Palau de la Generalitat

Seu de la màxima autoritat del Govern de Catalunya des de fa més de cinc segles, combina elements gòtics, renaixentistes i neogòtics. La construcció original és del 1403. Els elements més interessants són l'escultura de gàrgoles, obra de Bernat Montaner i Pau Forner (1598).

Màxima autoritat governativa de Catalunya des de fa més de cinc-cents anys, el Palau de la Generalitat actual és fruit de diverses construccions i reformes al llarg del temps i combina elements gòtics, renaixentistes i neogòtics.

La construcció original és del 1403, aprofitant diverses cases del Call expropiades als jueus, i va tenir com a protagonista el mestre Marc Safont, autor del pati, de la capella de Sant Jordi i de la façana gòtica del carrer del Bisbe.

De la mà de l'artista Pere Blai van arribar els elements renaixentistes, on destaca la façana principal, considerada la primera gran façana renaixentista de l'arquitectura civil a Catalunya. Destaca la composició del mur, que utilitza les qualitats cromàtiques i texturals de les diferents pedres emprades i disposa ordenadament les obertures en franges horitzontals.

També són renaixentistes dos espais emblemàtics: la Cambra Daurada i el pati dels Tarongers, amb el terra de marbre de Carrara, així com la capella -ara saló- de Sant Jordi, un espai de tres naus amb pilars de secció quadrada, volta d'aresta romana i cúpula el·líptica amb petxines sense tambor al creuer. Els patis són de galeria contínua d'arcs carpanells molt rebaixats sobre una alta galeria cega de sèries de tres arquets trilobats.

Altres elements interessants són l'escultura de gàrgoles, obra de Bernat Montaner i Pau Forner (1598), i el pont neogòtic que uneix el palau i la casa dels Canonges (1928), o les pintures d'artistes contemporanis que decoren les sales, d'Antoni Clavé, Joan Hernández Pijuan o Antoni Tàpies.

El Palau de la Generalitat ofereix visites a grups i particulars amb sol·licitud prèvia. A més, compta amb jornades de portes obertes els dies 23 d'abril (Sant Jordi), 24 de setembre (la Mercè) i l'Onze de Setembre (en aquestes dates no cal concertar visita).

Visita virtual