Paüls

Paüls és un municipi de muntanya que es troba als límits nord-occidentals de la comarca de Baix Ebre, al sud-oest de Barcelona i Tarragona. És accidentat pels vessants septentrionals dels Ports de Beseit, amb altituds que superen els 1.000 metres, com passa al pic l'Espina (1.182 metres) o la Tossa (1.152 metres). Està drenat per diferents torrents de la conca hidrogràfica de l’Ebre.

El clima és de muntanya i humit. Les temperatures més fredes s’incrementen en funció de l’altitud. Les tempestes i boires són freqüents i pot nevar a l’hivern. La part baixa i les valls tenen la influència moderadora del Mediterrani, que aporta suavitat a les temperatures.

Els estius són calorosos amb calmes atmosfèriques, sequera i aires humits del sud/sud-est que poden donar lloc a petites tempestes. Les pluges són escasses i cauen de manera irregular; tendeixen a concentrar-se en les estacions de transició. Els vents de llevant són humits i temperats i acostumen a portar pluja. De juny a setembre, les temperatures són totalment estivals.

L'economia del municipi està molt repartida en diversos sectors. Les activitats agrícoles principals són les oliveres, els ametllers, la vinya i els garrofers. El regadiu està distribuït entre les hortalisses i els cereals (ordi i blat), així com arbres fruiters. Hi ha granges avícoles i de porcs i ramats de cabres.

La proximitat dels Ports de Beseit i Tortosa dinamitzen el sector serveis i la segona residència.

El topònim prové de la forma llatina paludes, ‘llacunes’. La població existia abans del repoblament català, ja que quan Ramon Berenguer IV conquerí Tortosa el 1148 va lliurar Paüls al cavaller Roger Despuig. Així, la primera notícia documental data de 1168, quan el rei Alfons I va fer donació del castell de Paüls (Peduls) a Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon Queralt.

Des del 1920, el poble viu un greu declivi econòmic i demogràfic. Durant la Guerra Civil, en què la localitat es va quedar a la línia de front a la batalla de l'Ebre, foren cremats els altars de l'església parroquial, que encara era la del castell.

Moltes de les cases de Paüls tenen dues portes, una a la part de dalt i l’altra a la de sota, a causa dels desnivells del terreny. En el passat la inferior s’utilitzava per fer passar el bestiar a les quadres i la superior era l’entrada de l’habitatge familiar.

Un dels indrets més apreciats pels paülsencs és l’ermita de Sant Roc (a uns tres quilòmetres del poble), tant per la bellesa de l’entorn com pels 222 corros (una gran pedra que fa de taula i altres de més petites al voltant que fan de cadires). Cada un pertany a una família del municipi, que només la pot utilitzar en exclusivitat per les festes de Sant Roc, Sant Antoni i el Dilluns de Pasqua. Una font amb setze brolladors completa l’àrea de lleure. Altres fonts destacables són la de Montsagre, la dels Ullals i la del Remei, amb aigües medicinals.

Com a edificis de més interès cal esmentar l'església parroquial, dedicada a la Nativitat de Santa Maria. És una construcció d'una sola nau, amb elements d'estil gòtic. Es troba a la part més alta de la població, adossada al castell.

Enmig d’un clima mediterrani, però també continental al vessant interior, el Parc Natural dels Ports ens convida a compartir el paratge amb la llúdria, el gat fer, el ratpenat, el voltor, l’àliga, el falcó i la cabra hispànica, que té en els Ports la reserva natural més important de l’Estat.

Així mateix, val la pena perdre’s pels camins de les coves Roges i Morella, la Refoia, els barrancs de la Tossa i el salt de la Coscollosa. Per als amants del senderisme, la ruta Estels del Sud proposa una travessa circular de cinc etapes per tot el territori del parc.

La carn de caça, el recapte (coca amb productes de l’hort) i dolços com els panolis, els rosegons i els mantecats, configuren part de la variada i rica gastronomia del municipi.

Precisament la gastronomia té molt a veure amb una de les celebracions més populars de la població: la Festa de la Cirera. A finals de maig o principis de juny, els carrers s’omplen de paradetes on es poden degustar i comprar diferents varietats d’aquesta fruita. També hi ha una zona de demostració d’oficis artesanals i un espai lúdic i didàctic per als més petits que vulguin jugar aprenent aspectes referents a la cirera.

A la festa major es pot gaudir de la jota de Paüls, que no té partitura escrita, cosa que fa que els fills la vagin aprenent d’oïda dels pares. La indumentària dels balladors és la que portaven els homes i dones de la població a principis del segle XX.

- L’assut de Xerta.

- Benifallet.

- La via verda al seu pas per Xerta i Benifallet.

- Alfara de Carles.

- El barri antic de Tortosa i el castell de la Suda.

- El barri vell d’Horta de Sant Joan i el Centre Picasso.

- El Parc Natural del Delta de l’Ebre.