Ponts

Ponts és troba al Segre mitjà, a la banda sud dels Prepirineus, ja a la Depressió Central, al nord-est de Barcelona i nord-oest de Lleida. El riu Segre rep aportacions del Llobregós i forma una considerable plana al·luvial. Al sud es troben una sèrie d’altiplans que fan, com passa a llevant, una orografia més suau. L’est del municipi és la part més accidentada: la serra del Pubill.

L'activitat econòmica més important del municipi és la industrial. Les principals indústries són la tèxtil, l'alimentació, la fusta, el metall, maquinària agrícola i la construcció.

El comerç de la vila, cruïlla dels dos grans eixos de la conca del Segre —a Ponts es pot trobar la carretera a la Seu i Andorra i, des de Gualter, la de Tremp—, i el seu mercat, un dels més importants del Segre mitjà, han estimulat el sector hoteler.

La seva condició d’enclavament estratègic va fer que ibers, romans, gots i sarraïns poblessin successivament aquest territori, fins que l’any 982 s’esmenta com a part integrant dels béns del rei franc Lotari. El 1069 Ermengol IV d’Urgell va cedir l’alou de Ponts i Gualter al monestir de Ripoll.

La baronia de Ponts va ocupar un lloc destacat en l’entramat polític del comtat d’Urgell fins que Ferran d’Antequera la va dissoldre el 1416. Després de nombroses vicissituds, el 1491 va anar a parar a mans de Joan Ramon de Cardona.

Al segle XVII el municipi va renunciar a la tutela del virrei comte de Santa Coloma i s’adherí a la Generalitat i a la Corona.

Avui Ponts viu, com altres indrets de la Noguera, una nova efervescència, fruit de les millores per la construcció de l’embassament de Rialb i de la seva atractiva iniciativa turística.

D’entre el patrimoni que Ponts ofereix al visitant destaca poderosament l’església romànica de Sant Pere (segle XI), que va ser la seu d’una congregació agustiniana.

També val la pena passejar pel carrer Major (de la plaça Planell a la plaça de l’Església). Els coberts medievals conservats i les sòlides columnes que els suporten li atorguen un aspecte de venerable antigor.

Així mateix, cal veure els gravats prehistòrics de Mas de n’Olives, un conjunt de 81 figures humanes i d’altres de forma geomètrica. Es troben a una roca inclinada cap al riu al mas del mateix nom.

La torre de guaita medieval, anomenada torre de Dàdila o del Cargol, és un altre monument a tenir en consideració. Data del segle XI i presenta una estructura robusta de planta quadrada, perfectament observable per la carretera C-14 que connecta Artesa de Segre amb Ponts.

Per la seva banda, el Museu Francesc Boncompte, situat a l’avinguda de Catalunya, presenta una molt notable col·lecció d’armes de totes les èpoques i una selecció de vehicles d’època, on destaca una nodrida mostra de motocicletes.

El Ranxo de Ponts és una de les festes més emblemàtiques d’aquest tipus que se celebren a la comarca. Es tracta d’una autèntica festa gastronòmica d’orígens medievals, on els pobres i desvalguts rebien aquest ranxo (en realitat, una calderada popular confeccionada amb una escudella grassa de pagès) a les acaballes del Carnaval, just abans de començar la Quaresma.

Durant la matinada del dimarts de Carnestoltes es preparen la setantena de calderes que acolliran el menjar durant el dia, format per pantagruèliques quantitats de cigrons, botifarra, mongetes, carn de tota mena i patata. La preparació d’aquest àpat multitudinari està amenitzat per nombrosos grups d’animació, que li confereixen l’aspecte de festa grossa.

Una altra celebració d'importància és la Festa del Roser, que omple el cap de setmana següent al diumenge de Corpus d'actes tradicionals entre els quals destaca la dansa del Ballet de Déu.

- Torre circular de Vilamajor, a Cabanabona.

- Museu Arqueològic i Paleontològic d’Artesa de Segre.

- Monestir de Gualter, a la Baronia de Rialb.