Prullans

Prullans és un municipi de la comarca de la Cerdanya, que es troba a tocar dels contraforts pirinencs de la serra de l'Esquella i del serrat de Sant Quintí (el Pelat de Talltendre). A cavall entre la batllia de Bellver i el Baridà, Prullans ocupa una extensió considerable de terreny de la part de solana de la Cerdanya.

Està situat als peus dels vessants sud del Pirineu català. Aquest fet li proporciona un emplaçament arrecerat i assolellat i un microclima que suavitza els trets climàtics propis d’un municipi de muntanya on la inclemència hivernal es fa palesa amb nevades freqüents i gelades rigoroses.

És un municipi amb una gran tradició agrícola. El rec que travessa el municipi permet els conreus de regadiu: prats d’herba i farratge per al bestiar, arbres fruiters, hortalisses i patates.

L’activitat residencial de cap de setmana i l’activitat turística ha crescut molt, de manera que els serveis hotelers i de restauració ocupen un percentatge important de població activa.

Habitat ja des de l’edat del bronze i documentat a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, el terme va ser objecte de disputes al segle XI, de les quals va sorgir una nissaga pròpia, els Prullans. Aquest indret formava part del comtat de Cerdanya.

A principis del segle XIV, el castell de Prullans va ser el centre d’una baronia, amb la jurisdicció per a Joan Cadell. Aquesta baronia va passar, al segle XVI, a la família Descatllar, senyors d’Avià. Al segle XVIII els barons eren els Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i encara més endavant els Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell. En tot cas, i malgrat que la possessió fos dels barons, des del segle XVII la jurisdicció criminal pertanyia al rei.

L’evolució de la població de Prullans va ser clarament descendent des del segle XIX fins a finals del segle XX. En les últimes dues dècades hi ha hagut una recuperació demogràfica significativa.

La Torre és l’espai on es conserven les restes de l’antiga muralla i la casa-castell dels barons de Prullans. Va ser al voltant d’aquesta casa que va créixer la localitat.

L’església de Sant Esteve manté un absis romànic del segle XII; la resta del temple va ser reconstruït al segle XVII.

En el límit de Bellver es troba el santuari de la Mare de Déu d’Anes, d’estil romànic, i a prop hi ha la cova d’Anes, on s’han descobert restes arqueològiques de destrals i ossos.

A la zona nord-oest, prop de la masia de Ca l’Orèn, hi ha un dolmen als voltants del qual es diu que es van trobar esquelets humans de dos metres d’alçada.

El centre d'hípica permet gaudir d'excursions a cavall per les rodalies. A més del turisme eqüestre, són molt recomanables les excursions a peu, sobretot pels camins que van a Ardòvol i a Orèn. A la vall de la Llosa hi ha un dels paratges naturals més bonics de la Cerdanya.

Al gener es fa la Festa de Sant Antoni, amb la tradicional benedicció del bestiar i on es cuina escudella per a tothom. El Dijous Gras hi ha l'oportunitat de tastar la truita d'embotits.

- Els esports d’aventura a Bellver de Cerdanya i a Lles de Cerdanya.

- El conjunt rupestre de la vall de l’Ingla, a Bellver de Cerdanya.

- Les esglésies de Sant Julià de Pedra, Santa Eugènia de Nerellà i Santa Maria de Talló, a Bellver de Cerdanya.

- Les estacions d’esquí de Lles i d’Aransa, a Lles de Cerdanya.

- El Parc Natural del Cadí-Moixeró.