Puig-reig

L'activitat econòmica més important del municipi era la indústria tèxtil cotonera, desenvolupada des de mitjan segle XVIII a partir de la creació de les colònies industrials. Puig-reig va ser el municipi amb més colònies industrials tèxtils de Catalunya. Progressivament, l’estructura econòmica del municipi ha anat canviant a causa de la crisi industrial del sector tèxtil. La vitalitat econòmica del municipi es decanta cap el sector dels serveis, tot i que al voltant del nucli urbà encara s’aprecien conreus de cereals, hortalisses i activitat ramadera.

Els jaciments arqueològics del serrat de l’Oca i del serrat dels Lladres han posat al descobert els primers pobladors estables de l’actual terme de Puig-reig, que daten de finals de l’edat del bronze i inicis de l’edat del ferro (abans del segle VIII aC). Posteriorment, aquelles comunitats van establir-se en assentaments de cultura ibèrica (segle IV aC).

Les primeres referències documentals sobre l’indret es remunten a principis del segle X, quan ja existien el castell de Puig-reig i l’església de Sant Martí. El terme d’aquell castell comprenia tot l’actual municipi. Els vescomtes de Berguedà en tenien la possessió fins que el famós trobador Guillem de Berguedà el va donar en testament a l’orde del Temple el 1187.

Els templers van crear la nova comanda de Puig-reig, des d’on controlaven les seves extenses possessions al Berguedà i la Cerdanya. Va ser l’època en què es va formar la vila de Puig-reig, on va néixer al segle següent un arquebisbe de Tarragona, Arnau Sescomes, que també va ser conseller de Jaume II.

L’orde de l’Hospital va heretar les possessions templeres arran del procés de dissolució del Temple, el 1312. Puig-reig es va unir a la comanda hospitalera de Berga, que va mantenir-se sota el control de l’orde fins al segle XIX, sota el nom de comanda de Cervera, l’Ametlla i Puig-reig.

L’etapa dels hospitalers va ser de contínua crisi per a la població, que va perdre el seu nucli habitat a favor d’un poblament dispers en masies rurals, governades per un sol prior que depenia de Cervera.

La situació canvià a finals del segle XIX, amb la industrialització de la mà del sector tèxtil. Puig-reig va ser el terme que va acumular més colònies industrials, fins a set entre el 1871 i el 1900. Es va crear un nou nucli urbà al llarg del Llobregat i la carretera, que no va parar de créixer fins a la crisi del tèxtil de l’últim terç del segle XX.

Les colònies industrials, que van néixer a finals del segle XIX en plena expansió de la indústria tèxtil cotonera, disposaven dels habitatges plurifamiliars dels obrers i les instal·lacions industrials, i moltes també d'escola, església, jardins i espais culturals.

Actualment, les més destacades són les de Cal Pons (amb dues torres, el xalet del Director, una església neogòtica, la casa de les monges i un jardí), Cal Prat (amb l'església i la torre dels Amos) i Cal Vidal (transformada en museu). Les de l'Ametlla de Merola, Cal Marçal, Cal Riera i Cal Casas, encara són actives.

Situada al costat de l'antic castell, s’aixeca l’església romànica de Sant Martí (segle XII). Es tracta d’un edifici d’una sola nau que va ser incendiat (i els seus retaules barrocs destruïts) durant la Guerra Civil, però que encara conserva part de l’encant original. Les pintures murals del segle XIII trobades el 1956 arran d’una restauració són de gran interès, ja que els temes marians les fan úniques a Catalunya. Molt a prop es troba la Rectoria, l’antiga casa prioral dels hospitalers, construïda al segle XVII.

Als afores del poble es troben diferents edificacions religioses d’interès, com l'església romànica de Sant Sadurní de Fonollet (segle XIII), la capella del Roseret (segle XVI), la masia de la Madrona (al cim homònim), l'església romànica de Sant Marçal i l’església també romànica de Sant Andreu de Cal Pallot (segle XII).

El pont gòtic de Periques i el castell de Merola, torre de guaita de l'antic camí a Berga, completen el patrimoni arquitectònic del municipi.

Les nombroses colònies industrials acaparen bona part de l'interès històric del municipi, alhora que constitueixen un element indispensable del seu paisatge cultural i arquitectònic. Una passejada pels carrers, jardins i construccions de Cal Pons, Cal Prat o Cal Vidal és la millor manera de fer-se una bona idea del patrimoni més representatiu del terme.

La Festa de la Corrida, fira d'embotits i cavalls que se celebra el primer diumenge després de Sant Antoni Abat, al gener, és una de les celebracions més tradicionals. També destaca la representació dels pastorets de l'Ametlla de Merola, que té lloc durant les dates de Nadal des de fa més de cent anys. La particularitat d’aquesta festa és que l’Ametlla representa una obra pròpia, titulada La Flor de Nadal i formada per tres històries diferents entrellaçades.

La cultura també té el seu espai a l’agenda municipal, sobretot amb el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, una cita ben arrelada a la vila cada setembre des de 1980. No hi falta mai la Polifònica de Puig-reig, un conjunt coral que ha actuat arreu del món des de la seva creació el 1968 com a Coral Joventut Sardanista.

La caça i la pesca són activitats força populars al municipi, així com l'excursionisme. La vall de Merlès és un entorn natural de primer ordre, on l’aigua i els boscos es conjuguen en un entorn magnífic.

- La casa pairal Teixidor-Bassacs, a Gironella.

- Santa Maria de Merlès.

- L’església de la Mare de Déu dels Àngels i nucli antic de Casserres.