Pineda de Mar

Pineda de Mar és un municipi de la comarca del Maresme, que es troba situat a la costa entre Barcelona, al sud-oest, i Girona, al nord-oest. Del municipi destaquen el pla d’en Llobet, on es desenvolupa el casc urbà, i diferents turons, que són més elevats al nord, a mesura que ens endinsem a les serres litorals. El municipi es troba drenat per diversos torrents, com el torrent dels Frares i el sot de la Torre, i rieres, com la riera de Pineda, que davalla del massís del Montnegre.

El clima és mediterrani amb uns estius secs i càlids i uns hiverns força moderats, amb escasses precipitacions i una humitat elevada. La proximitat amb el mar fa que els estius siguin més aviat frescos i suaus. La serralada Litoral protegeix el territori dels vents freds, que a l’hivern bufen del nord-est. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor. A l’estiu hi ha una llarga secada d’uns dos mesos de durada. El vent típic de la zona és el llevant, que és el responsable principal de la pluja que cau al territori.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, juntament amb l'activitat industrial. Aquests sectors han desplaçat la tradicional activitat pesquera i agrícola, tot i que es conserva el tradicional cultiu del maduixot.

Destaca la indústria tèxtil (gèneres de punt i fibres artificials).

Tot i les restes iberes del segle IV aC i les restes de Can Roig i l’aqüeducte, l’actual Pineda de Mar data del segle XII. En aquell moment va créixer un nucli de població al costat de l’antic camí ral, que va rebre el nom de la Pobla de sa Buada. Als segles anteriors Pineda era inclosa dins el municipi de Sant Genís de Palafolls, però al segle XI va passar a pertànyer a la jurisdicció del castell de Montpalau. L’església de Santa Maria estava documentada al segle XI, tot i que l’edifici actual data del segle XVI.

Pineda ha estat històricament una de les poblacions del Maresme més assetjada per la pirateria turca. Testimoni d’això és una inscripció que es conserva al portal de l’església de Santa Maria, i que recorda el cruent atac per part dels corsaris turcs el 1545. El resultat va ser la fortificació de molts masos i de la mateixa església, així com la construcció de torres de defensa, com la del Mas Castellar, del segle XVI.

La guerra i les epidèmies del segle XVII van deixar pas al segle següent a un gran creixement demogràfic. Va ser el moment culminant de les indústries pesqueres i la de confecció tèxtil artesana.

Tot i aquest passat lligat a la pesca, l’ocupació tradicional d’aquest poble ha estat l’agricultura. Les vinyes, antigament molt presents al territori, van ser substituïdes a finals del segle XIX pel cultiu del maduixot.

A inicis del segle XX Pineda va començar a ser residència de caps de setmana i lloc d’estiueig de molts ciutadans barcelonins. A partir de mitjan segle, el turisme internacional hi va irrompre massivament i es convertí en l’actual motor de la seva economia.

Pineda de Mar conserva vestigis arqueològics d'època ibèrica i romana. Dels ibers (segle IV aC) es poden veure restes al turó de Montpalau i a prop del Mas Castellar. També hi ha restes d'una important vil·la romana al Mas de Can Roig, on desembocava un llarg aqüeducte, del qual avui es conserven les restes.

També als afores del nucli urbà, a través d’un camí que surt de la carretera de Pineda a Hortsavinyà, s’arriba a l'església de Sant Pere de Riu (o Sant Pere de Pineda), que, tot i pertànyer al municipi de Tordera, des del punt de vista popular i eclesiàstic està vinculada a la parròquia de Pineda de Mar. L'església manté l'estructura romànica original, del segle XI, amb nau i absis, i un campanar tardà, de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal.

Al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre, hi ha les ruïnes de l'antic castell de Montpalau, al qual es pot arribar per un camí de terra des de Can Martorell.

Adossada al Mas Castellar hi ha la torre de Sant Jaume, l'element fortificat més ben conservat del municipi. Correspon a una de les moltes torres de defensa que es van construir al llarg de la costa entre els segles XIV i XVII.

La creu de terme de Can Quintana, situada al pati de Can Quintana, és una obra gòtica del segle XIV de molt bona factura. En una cara presenta la imatge del Sant Crist i en l'altra, la Mare de Déu amb el Nen i diverses figures de sants als extrems de la creu i a la llanterna.

L’antic nucli urbà, conegut com la Pobla de sa Buada correspon als actuals carrers Major, dels Ciutadans i de Sant Antoni i la plaça de Catalunya i mereix una passejada tranquil·la.

La llarga platja, que comparteix amb la població veïna de Santa Susanna, és el gran atractiu de la població.

A més, nombroses instal·lacions esportives faciliten la pràctica d'esports, especialment els relacionats amb el món nàutic i el tradicional bàsquet, el qual ha donat molta fama al poble. Pineda de Mar és un lloc ideal per emprendre tota mena d'excursions a peu o amb bicicleta de muntanya, ja que és molt a prop del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

La cultura té un dels seus punts de trobada a la Fundació Tharrats d'Art Gràfic, ubicada a l’edifici de Can Comas, obra de Javier Mariscal. Aquest indret acull una important col·lecció permanent d'aquesta modalitat artística, obra del mateix Tharrats i d’altres coneguts artistes, com Miró, Tàpies, Brossa o Guinovart. Aquesta oferta és complementada pel fons especialitzat en arts gràfiques i en l’obra de Tharrats que ofereix la biblioteca, en un edifici proper a la fundació.

Un dels esdeveniments gastronòmics tradicionals de Pineda són les Jornades del Bacallà, la segona quinzena de març. També són destacables la carbassonada i la carxofada populars que s’hi celebren anualment. La festa major de Sant Joan Petit té lloc al juny, i la de Sant Joan Gros, a finals d’agost.

- El Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

- Santa Susanna i les seves platges.

- Calella.

- El restaurant Sant Pau, al municipi de Sant Pol de Mar.