Parc Natural dels Ports

La particular pluviometria dels Ports ha afavorit, per una banda, la proliferació de molts tipus d'arbres, com els septentrionals, entre els quals hi ha el faig i el roure. I per l'altra, ha contribuït a caracteritzar l'avifauna de la zona amb la presència d'una barreja d'espècies rupícoles i d'ambients secs mediterranis amb d'altres de centreeuropees.

El Parc Natural dels Ports és un abrupte massís muntanyós amb zones boscoses ben desenvolupades, que destaca pel contrast amb el paisatge pla del seu voltant. Són muntanyes que arriben als mil metres d'altitud, amb el Mont Caro com a cim més alt (1.442 metres). És un relleu força vertical amb una gran quantitat de barrancs, valls estretes, cingleres, agulles i penya-segats on encara és fàcil trobar exemplars de cabra salvatge. La vegetació està formada essencialment per extenses pinedes de pinassa, pi roig, pi blanc i alzinars. Altres formacions vegetals de caducifolis són més reduïdes i estan localitzades a les parts més humides. Aquí té especial interès la diversitat de rapinyaires, amb ocells rupícoles com ara algunes espècies de voltor, d'àguiles i de falcons, i la presència d'aus mediterrànies d'ambients de brolla o boscos secs.

La proximitat al delta de l'Ebre, del qual s'observa una bona perspectiva des del massís dels Ports, permet combinar una visita a les dues zones en pocs dies.