Pia Almoina. Barcelona

L'edifici de la Pia Almoina es construeix l'any 1435 com a seu de la institució eclesiàstica de beneficència, fundada l'any 1009, que té cura i manutenció dels pobres i pelegrins. Es tracta d'un annex de la catedral de Barcelona.

Presenta una façana lateral a la baixada de la Canonja i l'entrada al Pla de la Seu. L'edificació consta d'una llarga crugia de tres plantes sota una coberta a dues vessants i, a sobre del portal d'arc de mig punt adovellat, s'hi troba un relleu amb els atributs de la passió, l'escut del Capítol de la catedral i la imatge de santa Eulàlia. A les cantonades de l'edifici hi ha una inscripció amb el nom de la institució, Casa de la Almoina, en lletres gòtiques.

L'any 1546 es disposà perpendicular a aquest, un altre edifici renaixentista, conegut com la Canonja, amb façana llisa de gran simplicitat, situat al pla de la Seu. Disposa de tres plantes i semisoterrani i una galeria d'arcs escarsers i columnetes toscanes, afegida posteriorment a la part superior.

Entre els anys 1977 i 2003 els arquitectes Joan Bassegoda i Josep M. Botey van dur a terme diverses intervencions per condicionar l'edifici com a institució museística, i, des del 1989, és la seu del Museu Diocesà de Barcelona, fundat l'any 1916, que conserva i exposa un valuós fons artístic de pintura, escultura, orfebreria, teixit i indumentària, ceràmica i forja. Aquest espai permet il·lustrar la història de la diòcesi de Barcelona des del seu inici al segle IV fins a les actuals tres diòcesis que formen l'arquebisbat.

L'edifici es recolza sobre les muralles romanes, del segle I aC i finals del segle III dC, tot incorporant-ne una de les torres, l'única de planta hexagonal.