Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter engloba el massís muntanyós del Montgrí, l'arxipèlag de les illes Medes, amb el seu fons marí de preuat valor ecològic, i els aiguamolls que forma el riu Ter en desembocar a la badia de Pals.

El massís del Montgrí és la gran formació calcària que fa de frontera natural entre el Baix i l'Alt Empordà. Té una extensió de 2.300 hectàrees i està format per tres muntanyes, totes lleugerament superiors als 300 metres d'alçada: la muntanya d'Ullà (o puig Anill), la muntanya del Montgrí i el Montplà, a més de diverses elevacions menors que li donen continuïtat durant uns vuit quilòmetres de longitud fins a la costa de l'Estartit, on destaquen la roca Maura i la torre Moratxa.

La petja humana al massís del Montgrí es remunta al paleolític, com demostren els vestigis trobats en diverses cavitats existents. La més destacada és el cau del Duc, al vessant sud del massís, a 200 metres sobre el nivell del mar, com si vigilés el poble de Torroella. Formada a partir de les filtracions d'aigua que van anar dissolent la pedra calcària, va ser habitada fa uns 300.000 anys, a causa d'una posició estratègica, a recer dels vents de tramuntana.

A part d'aquesta cova, es coneixen una cinquantena de cavitats més repartides per tot el massís, com el cau dels Ossos (amb restes neolítiques), l'avenc Hostench o el sistema de la Carnisseria. Posteriorment, pastors de totes les èpoques han deixat la seva empremta en refugis, tancats i cabanes de pedra seca, fins que l'edat mitjana hi va deixar les restes més destacables.

D'una banda, l'ermita romànica de Santa Maria de Palau (segle XIII), situada al vessant de Sobrestany i avui dia en estat ruïnós. I, de l'altra, l'imponent castell de Montgrí, que es va començar a construir el 1294 per ordre de Jaume II, però que va quedar inacabat el 1301 per un enfrontament amb el comtat d'Empúries. Es tracta d'una sòlida fortalesa de planta quadrada amb torres circulars a cada cantonada que s'erigeix com la talaia i símbol del municipi de Torroella de Montgrí.

D'altra banda, al segle XVIII es va fundar l'ermita de Santa Caterina i, de camí cap al castell, es poden trobar tres capelles de pedra amb sostre de volta mig enrunades.

L'arxipèlag de les illes Medes, situat aproximadament a un quilòmetre de la costa de l'Estartit, és l'única reserva marina del país i comprèn 21,5 hectàrees terrestres i 511 hectàrees marines. La part emergida està formada per set illots: la Meda Gran, la Meda Xica, el Carall Bernat, els Tascons Grossos, els Tascons Petits, el Medellot i les Ferrenelles. Tot plegat, els últims contraforts del massís del Montgrí en el seu camí cap al fons del mar.

Precisament aquest fons marí és el que dona un valor excepcional a les Medes i les converteix en un indret únic a la Mediterrània, molt apreciat pels submarinistes d'arreu del món. En aquest fons destaquen les poblacions d'algues, els herbeis de posidònia, els coralls, diverses espècies de peixos, els crancs, les estrelles de mar, etc.

Històricament, les Medes han estat un indret que ha captivat l'ésser humà i l'ha motivat a acostar-s'hi, tal com revelen les restes de naufragis trobats a les aigües circumdants. De fet, s'hi ha localitzat naus gregues enfonsades, mentre que les illes han amagat durant segles vestigis que fan pensar que s'havien fet servir com a necròpolis.

A partir del segle XV, de la mà dels cavallers del Sant Sepulcre, es va construir una fortificació a la Meda Gran, que va ser abandonada unes dècades més tard. L'avinentesa va ser aprofitada pels nombrosos pirates de l'època, que van utilitzar les illes com a base per llançar ràtzies sobre la costa. Al segle XVIII, les restes de l'edificació van ser utilitzades com a presó i va allotjar una guarnició militar fins al 1890.

Des que van abandonar-lo els seus últims habitants el 1934, l'arxipèlag està deshabitat i des del 1983 rep una especial protecció mediambiental per part de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa ha contribuït enormement a recuperar la riquesa del seu valuós fons marí.

Per poder gaudir de totes les meravelles submarines que reserven les illes Medes, s'hi pot practicar el submarinisme o bé participar en una excursió amb un vaixell amb el fons transparent. La pràctica del submarinisme es troba regulada, però es pot dur a terme amb embarcació pròpia o bé a través d'un dels centres concessionaris autoritzats, que també proposen itineraris marins comentats, practicant la immersió lleugera (aletes, ulleres i tub) o l'itinerari submarí (en grup, amb sessió teòrica prèvia).