Puigcerdà

És un municipi que exerceix clarament de capital de comarca, a més de ser el municipi fronterer amb França. Ho demostra la vitalitat del mercat dels diumenges, la concentració de serveis i comerços, a part dels serveis hotelers i de restauració, que ocupen un percentatge important de la seva població activa.

A l’entorn del nucli urbà encara subsisteix l’activitat agrària i ramadera, especialment la ramaderia bovina i equina.

Puigcerdà va ser fundada pel rei Alfons I el 1178, com a nova ubicació per a la població d’Ix. El monarca tenia la intenció des del primer moment de traslladar-hi la capital de la Cerdanya, donada la seva situació estratègica, dalt del turó del Montcerdà, des d’on es podia controlar la plana cerdana. La Corona catalanoaragonesa havia adquirit els terrenys uns anys abans, comprant-los al monestir de Cuixà, l’anterior propietari.

Els privilegis reials van afavorir el desenvolupament de la vila, emmurallada des de la fundació, i van minimitzar els efectes dels paorosos incendis patits els anys 1281 i 1308. Aquell mateix segle, el 1344, Puigcerdà va ser escenari de la batalla en què Pere III el Cerimoniós va vèncer Jaume III de Mallorca, que culminaria amb l’extinció del Regne de Mallorca.

El segle XV va estar marcat pel destructiu terratrèmol de 1428, tot i que els conflictes bèl·lics encara van provocar més desgràcies, com la guerra contra Joan II, quan la vila va ser ocupada pels francesos. Durant la Guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII, les tropes franceses van tornar a fer-se amb Puigcerdà, cosa que va tornar a passar durant la Guerra Gran contra la França revolucionària, a finals del segle XVIII.

El segle XIX va arribar amb les guerres Carlines, en què el caràcter liberal de Puigcerdà va comportar-li setges i atacs. El mateix segle va desenvolupar una indústria que va atreure els primers turistes. Entre ells, artistes i intel·lectuals com Antoni Gaudí, Isaac Albéniz, Jacint Verdaguer o Santiago Rusiñol, entre d’altres.

A la plaça de l’Ajuntament hi ha una panoràmica sobre la Cerdanya que va ser elogiada per Joan Maragall en un dels seus escrits. Josep Pla també va visita la vila i en va enaltir la plaça Major, l’amabilitat de la gent i el llac, del qual va dir que era “japonitzant”.

Efectivament, és molt recomanable visitar aquest estany, construït al segle XIV, i el seu parc. Al voltant s’hi poden veure les antigues cases d’estiueig del segle XIX.

Als carrers del Raval de les Monges i de les Beates hi ha el safareig que feien servir les monges de l’antic convent de Santa Clara, i al costat es pot veure la font i les voltes del convent.

L’antic convent de Sant Domènec, al passeig del Deu d’Abril, mereix una visita per les pintures murals de l’interior. A la plaça de Santa Maria hi ha un campanar del segle XVIII, que pertanyia a l’antiga església del mateix nom.

Al municipi es pot practicar tota mena d’esports d’aventura, senderisme o excursions amb bicicleta o a cavall. També s’ha convertit en un punt important per a l’esquí, per la seva proximitat a les pistes de Masella, La Molina i Guils Fontanera.

Hi ha itineraris força interessants, com el del camí de Sant Marc, el Camí dels Enamorats o la Ruta Literària Ruíz Zafón - El joc de l'àngel, que recorre deu indrets de Puigcerdà on transcorre la història d'aquesta novel·la de l'autor barceloní. Diversos senders enllacen Puigcerdà amb els nuclis de Rigolisa, Vilallobent, Ventajola o Age (Senders de la Plana). D'altres itineraris s'eleven cap a les muntanyes dels voltants (Senders de Muntanya): Camí de Vilallobent a Dòrria, Camí dels Seclars i Camí de la Baga de Saltèguet.

La Ruta Pirinenca de les Tres Nacions és una popular marxa cicloturista que se celebra al juny. Al setembre, hi ha l'aplec de Bell-lloc, amb caminada popular i arrossada inclosa. A la vila també es pot gaudir del patinatge sobre gel a la pista de gel i del golf en un dels seus camps de referència: el Reial Club de Golf de la Cerdanya o el Golf Sant Marc.

A part d’aquest important vessant esportiu, al barri vell de Puigcerdà hi ha nombrosos comerços on es pot trobar de tot. De fet, la vila s’ha convertit en un important centre comercial.

- L’església de Santa Cecília, a Bolvir.

- El Museu de Llívia.

- Les pistes d’esquí alpí de La Molina i Masella, a Alp.

- Les pistes d’esquí nòrdic de Guils Fontanera, a Guils de Cerdanya.