Pla de l'Estany

Comarca del nord de Catalunya, pròxima al litoral, a l'altura de la Costa Brava, que limita al nord-est i a l'est amb l'Alt Empordà, al nord-oest i a l'oest amb la Garrotxa i al sud amb el Gironès.

Malgrat ser una comarca d'interior, la proximitat al mar i la manca de muntanyes provoquen que tingui un clima mediterrani amb temperatures suaus durant tot l'any. La principal estació de pluges és la tardor. La temperatura mitjana a l'hivern és de 7 graus i a l'estiu de 22.

La font tradicional d'ingressos de la comarca és l'agricultura, que es beneficia de l'abundància d'aigua. La ramaderia és de tipus boví, porcí i aviari, i en deriva una de les indústries més importants de la comarca: l'agroalimentària. També destaquen el sector tèxtil i el metal·lúrgic.

Entre les indústries amb més renom es troba la fàbrica de xocolata Torras, a Cornellà de Terri. El 1890 Dolors Torras va iniciar l'elaboració de xocolata en ple centre de Banyoles i, amb el temps, s'ha convertit en una de les marques xocolateres més prestigioses, que exporta a vint-i-cinc països d'Europa, Amèrica i Austràlia.

Els importants jaciments arqueològics del Parc de les Coves de Serinyà i del Parc Neolític de la Draga donen fe que aquesta zona va estar poblada fa uns 7.000 anys.

La presència dels romans es pot apreciar a la vila de Vilauba, un poblat romà-visigòtic l'activitat del qual s'ha datat entre el segle I aC i el VII de la nostra era.

De l'Edat Mitjana, a més de diversos temples i construccions d'estil romànic i gòtic, s'han conservat tradicions com el Ball del Cornut o la Fira de la Mel. El Ball del Cornut és el moment àlgid de la celebració de la Festa Major de Cornellà de Terri quan, després de plantar un bell tronc a la plaça, s'inicia un ball, el protagonista del qual llueix una cornamenta de boc i ironitza sobre el dret de pernada dels senyors feudals. Va ser el 1367 quan el rei Pere el Cerimoniós va alliberar la població del domini feudal i va suprimir aquell indigne privilegi.

La Fira de la Mel també és d'origen medieval. En aquella època, Crespià era un dels punts més importants en l'exportació de mel a l'estranger, principalment a Itàlia. Encara que amb els anys la fira ha crescut fins a convertir-se en una mostra multisectorial, se segueixen trobant tot tipus de mels amb diferents propietats. No obstant això, l'única que pròpiament és de Crespià és la de milflors.

Existeixen a la comarca dos importants jaciments prehistòrics: el Parc de les Coves de Serinyà i el Parc Neolític de la Draga. Fa 2.000 anys, els preneandertals van ocupar les profundes coves de Serinyà, convertides avui en un dels millors jaciments d'Europa per conèixer l'evolució fins a l'home modern. La Draga, a la vora del llac de Banyoles, és l'únic enclavament prehistòric d'ambient lacustre d'Espanya, on es van establir els neolítics fa uns 7.000 anys. El Museu Arqueològic Comarcal, situat a la Pia Almoina, un palau gòtic del segle XIV, custodia les troballes relacionades amb la Prehistòria i la història de la ciutat de Banyoles.

La petjada medieval ha deixat a la comarca un important patrimoni monumental. Destaquen les esglésies d'estil romànic de Santa Maria de Porqueres, del segle XII, de Fontcoberta, de Sant Julià de Corts i la parròquia de Serinyà. També els castells de Ravós del Terri, Palol de Ravardit i Falgons. D'altra banda l'estil gòtic dona mostra del desenvolupament econòmic de Banyoles, a partir del segle XIV, amb el monestir de Sant Esteve al capdavant.

El Museu Darder d'Història Natural, creat l'any 1916 a partir de la donació d'animals dissecats i altres elements per part del catedràtic en zoologia Francesc Darder, és un testimoniatge del naturalisme de principis del segle XX. L'any 2000 va ocupar la primera pàgina dels diaris arran de la polèmica al voltant del Negre de Banyoles, sobre l'exhibició d'un ésser humà dissecat, un guerrer bosquimà, que va ser finalment traslladat a Botswana.

Banyoles està reconeguda amb la marca Destinació Turística Esportiva (DTE) de la Generalitat de Catalunya. Els cinc esports certificats per la DTE són el rem, el piragüisme i la natació, per la seva vinculació amb el llac, i el ciclisme i el triatló.

Al voltant del llac hi ha una ruta que transcorre per una sèrie de camins i passeigs habilitats que sumen un total de vuit quilòmetres. El trajecte es pot fer tant a peu com en bicicleta i la dificultat és mínima, ja que el terreny és completament pla. En alguns punts de la ruta es pot aprofitar, si el temps acompanya, per banyar-se.

L'Oficina de Turisme de Banyoles està situada en una bonica pesquera de final del segle XIX. Es tracta d'una petita edificació construïda sobre l'aigua que originalment s'utilitzava com a plataforma de pesca, i més tard com a zona de bany. Hi ha diverses pesqueres construïdes entre mitjan segle XIX i principi del XX, com ara la famosa Marimón. Van ser declarades Bé d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya en la categoria de Jardins Històrics.

Després de passar el Jardí Històric s'arriba a una zona de salzes, coneguda com els Desmais. Encara que no és un arbre autòcton de la zona, amb el temps s'ha convertit en un dels racons més característics del llac. En aquest lloc hi ha dues fonts: la de la Filosa i la del Ferro. A continuació s'arriba al Vilar, que és el més gran dels llacs menors que hi ha al voltant del de Banyoles. Al costat hi ha la font del Vilar.

A l'entrada del poble de Porqueres es pot visitar l'església romànica de Santa Maria, construïda al segle XII. És un petit temple, molt ben conservat, d'una sola nau amb volta de canó i absis. A la façana destaca l'elaborat portal i el campanar reconstruït al segle XVIII.

Des de la Punta Freixenet es pot observar la part sud del llac, que és per on es filtra gairebé tota l'aigua subterrània. És un bon lloc per contemplar les aus migratòries que nidifiquen a les ribes, com l'ànec de coll verd, el blauet o la polla d'aigua.

L'estanyol Nou es va formar el 1978 i és el més nou del conjunt lacustre. A la mateixa zona es pot contemplar l'estanyol Vermell, un petit llac les aigües del qual tenen un peculiar color vermellós a causa de la flora subaquàtica.

Un dels millors miradors del llac és la Cuaranya, des del qual es pot contemplar la fauna i flora de la zona perquè està elevat sobre el terreny.

La Llacuna dels Amaradors és una petita àrea inundable de poca profunditat en la qual es poden observar ocells, peixos i amfibis. A la zona de Lió es pot observar la vegetació típica de ribera que creix parcialment submergida, com les canyes i joncs.

La torre del Rem es va construir l'any 2004 amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de Rem. Des d'aquí es tenen molt bones vistes sobre la part nord. El lloc conegut com la Caseta de Fusta és l'únic punt de bany d'accés lliure del llac. Una mica més endavant es troba el Parc de la Draga, que es va urbanitzar amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics, i és l'única zona del llac en la qual es pot fer pícnic. Té grans extensions de gespa i zones d'ombra sota els pollancres. A dins del parc s'han descobert restes d'un poblat neolític i s'han dut a terme reconstruccions d'algunes cabanes.