Palau-solità i Plegamans

Palau-solità i Plegamans és un municipi, amb dos nuclis ben diferenciats, del Vallès Occidental, al nord de l’àrea metropolitana de Barcelona. Limita amb el Vallès Oriental i és travessat de nord a sud per la riera de Caldes. Del paisatge aturonat o de comes destaca el turó de la Pedra, on hi ha restes de l’antic castell.

El clima del municipi és mediterrani litoral, amb temperatures suaus; l’hivern està condicionat per la proximitat de les serres prelitorals i per la disposició del relleu, ja que es tracta d’una plana envoltada de muntanyes, i això afavoreix el fenomen de la inversió tèrmica. Es presenten unes precipitacions anuals amb destacades variacions entre un any i un altre, i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques, pròpies de la zona mediterrània.

L'activitat econòmica més important del municipi és la industrial, la construcció i el comerç, que ocupa un sector molt diversificat: maquinària, mobles, confecció, estampats, plàstics, entre d’altres.

L'agricultura té com a conreus principals el blat, l'ordi, els llegums, les hortalisses i els arbres fruiters.

Palau-solità i Plegamans té tradició de lloc d’estiueig i el sector serveis és important per al desenvolupament econòmic del municipi.

Les troballes paleolítiques i neolítiques confirmen els assentaments humans a la zona durant aquests períodes. Al neolític, el terme devia ser un enclavament preuat, donada les característiques del terreny, humit i procliu a l’agricultura.

També va ser ocupada per poblats ibers i grecs, dels quals es conserven vestigis. La romanització es testimonia amb el camí reial, antiga via al voltant de la qual es van anar erigint els diferents nuclis de població que formen la base del teixit actual.

Històricament el municipi es gestà a l’entorn de dues parròquies, la de Santa Maria de Palau-solità i la de Sant Genís de Plegamans, esmentades per primer cop els anys 955 i 962, respectivament. Entre els anys 1150 i 1160 es constitueix la comanda templera de Palau-solità, que s’incorpora al gran Priorat de Catalunya el 1317.

Les dues parròquies, independents fins fa poc, van erigir el 1698 la Casa dels Comuns, casa consistorial on es resolien els conflictes que afectaven ambdós nuclis i que va ser la llavor de la vinculació posterior.

Amb la industrialització, especialment amb la fàbrica tèxtil que passà a mans d’Antoni Estruch el 1917, comença el procés de creixement demogràfic i econòmic del terme.

A Palau-solità i Plegamans encara perduren masos que el visitant pot veure per entendre com era la vida rural. Els més antics són Can Cladellas i Ca l'Abundàncies, on es pot contemplar a la portalada l'escut dels senyors de Plegamans, ambdós del segle XIII.

També cal esmentar la masia de Can Padró (segle XIV); les de Can Duran, Can Puig-oriol, Can Cerdà, Ca l'Arimon, Can Riera i Can Cortès (segle XV), i les de Can Grau i Can Ral (segle XVI).

El castell de Plegamans domina la vila. La seva planta noble allotja la Fundació Folch i Torres, dedicada al popular novel·lista i dramaturg Josep Maria Folch i Torres.

L’església parroquial de Sant Maria de Palau-solità, on el Mestre d'Artés va pintar el retaule a la capçalera de l'altar major de Santa Maria, és una joia del gòtic català. Per la seva banda, l'església de Sant Genís de Plegamans és obra de l’arquitecte Puig i Boada, deixeble d'Antoni Gaudí.

També al centre de la vila es pot veure la casa Folch, una casa d’estiueig noucentista, on destaca la torre i el jardí d’estil mediterrani que l’envolta.

Can Malla és una masia catalana típica del segle XVI amb teulada de dos vessants, coberta de poca inclinació i teula àrab. A la planta baixa s'hi fan tallers de pessebrisme i l'exposició anual de pessebres populars i diorames. A la primera planta hi ha ubicat el Museu del Pessebrisme.

Un passeig pels voltants de la localitat permet descobrir-ne el passat més remot, que queda reflectit en el testimoni més important d’aquell llegat prehistòric, el menhir de la Pedra Llarga, una pedra de forma majestuosa, d'una alçada de 2,5 metres visibles (se’n desconeix l’alçada total).

Però el gran atractiu del municipi és el llegat medieval: les esglésies, el castell i les masies del nucli urbà. Per fer-se una idea d’aquella manera de viure, a l’abril el Mercat Medieval i Artesanal ofereix espectacles, música i una mostra d'oficis antics per a tota la família.

D’altra banda, al Parc de l'Hostal del Fum val la pena fer el recorregut amb ferrocarril, de 3,1 quilòmetres, un mitjà lúdic i còmode per visitar el parc. El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius.

- Barcelona.

- Sabadell.

- Caldes de Montbui.