Pera, la

La Pera pertany a la comarca del Baix Empordà, a l’est de Girona. El territori prelitoral està ocupat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres i un sector central ocupat per la vall que està solcada per la riera la Pera o Púbol, afluent del Ter. El paisatge, lleugerament aturonat, no supera els 200 metres d’alçada als turons més elevats.

El clima de la Pera és mediterrani, amb temperatures més extremes que a la franja costanera. Els estius són secs i càlids, i els hiverns, suaus. La tramuntana, vent del nord, és el més característic de tota la zona: pot sobrepassar els cent quilòmetres per hora. Les precipitacions es caracteritzen per la seva irregularitat: el període de l’any que plou més va d’octubre a maig, mentre que el mes més sec és gairebé sempre el juliol. Durant les llevantades, les pluges incrementen. No sovintegen ni les boires ni les nevades, tot i que les glaçades són presents de la tardor a la primavera.

L’economia és eminentment agrària: oliveres, cereals (blat, ordi i civada), llegums, blat de moro i farratge. La ramaderia és bovina, porcina i granges d’aviram.

Hi ha una petita indústria dels materials de la construcció i agroalimentària (embotits). El turisme (Triangle Dalinià i proximitat a la Costa Brava i la ciutat de Girona) i els serveis tenen molta incidència al l’economia del municipi.

El topònim (que prové del llatí petra, pedra, derivat en la forma de català arcaic pera) designa el puig on descansa la part alta del terme, amb unes formacions rocoses força peculiars, perfectament visibles des de la seva falda.

En documents medievals posteriors (a partir del segle XIII) se’n dugué a terme una traducció errònia, ja que, creient que feia referència a la fruita homònima, el municipi passà a denominar-se Pirus.

L’any 982 s’esmenta la vila quan un precepte del rei franc Lotari l’adscriu el terme, conjuntament amb l’església de Sant Isidor, a la jurisdicció del monestir de Ripoll.

Per la seva banda, a Púbol residia la baronia del mateix nom, privilegi que perdurà fins a la davallada de l’antic règim.

El patrimoni medieval de la Pera incorpora un bon nombre de monuments d’un interès més que considerable. Al marge del traçat urbà del municipi, un monument en si mateix, cal destacar l’església de Sant Pere de Púbol, edifici gòtic d’una sola nau i de notable elegància, que incorpora dues capelles al cos central i que està edificada on hi havia l’antiga església romànica.

També podem visitar l’església romànica de Sant Andreu de Pedrinyà o, d’un període ja posterior, la de Sant Isidor de la Pera, del segle XVI, que presenta un interessant estil goticorenaixentista.

L’altre gran reclam de la Pera és, sens dubte, el castell-palau de Púbol, actual seu d’un dels museus de la Fundació Gala-Salvador Dalí, una fortificació del segle XI amb incorporacions gòtiques i renaixentistes. El castell va ser residència en vida de la parella Gala-Dalí i acull el sepulcre de la musa del pintor empordanès.

La passejada pels carrerons costeruts i els racons que amaga el nucli medieval de la Pera és la millor forma d’introduir-se a l’encant del municipi.

En un dels carrers d’aquest nucli (el carrer Vell) es troba Can Massa, una antiga casa de pagès condicionada com a centre de turisme rural, que ofereix totes les peculiaritats d’aquestes tradicionals edificacions. Incorpora la casa pairal i equipaments externs, com les corts i els graners, i disposa de tots els serveis necessaris per garantir una estada de tranquil·litat i confort.

- El castell de Rupià.

- El santuari de la Mare de Déu dels Àngels, a Sant Martí Vell.

- El conjunt monumental del Padró, a Madremanya.