Pla de Santa Maria, el

El Pla de Santa Maria és un municipi de l'Alt Camp, al nord de Tarragona. El terme està ocupat pel pla de Santa Maria, al peu dels contraforts de serres que pertanyen a les serres prelitorals catalanes, com la serra del Miramar i la serra del Cogulló a l’oest. Drenen el terme diferents rieres i torrents, com el de la Fonollosa, tributaris del riu Francolí.

El clima és mediterrani temperat, amb una certa tendència continental. Malgrat tot, els hiverns són relativament suaus. Les muntanyes de la serralada Prelitoral fan de pantalla orogràfica i dificulten l’entrada de vents humits i borrasques de l’interior. La tardor és l’estació més plujosa, i l’estiu, la més seca.

El sector serveis i les indústries metàl·liques, del plàstic o del moble tenen una importància vital per a l’economia municipal.

Els conreus principals són pràcticament de secà: ordi, ametllers i avellaners. L’avicultura i la ramaderia ovina i porcina i l’aviram tenen també un paper destacable en l’economia del municipi.

Els orígens de la població estan lligats al castell de Cabra (segle XII). Inicialment el poble va rebre els noms de Vilalba i de Pla de Cabra. El topònim definitiu l’adquirí arran de la construcció de l’església de Santa Maria, el primer edifici documentat.

La població es perllongà posteriorment al voltant del carrer Major, que encara conserva les arcades que servien de portalades a la muralla.

Al segle XVIII, el municipi va conèixer una etapa de prosperitat. El bastiment de l’església parroquial, amb la seva producció d’aiguardent, olis, vins i productes de secà, va donar un decisiu impuls comercial i econòmic al terme.

Les modificacions urbanes que posaren la primera pedra del Pla actual es van començar a fer realitat a principis del segle XX, amb la construcció de la colònia del Poble Nou, promoguda per l’agrupació de pagesos de la zona.

El nucli antic del municipi conserva nombrosos vestigis medievals: portalades, portals, façanes esgrafiades i masos pairals, com el de Ca la Marquesa o Ca Llovereta. També cal fer esment de l’arquitectura religiosa, concretament de les dues esglésies consagrades a Santa Maria: l’anomenada església Vella (després dedicada a sant Ramon de Penyafort), d’estil romànic, amb una peculiar història, i l'església parroquial, d’estil barroc.

La cooperativa agrícola, que exhibeix la característica estètica modernista d’aquest tipus d’equipaments, també és interessant, ja que, al marge de l’interès artístic, aplega la major part de l’activitat comercial de productes del camp: fruita seca, cereals, oli i, naturalment, vi.

El Pla de Santa Maria celebra nombrosos actes firals i festius, entre els quals en destaquen especialment dos: la Festa de les Neus, el primer cap de setmana d’agost, amb actes que van des de cercaviles fins a degustacions culinàries, i la Fira del Vent, el tercer cap de setmana d'octubre, quan s’apleguen les diferents entitats i associacions del poble per exhibir-hi productes i fer-hi competicions esportives, trobada de gegants, així com diversos actes relacionats amb els esports aeris.

Al voltant de l’espai ocupat per la Fàbrica (un antic complex industrial curosament urbanitzat i equipat), s’hi pot navegar amb barca i practicar-hi esports com el tir amb arc o activitats d’orientació a l’aire lliure per aprendre a utilitzar mapes i brúixoles.

Per als amants de la natura, el poble posa a disposició dels visitants una ruta guiada coneguda com la Capona, que en un tram del recorregut passa per la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya (GR-175). La ruta de la Capona travessa paratges de fàcil recorregut i planers que permeten descobrir tot un seguit de curioses construccions elaborades amb l’antiga tècnica de la pedra seca: barraques, pous, corriols, corrals…

- La calçotada a Valls.

- El monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia.

- La cova neolítica del Gat, a Figuerola del Camp.