte del pont del Diable i el mausoleu dels Escipions. D'altra banda, cal no deixar passar l'oportunitat de visitar la catedral de Santa Maria i les cases Canals i Castellarnau.
Entre els dinou quilòmetres de costa del terme municipal, destaquen platges com la Llarga, l'Arrabassada o l'Arboçar, així com els espais naturals de la desembocadura del Gaià i de Tamarit-Punta de la Móra, on se situen el castell de Tamarit i la torre de la Móra.
Té la singularitat de presidir, així mateix, una comarca que compta amb dos parcs naturals (el dels Aiguamolls de l'Empordà i el del Cap de Creus) i un paratge natural d'interès (el de l'Albera), cosa que la fa atractiva també per als amants tant de la natura com dels esports que s'hi relacionen, de terra (senderisme, bicicleta de muntanya), mar (submarinisme, caiacs, etc.) i aire (globus aerostàtics, parapent, paracaigudisme, etc.).
Figueres té diversos edificis d'interès, com l'església de Sant Pere, el Casino o la torre Galatea del Museu Dalí. A més del pintor surrealista, la ciutat ha vist néixer nombroses personalitats, com l'enginyer i inventor Narcís Monturiol, artífex del primer submarí (l'Ictíneo, 1909).
A Figueres va néixer va sorgir també la sardana, dansa popular catalana.