Prades

Prades és un municipi septentrional del Baix Camp, al nord-oest de Tarragona. Se situa al centre de les muntanyes prelitorals de Prades, estès en bona part als vessants meridionals del tossal de la Baltasana (1.203 metres d’altitud) fins als plans de la Guàrdia i la Gritella. La capçalera del riu de Montsant, també conegut com de Prades, rega el terme juntament amb la del riu Brugent, que ho fa al sector sud-est.

El clima és de muntanya mitjana, amb una lleugera tendència continental. Les pluges són protagonistes a la tardor i durant l’estiu, que acostuma a ser curt i fresc. Les característiques essencials del clima es deuen, en gran part, al relatiu aïllament de les influències de la Mediterrània. Els hiverns són força freds amb glaçades a les valls i neu a les muntanyes més elevades. Les muntanyes de Prades i la serra del Montsant obstaculitzen l’arribada de vents i corrents freds del nord. El nucli principal es troba en un altiplà al mig de les diferents serres de l’espai natural de les muntanyes de Prades.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són l'avicultura, l'agricultura de secà i especialment les terres de conreu dedicades a cereals, patates, avellaners, ametllers i castanyers.

Les bones condicions climàtiques de la zona han afavorit una llarga tradició d'estiueig i de residència, fet que que ha estimulat el sector serveis.

La cronologia de Prades arrenca al neolític, travessa l’etapa de dominació musulmana (quan es creu que s’aixecà un castell que depenia de Siurana) i s’oficialitza el 1153, amb la rendició de la mateixa Siurana i l’atorgament de la carta de població per part de Ramon Berenguer IV.

El marquesat de Siurana va desaparèixer amb la mort de Bertran de Castellet, fet que propicià la divisió del territori en dues meitats: l’oriental, les muntanyes de Prades, sota domini directe del rei, i l’occidental, sota poder de la baronia de Castellvell, on se situaren el monestir d’Escornalbou i la cartoixa d’Escaladei.

Al segle XVII Prades passà a mans dels ducs de Medinaceli, que, si bé en perderen els drets arran de les desamortitzacions de Mendizábal (1835), encara avui posseeixen el títol de comtes de Prades.

El municipi de Prades té una fesomia que sembla dialogar de forma constant amb l’entorn natural. En són un bon exemple el cromatisme tan peculiar de les seves cases, d’un rogenc terrós, i l’ermita de la Mare de Déu de l’Abellera (segle XVI), incrustada en un cingle de més d’un quilòmetre i construïda aprofitant el redós d’una cova.

Altres indrets que mereixen una especial atenció són el tossal de la Baltasana o de la Torre, la muntanya més alta del terme, que proporciona unes esplèndides vistes, o els plans de la Guàrdia, un paratge rocós ple de cingles.

Però, sens dubte, un dels elements que resulta més atractiu de Prades és el nucli històric, format per edificis i monuments singulars de gran bellesa, com les muralles i les restes del castell, la portalada d’entrada o la font esfèrica monumental.

El ric patrimoni de productes autòctons de Prades (especialment els relacionats amb la gastronomia) dóna lloc a festes d’innegable interès. Probablement les més emblemàtiques que convé no perdre’s són la Festa de la Farigola, la Festa de Cava (el tercer dissabte de juliol) i la Festa de la Patata, que dóna el tret de sortida de la campanya d’aquest producte, un dels més considerats de la zona i reconegut a tot Catalunya.

La pertinença al conjunt de les muntanyes de Prades fa que el municipi estigui inclòs en el recorregut de nombroses rutes naturals. Unes de les més sol·licitades són les rutes amb bicicleta de muntanya, tres en total, que tracen diversos itineraris: Prades-Siurana-Prades, Prades-coll de Bosc-Viern-Vilanova de Prades-Prades i una tercera que travessa els paratges del coll de Rossinyols, el coll Pubill i la Cucurulla.

També destaquen les rutes de senderisme, com la que porta a la zona de la Baltasana i els seus voltants, la que du a la mola dels Quatre Termes o la que passa per la Roca Foradada i l’Abellera en el seu trajecte cap a la Febró.

Des del punt de vista cultural, destaca el Festival Internacional de Música i Curs Internacional de Clarinet, que se celebra durant el mes d'agost.

- Els barrancs i les conques a la capçalera del riu Montsant.

- La ruta de la font de la Llúdriga, a Capafonts.

- Els avencs de la Febró.