Plans de Sió, els

L'activitat econòmica més important del municipi és l'agricultura de secà: cereals (blat, ordi i civada), ametllers, oliveres i vinya. Els conreus de regadiu, hortalisses, arbres fruiters i patates, es localitzen a la vora del riu Sió. La ramaderia ovina i porcina, l'avicultura i les activitats agroalimentàries complementen els recursos del municipi.

El turisme rural de motivació cultural està dinamitzant el sector serveis.

Arqueòlegs del Museu Eduard Camps de Guissona van descobrir recentment vestigis d’una antiga vil·la romana denominada Talarns, situada al voltant del municipi de les Pallargues. Sembla que servia per abastir les ciutats més pròximes, en aquest cas l'antiga Iesso (actual Guissona), a uns dotze quilòmetres, una de les poblacions romanes importants d’aquella època.

Però el passat del terme més notori és el medieval. Així, des del 1040 hi ha notícies del castell de Concabella, que, tot i que pertanyia al comtat i bisbat d'Urgell, va estar molt relacionat en els aspectes religiosos i econòmics amb Solsona i Cardona. Des del segle XVI en van ser propietaris els Erill, que van transformar la fortalesa en un palau senyorial que conservaren al llarg de tres segles. Al segle XX ja era de la família Pedrolo.

El nom oficial dels Plans de Sió li va ser otorgat el 1974, quan s’hi va afegir el nucli de l’Aranyó. Abans, el cap del municipi era les Pallargues, i comprenia els pobles de Pelagalls, Sisteró i Mont-roig de Segarra, el despoblat de Claret, l'antiga quadra de Talarn, i els antics termes i masies de Queralt de Meca i Golonor.

El principal atractiu dels Plans de Sió són els castells disseminats pels pobles. Alguns es poden visitar i tenen un perfecte estat de conservació.

El castell de Montcortès és de planta rectangular, té dues torres bessones quadrades, una gran portalada de mig punt adovellada, finestrals de tipus renaixentista i una galeria d'arcs rebaixats al pis superior.

El castell de l'Aranyó forma un bloc massís de grans proporcions amb planta poligonal i una gran torre quadrada, portalada de dovelles llargues, finestrals renaixentistes i escut d'armes partit entre bandes i àguiles. Va ser propietat de la família de l'escriptor Manuel de Pedrolo, que hi va néixer.

El castell de les Pallargues, situat en un tossal que s'alça a la dreta del riu Sió, pertany a la tipologia dels castells palau. A la façana hi ha un gran arc gòtic, dins del qual s'ha bastit posteriorment una balconada.

El castell molí de Ratera, restaurat fa pocs anys, unia al caràcter de palau senyorial una finalitat industrial, ja que part d'aquesta construcció era destinada a l'elaboració de farina, mitjançant un corrent d'aigua. Consta d’una gran torre quadrada i una altra de cilíndrica, adossada a un angle que arrenca de la planta noble i un cos d'edifici rectangular de quatre plantes.

El castell de Concabella és de planta quadrada i té trenta metres de façana, amb un pati interior, portalada noble, finestrals renaixentistes i dues torres. Hi té la seu el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió.

Pel que fa a l’art religiós, destaca l’església de Sant Esteve de Pelagalls, d'estil romànic tardà, consagrada l'any 1180 i declarada Monument del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya el 1982.

També són interessants de visitar les esglésies de Sant Salvador de Concabella, edifici del segle XIII de portada romànica amb columnes, arcades i capitells propis del romànic lleidatà del segle XII, i la petita església de Sant Pere de Muller.

Cal parar atenció al petit nucli fortificat, o vila closa, del Canós, que conserva molt bé una planta rectangular i fragments de la muralla original.

Al poble de Sisteró hi ha el Museu de la Pagesia i de la Vida Rural, que es va crear al començament dels anys vuitanta, quan alguns veïns de la localitat decidiren recollir estris relacionats amb les activitats agràries tradicionals de la zona.

La gran extensió d’aquest municipi permet fer diverses itineraris a peu per visitar els castells que esquitxen el paisatge. La ruta dels castells de la Segarra discorre per una zona planera banyada pel riu Sió.

Un altre trajecte apropa el visitant als anomenats Pallers de l'Aranyó, dues grans roques de prop de quatre metres d'alçada que han donat lloc a llegendes populars (com la d'un pobre, que era Jesucrist, que va convertir en pedra uns pallers propietat d'un avar del poble que es va negar a deixar-los-hi per dormir).

Pel que fa a la gastronomia, com a tota la Segarra, destaca el xai al forn, el conill amb herbes, la perdiu estofada i la llebre amb xocolata.

- Les Oluges, amb la vila closa medieval.

- Guissona.

- L’església de Santa Maria, a Agramunt.